Ancestral War

Symphonic / Epic / Power Metal
Broken Bones Records
2025

Temes

Rising Darkness
Ancestral War
The Endless Wearing Fight
Frozen Rhapsody
Shining Blue Light
Sons of the Stone
Call for Glory
Blood and Honor
Marching Through the Fire
Between Myth and Legend

Formació

Veus i tots els instruments: Luigi Soranno

Crítica

Com oblidar aquella època en què ens vam emocionar amb obres monumentals del power metal sinfònic, com ara Symphony Of Enchanted Land (1998), Legendary Tales (1997) o Dawn Of Victory (2000), quan Rhapsody era al seu màxim esplendor, i tant les idees com la destresa musical del duet Luca Turilli i Alex Staropolli fluïen de forma màgica, arribant a assolir resultats musicals èpics i divins.

Avui dia el power metal sinfònic ja no sorprèn ni emociona ningú, perquè podem endevinar què vindrà en cada disc: orquestracions èpiques, guitarres que lluen amb poder i virtuosisme, combinades amb una expressió coral força exuberant. Però sembla que al multiinstrumentista italià Luigi Soranno no li importa que aquest subgènere estigui desgastat, perquè amb el seu projecte personal Arcane Tales segueix fidel a l’estil (un power sinfònic que va brillar a finals dels noranta i principis del nou mil·lenni) i molt actiu pel que fa a llançaments discogràfics, ja que tan sols ha passat un any des de Until Where the Northern Lights Reign (2024) i ja arriba una nova obra d’estudi titulada Ancestral War.

La veritat és que penso que aquest vuitè àlbum d’Arcane Tales no aporta res de nou, però sí un desenvolupament instrumental apassionant, poderós, èpic i força vigorós en termes de sinfonia, fet que fa que tot fan del vell Rhapsody, de Twilight Force, Fairyland i Gloryhammer hagi de tenir-lo a l’estanteria i sentir-lo. El que ens dóna la típica benvinguda és “Rising Darkness”, una introducció instrumental que amb la seva sinfonia blindada només pretén oferir els típics segons de pura fantasia, per dur-nos a “Ancestral War”, un tema que esclata a parts iguals la seva exquisidesa tant neoclàssica com sinfònica, incorporant èpics arranjaments musicals i així lliurar-nos una peça pensada per al gaudi i l’afecte dels amants de l’astic metallic.

M’encanta “The Endless Wearing Fight” pel fet que les seves melodies són tan recarregades i rimbombants; aquests aspectes, en el seu costat més positiu, denoten un esmer compositiu per part del senyor Luigi Soranno, que ha fet una feina meticulosa creant un tema de power sinfònic molt Rhapsody. Un dels talls més diversos és “Frozen Rhapsody”, que podríem descriure com un clarobscur musical, gràcies a la coherència del seu to sinfònic general, que en aquesta ocasió es barreja amb veus de black metal. Tema fred, potent i que per moments va en detriment de la identitat d’algunes composicions del melodeath.

La epicitat continua palpable en “Shining Blue Light”, un dels temes més pretensiosos de l’àlbum a nivell instrumental; el fet de tenir tant de cura en la construcció dels elements neoclàssics i els detalls sinfònics el fa sonar potent i exuberant. El brio coral augmenta amb “Sons of the Stone”, un tall canònic i representatiu del que és Arcane Tales. Power sinfònic i èpic amb cors aventurers i guitarres que es mouen amb una soltura i tècnica espectacular.

A tota velocitat va “Call for Glory”, una peça que torna a comptar amb estribells èpics i reconeixibles al 100 % que són sostenuts a la perfecció per unes guitarres vertiginoses, una bateria programada accelerada, orquestracions suculentes i la limitada però complidora veu de Luigi Soranno. En la balada “Blood and Honor” veiem que els teclats i els cors emblemàtics són fonamentals per donar vida a un mig temps dens i amb un cert aspecte ambiental en què les orquestracions són imprescindibles.

“Marching Through the Fire” ens porta el costat compositiu més versàtil d’Arcane Tales, amb la combinació de veus guturals i netes per fusionar parts del power sinfònic amb l’explosivitat i agressivitat d’un subgènere com el melodeath. El tall final “Between Myth and Legend” és simplement majestuós, ja que ens mostra el costat més barrocer i sinfònic d’Arcane Tales. Conduit per unes orquestracions i una intensitat coral que ens aboca a un mar d’ampulositat sonora. Peça que encantarà qualsevol oient familiaritzat amb bandes com Fairyland, Twilight Force i els propis Rhapsody.

En resum: Tot i que aquest no és més que un dels molts discos de symphonic power, cal destacar que tot l'entrellat musical està molt ben cuidat per part de Luigi Soranno, perquè tot i que les orquestracions grandiloqüents guanyen molt terreny en aquest Ancestral War, no es renuncia a la contundència i potència rítmica. Per això puc dir clarament que estem davant d’un dels millors treballs d’Arcane Tales, ja que utilitza tots els recursos existents en l’univers del power metal sinfònic: velocitat, pausa, melancolia, agressivitat, èpica, cors grandiloqüents i solos virtuosos. Així que la puntuació per a aquest àlbum és de 8,6/10.