In The Halls Of Silence

Gothic / Progressive Metal
No Life Til Metal Records
2025

Temes

Stand In The Spotlight
Kill The Lights
In The Halls Of Silence
Light The Flame
House On The Hill
Til Death Do Us Part
No Goodbyes
Turn Back Time

Formació

Veu: Ken Pike
Guitarra, teclats i cors: Alex Repetti
Teclats: Marc Muchnik
Bateria: Wayne Noon

Crítica

Amb In the Halls of Silence, Absolon torna amb força, consolidant la seva proposta dins del power metal progressiu i gòtic. Després del seu anterior treball The Blood Seed, la banda ha adoptat una direcció més pesada sense sacrificar melodia ni ganxos memorables, oferint un disc que combina emoció i virtuosisme tècnic. Què més podem demanar? Els fans de Crimson Glory i del Queensrÿche més clàssic hi trobaran un festí musical acuradament elaborat.

L’àlbum s’obre amb “Stand in the Spotlight”, una introducció impactant que situa immediatament l’oient en l’univers d’Absolon: les guitarres potents d’Alex Repetti i els teclats atmosfèrics de Marc Muchnik creen un equilibri entre agressivitat i melodia, mentre Ken Pike demostra una vegada més la seva capacitat per liderar amb una veu carregada de caràcter i dramatisme. Els fans del rock gòtic estan d’enhorabona. El segueix “Kill the Lights”, una cançó que accelera la intensitat amb riffs contundents i cors memorables. És un tema que mostra la sinergia perfecta entre els músics: la bateria de Wayne Noon manté un ritme implacable, mentre la guitarra i els teclats construeixen capes de tensió que desemboquen en un estribillo que es grava des de la primera escolta.

El tema titular, “In the Halls of Silence”, tercer tall d’aquest àlbum, combina el poder gòtic amb elements progressius, oferint un viatge sonor ple de matisos. La narrativa musical se sent teatral, amb canvis de tempo que reforcen l’atmosfera dramàtica i fosca de l’àlbum, mentre els arranjaments de Repetti i Muchnik aporten profunditat i riquesa al so.

“Light the Flame” és l’equador d’aquest disc. Un moment de pur virtuosisme, amb riffs afilats i una estructura que alterna agressivitat i melodia de manera impecable. Ken Pike torna a demostrar la seva maduresa vocal, modulant amb precisió entre força i delicadesa, mentre la banda l’acompanya amb cohesió i energia. La cosa millora amb “House on the Hill” i “’Til Death Do Us Part”, on la banda mostra la seva faceta més narrativa i cinematogràfica de l’àlbum. Cada tema sembla explicar la seva pròpia història dins de l’atmosfera gòtica del disc: la tensió creix amb cada compàs i els moments de calma instrumental serveixen per ressaltar la grandiositat dels estribillos.

Amb “No Goodbyes” arribem gairebé al final d’aquest àlbum. Aquest tema ens ofereix un moment més introspectiu, on la melodia es converteix en protagonista. Els teclats aporten un aire melangiós, mentre la secció rítmica manté un pols ferm que evita que la balada perdi força. Aquest contrast entre delicadesa i potència és un dels grans encerts del disc. Com a tancament escoltem “Turn Back Time”, cançó que clou el disc amb un estil èpic. Combina l’energia dels primers temes amb la complexitat progressiva desenvolupada al llarg de l’àlbum, deixant l’oient amb una sensació de viatge introspectiu dens i caòtic. És un final que reforça la identitat sonora d’Absolon com a banda capaç de fusionar melodia i narrativa en cada composició.

In the Halls of Silence és una obra rodona. Absolon ha aconseguit un equilibri excepcional entre agressivitat atmosfèrica i melodia, amb arranjaments acuradament pensats i una interpretació vocal excel·lent. Cada membre del grup aporta la seva millor versió, i el resultat és un disc que entusiasmarà tant els seguidors del power metal progressiu com els del metal gòtic. Un àlbum creat per a fans sense complexos. Sens dubte, Absolon confirma amb aquest llançament que es troba en el seu millor moment i que encara ens queda molt per gaudir de la seva música els pròxims anys.