Stronghold

Power Metal
Massacre Records
2025

Temes

Stronghold
The End of the World
Pain
Mesh of Lies
The Abyss of Our Souls
Under the Gun
Silent Scream
Death Calls My Name
Road to Nowhere
The Darkest Hour

Formació

Veu: Gus Monsanto
Guitarra: Volker Trost
Guitarra: Torsten Wolf
Baix: André Hort
Bateria: Apostolos Zygouriakis
Teclats: Axel Herbst

Crítica

Tot i que Human Fortress és una banda que centra les seves lletres en contes medievals, fantasia i batalles èpiques, sempre m’ha costat assimilar el seu so, ja que és molt rústic, atropellat i pesat, una cosa que s’allunya una mica dels estàndards d’un subgènere com el power metal.

Ara que han passat sis anys des del seu darrer llançament, torno amb ganes d’explicar què conté Stronghold, el retorn èpic dels sorgits a Hannover. Sent completament objectiu, veig que Human Fortress ha patit una davallada notable, perquè a diferència de discos com Defenders of the Crown (2003) i Thieves of the Night (2016), noto que el seu setè àlbum presenta ritmes i melodies excessivament senzills, incorporant una atmosfera més densa i mancada de força. És com si s’haguessin entestat a fer un heavy metal més caòtic, amb elements èpics, on es percep ràpidament l’absència de Dirk Liehm, el teclista de tota la vida, que aportava melodia i dinamisme i que avui ja no forma part de la banda. Un altre punt a considerar és la veu de Gus Monsanto, que, tot i tenir bons passatges, no acaba de convèncer del tot.

Tot i que esperava més d’aquests alemanys, he de reconèixer que són pocs els temes que m’han emocionat realment. N’hi ha alguns amb una bona presència coral i d’altres amb passatges musicals més treballats, però que s’aprecien amb comptagotes. I encara que sempre s’ha catalogat Human Fortress com una banda de power metal, en aquest disc hi ha ben poc d’aquest subgènere, cosa que es reflecteix clarament en l’anàlisi del treball.

La inicial “Stronghold” és, al meu parer, de les poques que es salven del disc, perquè és directa, senzilla i compta amb un estribell més melòdic, molt en la línia de Helloween i Freedom Call. La segona peça, “The End of the World”, apel·la al sentit del heavy metal com a progenitor de tots els subgèneres que engloba. El que més m’agrada aquí són els cors, perquè tenen potència i recorden lleugerament als de Brainstorm.

Amb “Pain” veiem més del mateix: una peça comuna de heavy metal que avança sense sorpreses i amb una veu molt vibrant, però difícil d’assimilar. No obstant això, hi ha temes com “Mesh of Lies”, on Human Fortress abandona la densitat rítmica per endinsar-se en un heavy/power més intens que els afavoreix; cal reconèixer-ho.

“The Abyss of Our Souls” és un dels temes més sensibles del disc, que combina la vena heavy metalera amb tocs melòdics i fins i tot hard rockers. El disc torna a decaure amb “Under the Gun”, un tema senzill amb guitarres clàssiques fidelitzades al heavy metal i un cor que m’ha emocionat una mica, però sense anar gaire més enllà.

L’ambient desolador de “Silent Scream” funciona, però crec que les guitarres són massa monòtones i simples; al final, la veu de Gus no aporta tota la intensitat que la composició requereix. És a “Death Calls My Name” on veiem els alemanys intentant jugar amb un heavy metal impregnat d’un aire èpic, gràcies a les seves ones sonores tètriques i uns solos de guitarra que es queden a mig camí.

“Road to Nowhere” és un mig temps que es va alentint, amb uns teclats omnipresents que aporten un rerefons melancòlic i unes guitarres actives que acaben sent repetitives al llarg dels seus quatre minuts. El darrer tall, “The Darkest Hour”, és on finalment veiem una mica de power metal: és ràpid, melòdic i potent, amb un Gus Monsanto que aquí sí arriba al màxim de les seves capacitats vocals, sobretot en els versos d’aquests cors tan fascinants.

En resum: malauradament són poques les cançons destacables d’aquest treball, i com ja he esmentat més amunt, Stronghold té molt poc de power metal, ja que la manca d’intensitat i vivacitat rítmica és evident. Avui, Human Fortress m’han quedat a deure, així que la puntuació per aquest àlbum és de 6,9/10.