Love’n’Lies

Hard Rock / Heavy Metal
Maldito Records
2025

Temes

1.Rider Of The Cold Night
2.Ready For The Night
3.Chase Of Love
4.Midnight Lover
5.Gone Forever
6.Take My Heart Away
7.What’s Getting On My Way
8.Take Me Back
9.Sweet Cheater Viper
10.Endlessly

Formació

Veu: Icy Blaze
Guitarra i cors: Adrian Viper
Guitarra i cors: Rikk Flame
Baix: Sergio Hunter
Bateria: Edgar Venturela

Crítica

Des de Madrid ens arriba l’esperat debut de WildHärd, banda que reprèn l’energia del seu anterior projecte, Invaders, amb una proposta hard rockera que beu directament de l’esperit vuitanter. Integrada per una formació sòlida, WildHärd entrega amb Love N’ Lies un disc que combina ganxo, potència i melodia de manera convincent, transportant-nos al Sunset Strip dels anys 80.

L’àlbum s’inicia amb “Rider of the Cold Night”, un tema que estableix immediatament la identitat de la banda: riffs enèrgics, un interludi eficaç i un solo sòlid que demostra la química de Viper i Flame. La veu d’Icy Blaze, segura i versàtil, domina amb soltura l’anglès i aporta un carisma que enganxa des del primer moment. Una cançó que fa olor de festa i de moltes nits sense dormir. Tot seguit arriba “Ready for the Night”, amb cadències rítmiques contundents i riffs memorables, demostrant que WildHärd sap equilibrar la força amb la melodia. Una cançó que, els qui l’hem viscut en directe, sabem que és un veritable huracà d’energia.

El tercer tema del disc es titula “Chase of Love” i introdueix un toc més melòdic i vuitanter, amb teclats cuidats i un cor que podria haver estat un èxit a la MTV o la VH1 de la meva adolescència. Un tema que mostra l’habilitat del grup per crear moments enganxosos sense sacrificar la seva base hard rock. A “Midnight Lover”, quart tall del disc, la banda emfatitza la pesadesa dels riffs, contrastant amb un estribillo més dolç, un altre dels grans temes de la banda madrilenya.

El cinquè tall del disc es titula “Gore Forever”, una cançó que s’inclina més cap a l’AOR, aportant varietat al disc i demostrant que WildHärd no es limita a un únic registre. La segueix “Take My Heart Away”, un exercici de música aclaparadora, amb riffs monolítics i un solo de guitarra acústica que aporta molt oxigen dins del dinamisme del disc.

El setè tema del disc es titula “What’s Getting on My Way”, on la banda adopta un aire més rockanroller, gairebé a l’estil Blue Öyster Cult, i es combina amb “Take Me Back”, una pista que barreja teclats i programacions evocant el soundtrack d’una pel·lícula vuitantera de terror, aconseguint un equilibri perfecte entre nostàlgia i frescor.

El tancament del disc ens arriba amb “Sweet Cheater Viper”, un mig temps potent amb un estribillo memorable, i “Endlessly”, la power ballad de rigor, clàssica en discos d’aquest gènere, que corona l’àlbum amb emoció i contundència, tancant de manera impecable una proposta variada i ben executada.

La producció a càrrec de Manuel Ramil (Adventus, Delalma) es nota. Potencia l’essència vuitantera de WildHärd: bateria seca i potent, guitarres i teclats equilibrats, estribillos enganxosos i veus que destaquen sense quedar tapades. Love N’ Lies compleix com un debut sòlid, divertit i recomanable per als amants del hard rock clàssic. WildHärd demostra que no només coneixen les seves arrels, sinó que saben com adaptar-les a un so modern i convincent. Això sí, el millor d’ells és veure’ls en directe. Un veritable espectacle sobre l’escenari.