Forgotten Reveries

Progressive Power Metal
Scarlet Records
2025

Temes

Paradox
I Walk Alone
The Fallen World
Sicilian Danza
Ghost Memories
Eden And Eclipse
From Star To Dust
Reality
Kings In The Sand
Mornings Of Fear
Son Of Illusion

Formació

Crítica

Avui torno amb les meves mini crítiques, en aquest cas d’un bon grup francès que mai no ha destacat especialment, però que sol lliurar discos força gaudibles. Com sempre, donaré la meva opinió sobre tres o quatre temes, començant per “I Walk Alone”, que arrenca amb força, amb uns cors eteris en segon pla i un aire simfònic que li escau molt bé a una peça que compta amb una tornada que entra a la primera i uns teclats que donen color a una composició que es guanya l’oient sense dificultats, incloent també un inspirat solo de guitarra i teclat. Un inici molt sòlid i un clar exemple que el metal melòdic que practiquen encara té molt a dir.

“The Fallen World” entra amb força gràcies a la seva combinació de teclats i guitarres, que serveixen de coixí a una altra tornada de fàcil escolta i que enganxa amb molta facilitat. Curiosament, i pel que puc escoltar, s’han decantat per un metal melòdic amb molts més elements simfònics, ja que incorporen més cors i orquestracions que en produccions anteriors, i crec que han encertat de ple, perquè aquest és un tema excel·lent.

Continuo l’escolta amb “Ghost Memories”, un dels senzills que han publicat i que s’apropa més al power metal melòdic, ja que presenta una melodia i una harmonia de guitarra fenomenals que ens condueixen a una part central plena de màgia i, com tot el que hem escoltat fins ara, molt accessible, recordant-me en alguns moments als millors Sonata Arctica. Sense cap mena de dubte, per a mi aquest és el seu millor treball amb molta diferència. Els deu temes més la intro que el componen mantenen un nivell molt alt, reforçats a més per una producció molt acurada, ja que el disc sona realment bé.

Per afegir un tema més, vull parlar de “Eden and Eclipse”, que comença amb unes boniques notes de piano que acompanyen la fantàstica veu del seu cantant. Destaca per arribar amb facilitat a les notes altes i per resultar molt versàtil en tots els temes. La tornada és plena de sentiment i realment bella, i juntament amb un solo molt inspirat contribueix al gran acabat d’una peça amb un punch brutal que demostra fins a quin punt ha evolucionat aquesta banda.

Es poden apreciar moltes influències en els cors i les orquestracions dels Nightwish i Within Temptation més simfònics, i això per a mi és un elogi, ja que estan realment treballats, buscant el preciosisme i el feeling en gairebé totes les peces que componen aquest sobresortint Forgotten Reveries. Sincerament, una sorpresa molt agradable la que m’he endut amb aquests francesos, que han fet un pas de gegant per atraure molts seguidors del metal melòdic i simfònic, que segur gaudiran molt d’aquest gran disc.