Icemelter

Power Metal
Massacre Records
2025

Temes

1. The Carrier
2. Dead End
3. Dream Away
4. Chosen, Corrupt And Cancerous
5. Losing My Mind
6. Icemelter
7. Haunted
8. Black Domina

Formació

Veu: Tony Meloni
Guitarra, baix i bateria: Tuomas Hirvonen

Crítica

Des de terres finlandeses va arribar una banda que, des del seu disc de debut, va captivar la majoria dels fans del power metal, sobretot els amants del power dels noranta. Parlo de Frozen Land, aquells que descaradament van copiar la fórmula del Stratovarius de l’època de Timo Tolkki, però ho van fer tan bé que, tot i ser un copy paste, els seguidors del gènere els van acollir incondicionalment. I quan tots esperàvem que Frozen Land explotés i continués mostrant les seves virtuts amb un segon llançament, va arribar Out Of The Dark (2023), un treball una mica agredolç que va decebre una mica, ja que s’esperava molt més d’aquests finlandesos.

Com ja sabeu, estar involucrat en el món de les ressenyes dona el privilegi d’escoltar els discos abans del seu llançament oficial, però per alguns motius personals no havia pogut ressenyar aquest Icemelter (el tercer àlbum de Frozen Land). Però, com se sol dir, més val tard que mai, així que acompanyeu-me en una anàlisi minuciosa, en què d’alguna manera es percep que els escandinaus tornen al so i a la potència del seu primer treball, tot i que amb més intensitat i garra a les guitarres, deixant una mica de banda aquell joc instrumental de teclats tan vibrant i espectacular.

Tot comença amb l’energia de “The Carrier”, un tema on ràpidament ens adonem del que hem anat comentant des del principi de la crítica: guitarres més agressives i potents, juntament amb la densitat i la melodia vocal de Tony Meloni, tan espectacular. També m’encanten els cors que han escollit els finlandesos en aquesta ocasió, ja que aporten el toc perfecte. Continuem amb “Dead End”, una cançó exquisida que avança deixant-me la sensació d’estar escoltant Stratovarius, pel so dels seus instruments. Els riffs són molt bons i moderns, i cap a la meitat arriba un solo de guitarra que et fa gaudir de l’habilitat i la tècnica de Tuomas Hirvonen.

El tercer tall és “Dream Away”, molt més comercial i amb un regust a Dreamtale en els seus versos. El ritme continua en una línia més continguda, amb les guitarres generant una erupció de riffs pesants i una base rítmica sòlida, on destaca un Tuomas Hirvonen que fa una feina impecable durant tot aquest Icemelter. Una de les meves cançons preferides és “Chosen, Corrupt And Cancerous”, pel seu poder i les seves melodies, que segueixen la línia del seu primer disc i, sobretot, per la seva deliciosa exhibició tècnica. Probablement és el tall més poderós de l’àlbum i també el que compta amb un dels millors tornades, enganxosa i centrada al cent per cent en el power europeu.

Pel que fa a “Losing My Mind”, és una peça de power metal que, amb el seu gran protagonisme coral, ens regala un dels moments més melosos del disc, almenys per a aquells que, com jo, idolatrem els primers discos de Dreamtale. És una cançó que es gaudeix de principi a fi. Clarament, “Icemelter” és una peça per deixar-s’hi el coll en el proper concert de Frozen Land i cantar-la amb una cervesa a la mà. Molta potència de guitarres, sabor escandinau i una tornada moderna que t’atraparà.

Un altre tema brutal és “Haunted”, una de les cançons que més gaudiran els fans de Stratovarius i del vell Sonata Arctica. Els arranjaments són més veloços i, tot i que els riffs són molt típics, tenen un feeling enorme. Arribem al final i “Black Domina” és una altra descàrrega pura de power metal europeu. Tot un himne amb una tornada imponent, una de les més Helloween del disc, que destaca per la seva verticalitat i per la qualitat de les guitarres, així com per la cura de cada detall.

En conclusió: per sort de tothom, els finlandesos han reprès el bon camí, perquè després del mal regust que va deixar Into The Dark, es pot dir que Icemelter és el ressorgiment d’una banda de l’underground com Frozen Land. Aquest treball catapulta un so tan melòdic com potent, que oferirà un plaer immediat als seguidors de la banda i que, segurament, estarà en el meu top dels millors discos de l’any.