Keep The Fire Burning

Heavy Metal
King Volume Records
2025

Temes

1. Resurrection
 2. Spitfire at Night
3. Phantom Highways (Hell Is Comin' Down)
 4. Wake Me Up
5. Fallen Angel
6. Flatline
7. Tear Out My Heart
8. Malevolent Eyes
9. Keep the Fire Burning
10. Mistress of the Sun

Formació

Veu: Dee Wrathchild
Guitarra: Lynn St. Michaels
Guitarra: Cvon Owens
Baix: Magnus Legrand
Bateria: Don Diamond

Crítica

Hi ha discos que no neixen amb l’ambició de reinventar el heavy metal, sinó amb la voluntat de mantenir-ne viva la flama, que no és poca cosa. Keep the Fire Burning, segon àlbum de Sacred Leather, se situa amb convicció en aquesta trinxera: la de les bandes que entenen el gènere com un llegat que es transmet generació rere generació. Des dels Estats Units i sota el segell King Volume Records, el grup reivindica l’ADN clàssic del heavy metal, bevent directament de les fonts setanteres i vuitanteres. Riffs directes, tempos sòlids i una èpica de carretera que encara avui continua marcant el camí.

Sacred Leather no s’allunya del guió perquè no vol fer-ho. Qüestió d’actitud. Al llarg dels seus quaranta minuts, Keep the Fire Burning desplega un repertori de heavy metal tradicional amb clares influències hard rock i puntuals acceleracions pròpies del speed metal, construïdes a partir de patrons que remeten als grans referents del gènere. Des de l’obertura amb “Resurrection” fins al tancament de “Mistress of the Sun”, tot resulta familiar, com si la banda estigués reinterpretant un llenguatge après a la perfecció. El nostre llenguatge.

Aquesta fidelitat absoluta al cànon és, alhora, la seva major fortalesa i la seva principal limitació. Les cançons estan ben armades, ben interpretades i recolzades per una producció adequada, però poques vegades trenquen el marc del que s’espera.

Tot i això, l’àlbum ofereix moments en què l’espurna clàssica brilla amb més intensitat. Temes com “Spitfire at Night” o “Phantom Highways (Hell Is Comin’ Down)” destaquen per la seva empenta, pels riffs més afilats i per aquesta energia immediata que connecta amb l’esperit més combatiu del heavy metal tradicional. Són talls que recorden per què aquest so continua tenint una base fidel de seguidors.

El punt més feble de Keep the Fire Burning no rau ni en la tècnica ni en l’actitud —totes dues intachables—, sinó en la dificultat d’imprimir una personalitat pròpia més enllà de l’homenatge. Sacred Leather domina el llenguatge clàssic. Per a l’amant declarat del heavy metal de la vella escola, serà un treball honest, coherent i plenament gaudible dins del seu nínxol natural.

Keep the Fire Burning compleix exactament el que promet: mantenir viva una flama que altres van encendre fa dècades. No és un disc imprescindible ni destinat a marcar època, però sí un exercici sincer de respecte per les arrels del gènere. Un àlbum pensat per a aquells que continuen trobant valor en el clàssic i no necessiten res més que això: heavy metal en la seva forma més recognoscible.