Evertale

Modern Melodic Metal
Scarlet Records
2025

Temes

Endgame
Secrets Of The Universe
Hero Among Heroes
Blue Phoenix
Ride The Rainbow
Master Of Fairytales
One Last Ray Of Light
Judgment Day
If The Stars Could Cry

Formació

Veus: Crystal Emiliani
Guitarra i veus: Francis D. Mary
Guitarres: Matteo Antoni
Baix i teclats: Davide Sportiello
Bateria: Matteo Norbedo

Crítica

Sembla que els power metalers italians Elettra Storm tenen moltes ganes de continuar mostrant el seu estil musical virtuós i potent (que avui dia no resulta gens novedós), ja que tot just ha passat un any des del seu debut Powerlords (2024) i ja tornen amb un nou treball. La veritat és que no sé fins a quin punt és positiu haver trigat tan poc temps en la composició d’aquest disc, ja que pot donar la sensació que tot s’ha fet amb presses. Personalment prefereixo quan una banda es pren el seu temps i deixa passar el període habitual entre llançaments, que normalment és d’uns dos anys. Però així ho han decidit els liderats per la vocalista Crystal Emiliani, i ara només queda veure què ens ofereixen en aquesta segona producció.

Les bases d’Evertale tornen a centrar-se en un power metal europeu veloç, potent, melòdic i carismàtic, amb clares reminiscències simfòniques. Destaquen especialment les seccions rítmiques, que sostenen perfectament la veu esplendorosa de Crystal Emiliani. Tanmateix, tot aquest plantejament musical pateix una manca clara de personalitat, ja que, tot i sonar molt bé, no deixa de ser un reciclatge molt polit del so de bandes de la nova fornada com Anthology, Frozen Crown, Moonlight Haze o Kalidia.

El disc s’obre sense concessions amb “Endgame”, on des del primer moment es perceben elements més moderns, guitarres fresques i una Crystal que encaixa perfectament amb les aspiracions estilístiques de la banda. “Secrets Of The Universe” és una peça veloç que no va gaire més enllà del que és habitual dins del power metal, alternant passatges melòdics i potents utilitzats de manera molt estètica pels italians.

És a “Hero Among Heroes” on el grup fa un lleuger gir cap a una presència simfònica més marcada, apropant-se musicalment als seus compatriotes Moonlight Haze. Una de les millors cançons del disc és “Blue Phoenix”, absolutament poderosa i amb un estribill on tot sona més gran i inflat gràcies a la tècnica dels músics. Potser no és un tema especialment madur, però resulta molt satisfactori i deixa l’oient captivat pel to dolç i potent de Crystal Emiliani.

Les melodies de “Ride The Rainbow” estan molt ben treballades i, tot i que el seu estribill té un clar vessant comercial, continua sent una cançó preciosa, amb una influència evident de Nightwish. La força torna amb “Master Of Fairytales”, un tema que connecta amb les melodies èpiques del power europeu, amb unes guitarres més endurides i un tractament instrumental lleugerament més progressiu, en la línia del seu debut Powerlords.

Tot seguit arriba “One Last Ray Of Light”, una balada delicada que aporta un moment de sentimentalisme i dramatisme, amb una Crystal Emiliani que es mou suaument per un registre lluminós. Si busquem metal melòdic, “Judgment Day” compleix perfectament, amb guitarres a mig temps i uns cors enganxosos que entren fàcilment a la primera escolta, amb el suport vocal masculí del guitarrista Francesco Di.

El tema final, “If The Stars Could Cry”, és un autèntic regal per als seguidors de Moonlight Haze i Frozen Crown, amb una Crystal que es mou entre un registre melòdic i emotiu, mentre les guitarres ofereixen un dels millors solos del disc. Un tancament carismàtic que demostra la producció acurada d’Evertale.

En resum: si esperaves alguna cosa innovadora en el segon disc d’Elettra Storm, Evertale no aporta cap novetat. És més del mateix: power metal potent, grandiloqüent, elaborat, bombàstic, orquestral i cinematogràfic, amb canvis de ritme constants i lletres orientades a la fantasia. Tot i que no es pot considerar un disc mediocre, és evident que li manca identitat i personalitat.