Set The Dark On Fire

Progressive Symphonic Metal
Napalm Records
2026

Temes

The Ghostship Diaries
Cosmic Embrace
Where The Wild Things Are
Tears Of The Prophet
Our Place Among The Stars
Set The Dark On Fire
Bonded By The Light
Divine Dawn Reveal
Lighthouse
Spark Of The Everflame – Let Time Begin
Spark Of The Everflame – The Winding Road To Evermore
Spark Of The Everflame – Per Aspera Ad Astra
Spark Of The Everflame – Where It Ends, Is Where It Starts

Formació

Veu: Sabine Edelsbacher
Guitarra, teclados: Lanvall
Guitarra: Sven Sevens
Baix: Dominik Sebastian
Bateria: Johannes Jungreithmeier

Crítica

Sempre he dit que Edenbridge és una banda de metall simfònic infravalorada, a la qual injustament no se li ha reconegut el valor que mereix la trajectòria magistral que ha forjat des del 1998 i que, malauradament, sempre ha viscut a l’ombra de bandes més comercials com Epica i Nightwish.

No sé vosaltres, però per a mi els discos que més m’agraden d’aquests austríacs són els tres primers: Sunrise in Eden (2000), Arcana (2001) i Aphelion (2003), ja que considero que els seus treballs més recents no tenen la mateixa màgia que les primeres obres, tot i que cal reconèixer que la veu de Sabine Edelsbacher continua sent igual de preciosa i resplendent. Pel que fa al nou llarga durada d’Edenbridge, cal dir que Set The Dark On Fire supera completament les expectatives, tot mantenint-se com un continuador fidel del so de Shangri-La (2022). Per a mi, han arribat al seu punt àlgid a nivell compositiu, reduint els elements power respecte a discos anteriors i regulant molt bé l’ús de l’orquestra per no sobrecarregar les cançons.

“La bellesa musical de “The Ghostship Diaries” obre l’àlbum amb la simfonia somiada per qualsevol seguidor de la banda, amb ritmes enganxosos i un efecte sonor senzill però molt efectiu, acompanyat d’una estructura de vers–pont–tornada memorable. Els austríacs es mostren més agosarats a “Cosmic Embrace”, amb sons més moderns i teclats més seductors, mentre Sabine canta amb una comoditat absoluta, sense forçar el registre, arribant directament a l’oient.

“Where The Wild Things Are” mostra el vessant més encantador de la banda, molt proper a Vision of Atlantis, amb orquestracions que abracen la instrumentació sense envair-la, culminant amb un magnífic solo de guitarra de Lanvall. “Tears Of The Prophet” actua com a transició instrumental cap a “Our Place Among The Stars”, amb un inici dens i potent, riffs contundents i unes veus angelicals que recorden a “The Great Momentum”.

El tema títol, “Set The Dark On Fire”, és un dels més contundents del disc, amb un riff explosiu i un equilibri perfecte entre potència i melodia. “Bonded By The Light” aposta per un vessant més teatral, amb teclats dominants i un tempo mitjà gairebé valsístic, on la veu de Sabine brilla amb delicadesa.

La instrumental “Divine Dawn Reveal” dona pas a “Lighthouse”, un altre dels grans moments del disc, amb riffs molt atractius i un joc constant de contrastos rítmics. El bloc “Spark Of The Everflame” desenvolupa el vessant més simfònic i cinematogràfic de l’àlbum, culminant amb “Where It Ends, Is Where It Starts”, una peça majestuosa que connecta amb l’essència dels primers Edenbridge.

En resum: sense ser el disc més brillant de la seva discografia, Set The Dark On Fire és un dels treballs més elaborats d’Edenbridge, amb una combinació equilibrada de simfonia, força rítmica i elegància musical.