Romeo and Juliet, Pt. I

Progressive Symphonic Metal
Elevate Records
2026

Temes

Globe Theatre Symphony
Prologue
Behind The Mask
The Oath Of Love
Prince Of Cats
The Duel
Exile
Desperation

Formació

Veu: Joe Cagiannelli
Teclats: Luigi Accardo
Guitarra: Alessandro Cossu
Baix: Sebastiano Zanotto
Bateria: Alfonso Mocerino

Crítica

Tots els seguidors del power metal coneixem Joe Cagiannelli per la seua etapa com a vocalista de Derdian, considerada per molts com la millor de la banda. Àlbums com New Era Pt. 1 (2005), New Era Pt. 2 – War Of The Gods (2007) i The Era Pt. 3 – The Apocalypse (2010) van quedar gravats a foc en la memòria dels fans.

La seua sortida de Derdian el va portar a explorar nous camins musicals i, juntament amb el guitarrista Leo Giraldi i el teclista Luigi Accardo, va fundar Starbynary, un projecte orientat al power metal progressiu. Fins ara han publicat Dark Passenger (2014), Divina Commedia: Inferno (2017), Divina Commedia: Purgatorio (2019) i Divina Commedia: Paradiso (2020).

Després de cinc anys des de Divina Commedia: Paradiso, últim capítol de la trilogia inspirada en Dante i primer disc sense Leo Giraldi, el duet format per Joe Cagiannelli i Luigi Accardo torna amb una nova proposta conceptual: Romeo and Juliet, Pt. I. En aquesta ocasió els acompanyen Alfonso Mocerino (bateria), Sebastiano Zanotto (baix) i el nou guitarrista Alessandro Cossu.

El disc s’inicia amb Globe Theatre Symphony, una introducció instrumental plena de sensibilitat, amb violins i una atmosfera melancòlica que dona pas a Prologue. El diàleg entre guitarres i teclats és clàssic dins l’estil de la banda, però acaba funcionant gràcies als cors expansius i a un estribill molt melòdic.

Behind The Mask destaca per la seua bellesa emocional, tant per la interpretació vocal de Cagiannelli com per l’aportació d’Anna Piroli, reforçada per uns arranjaments de corda i teclat d’alt nivell. El disc guanya força amb The Oath Of Love, una peça intensa i fosca, amb uns teclats profunds i un duet vocal molt emotiu.

Prince Of Cats recupera l’essència del power italià amb passatges progressius creixents, mentre que The Duel mostra una clara orientació neoclàssica, amb grans solos de guitarra i cors molt inspirats. A Exile, les guitarres prenen protagonisme sobre una base èpica i teatral, amb tocs operístics que aporten dramatisme.

El disc es tanca amb Desperation, un tema més contingut i sentimental, on es redueix la complexitat instrumental habitual de Starbynary.

Conclusió: Romeo and Juliet, Pt. I és un treball correcte de power metal progressiu, amb bones idees i una execució sòlida, però sense assolir el nivell creatiu dels millors discos de la banda.