Invincible

Progressive Power Metal
Ulterium Records
2026

Temes

Beware The Wolves
Invincible
Hauntingly Beautiful
Mystery Babylon
Vision In My Mind
Until We Meet Again
Don’t Talk To Strangers
Who’s To Say
Blindsided
A.I. Revolution

Formació

Veu: Rey Parra
Guitarra: Louie Weaver
Guitarra: Wayne Abney
Baix: Mike Dault
Bateria: Scott Waters

Crítica

La banda d’origen nord-americà Worldview vol consolidar els seus passos dins de l’escena del prog power amb una segona obra d’estudi que, igual que el seu debut The Chosen Few (2015), conserva el mateix motlle, centrat en melodies intrincades i seccions rítmiques denses, amb peces que fan referència al cristianisme, un tema força controvertit en el món del metal, però que han sabut plasmar correctament bandes de gran nivell com Theocracy, Narnia, InnerWish, Sinbreed i Stryper.

Com es diu sovint, per a gustos, colors, però realment a mi els paratges musicals que presenta aquest treball m’agraden poc, perquè, tot i tenir alguns moments progressius dolços i alguns passatges instrumentals tècnics, resulten purament oblidable. Tant de bo Worldview s’assemblés una mica a bandes progressives nord-americanes com Symphony X o Theocracy, però, malauradament, no és així. La veritat és que a aquest conjunt originari de Los Angeles encara li falta molt per fer gaudir els fans i guanyar-se un lloc en aquest complex panorama musical.

La duresa del primer tall, “Beware The Wolves”, ens porta per dimensions fosques i pesants, amb riffs de gran artilleria que es complementen bé amb sons de teclats melòdics i una atmosfera d’arrels orientals. Després d’aquesta bona entrada arriba “Invincible”, una peça que busca navegar per terrenys progressius, en una perfecta simbiosi vocal tant masculina com femenina, que s’imposa sobre uns riffs potents.

Acords de guitarra acústica i una atmosfera ombrívola marquen l’entrada de “Hauntingly Beautiful”, una cançó construïda sobre un estribillo desolador, amb una veu que no transmet cap sentiment. La veritat és que aquest és un tema per a l’oblit. Pel que fa a “Mystery Babylon”, presenta bonics acords orientals i una guitarra que juga amb riffs moguts. Una cançó pensada per ser enganxosa sense arribar a ser espectacular, amb un so que em recorda els darrers discos de Narnia.

Molt més melòdica es mostra “Vision In My Mind”, que, a més de tenir bons arranjaments tant de teclat com de guitarra, també conté una lletra i un missatge molt potents i profunds. Tot seguit arriba “Until We Meet Again”, conduïda per una bateria que passa de veloç a entrecortada, amb la veu aspra de Rey Parra (Sacred Warrior) i uns canvis de ritme que fan el conjunt més interessant.

La flama del heavy metal s’aviva amb “Don’t Talk To Strangers”, un cover del llegendari Dio, on el vocalista intenta cantar com la llegenda nord-americana, però crec que es queda només en l’intent. Això sí, el solo de guitarra és memorable sense resultar pretensiós. El disc decau amb “Who’s To Say”, una peça sense ànima, amb arranjaments senzills i uns cors melòdics que només serveixen per decorar un dels talls més pobres del treball.

Tot i que “Blindsided” té una perspectiva musical simple, aconsegueix captar la nostra atenció gràcies a aquests cors enganxosos que, innegablement, engrandeixen l’esperit i l’estribillo d’una peça de metal melòdic. Per al tancament tenim “A.I. Revolution”, una d’aquelles cançons lentes i denses, amb harmonies vocals, guitarres més progressives i línies melòdiques que recorden bandes com Heedrich, però amb una veu menys intensa.

En conclusió, com ja he dit anteriorment, aquest disc no arriba ni als talons d’obres de bandes com Symphony X, Theocracy o Fates Warning, però tampoc és dolent en absolut, ja que conté alguna que altra peça de power progressiu força bona. Si t’agrada l’estil, passaràs una bona estona escoltant aquests nord-americans, que hauran de millorar molt en una possible tercera producció si realment volen transcendir dins la indústria del metal.