Renaissance

Power Metal
Elevate Records
2025

Temes

Freedom
Living Gods
Eagles Fair
God Of The Dead
Carry On
Wisdom
Shadows In A Dream
Silence

Formació

Bateria: Foivos Andriopoulos
Veus: John Britsas
Guitarres: Spiros Rizos
Baix: Panos Boutidis

Crítica

Avui dia, les bandes gregues estan donant molt de què parlar, sobretot si observem el gran nivell que han mostrat dins l’àmbit del power metal. I si us pregunteu a quines bandes hel·lèniques em refereixo, doncs a Warrior Path, Sacred Outcry i Secret Illusion, les quals ens han brindat un munt d’emocions amb els seus darrers discos.

Avui és el torn de centrar-nos en un altre conjunt procedent d’aquest país: el seu nom és Powercross i va ser fundat ni més ni menys que a Atenes. La veritat és que tinc molta fe en Powercross, sobretot després que el seu debut The Lost Empire (2024) deixés entreveure tant l’estil musical com el potencial que posseeixen aquests grecs. Un any després tornen amb una altra obra titulada Renaissance, que presenta un nucli musical que els vincula amb bandes com Labyrinth, Helloween i Stratovarius (pel que sembla, aquesta última no només els ha influenciat musicalment, sinó també en el disseny de la portada, ja que, si observem amb deteniment la caràtula, només falta el pelicà per semblar una de les portades més recents de Stratovarius).

El seu power metal és simple, d’estructures senzilles i previsibles, amb sons enganxosos i, tot i que no hi ha gaires temes que destaquin, resulta simplement disfrutable. El disc s’obre amb “Freedom”, tota una explosió power metalera, hímnica, amb riffs i solos que mostren el potencial del guitarrista Spiros Rizos. Una peça que no surt del convencional, amb melodies correctament executades i una solvència tècnica que evidencia l’alt nivell dels seus músics. A “Living Gods”, els grecs incorporen matisos i arranjaments de guitarra més heavys, cors molt cuidats i unes seccions vocals més pausades que busquen assolir una cota èpica per part de John Britsas (Crimson Fire).

Temes com “Eagles Fair” recuperen la nostàlgia i el power metal veloç dels noranta. Una peça que fusiona amb energia les melodies acrobàtiques del primer Helloween amb la vessant més neoclàssica de Stratovarius. El quart tall, “God Of The Dead”, presenta elements de metal melòdic ben plantejats, una producció polida i una base de hard rock que enlluerna, sobretot pels intensos solos de guitarra i uns cors que decoren el conjunt amb la seva melodia i aporten lluentors artificials a l’assumpte.

Un dels talls més cridaners és “Carry On”, que impacta amb la vertiginosa secció rítmica de les guitarres, mentre que els cors èpics ajuden, en certa manera, que el desenvolupament del tema adopti un to més melòdic. I m’aixeco davant dels solos de Spiros Rizos, que són veritablement estratosfèrics. Pel que fa a “Wisdom”, se centra més en el joc melòdic que poden expressar les guitarres i els teclats. Aquí els grecs ens ofereixen una peça més canviant que, en alguns moments, arriba a recordar els italians Labyrinth.

Malauradament, la balada “Shadows In A Dream” no em va agradar tant com m’esperava, ja que, tot i tenir un considerable rerefons melòdic i simfònic, hi ha alguna cosa que no em va convèncer ni captivar (potser perquè la veu de John Britsas no té el tacte necessari per a aquest tipus de temes tan dramàtics). El tema final, “Silence”, presenta unes guitarres i teclats que, tot i ser simples, encaixen perfectament per construir unes melodies de sonoritat aconseguida. Aquí els músics de Powercross exploren poc territoris aliens; els recursos utilitzats estan més que trillats, repetint estructures una vegada i una altra. També cal esmentar que en aquest tema hi participa el vocalista Walter Osedin, company de Spiros Rizos a la banda Dark Legion.

En resum, realment crec que Powercross ha millorat poc respecte al que va mostrar a The Lost Empire, ja que els grecs han modelat un disc disfrutable amb moderació i, tot i que encara no s’han deixat anar del tot, m’agrada el que proposen: potència i ponts instrumentals aguerrits, on destaca la notable tasca del guitarrista Spiros Rizos.