Twenty Times Colder

Hard Rock / Heavy Metal
Pride & Joy Music
2025

Temes

1. Twenty Times Colder
2. No One But You
3. This Heart
4. Alone
5. Just Fly
6 Don’t Cry
7. Someone Like You
8. The Time Of Your Life
9. Valentine’s Day
10. Heart Over Mind
11. Remember Me

Formació

Veu i guitarres: Oliver Hartmann
Teclats: Markus Nanz
Bateria: Markus Kullmann
Baix: Armin Donderer

Crítica

HARTMANN no és aquí per jugar amb tendències ni per recórrer a la nostàlgia perquè sí. Twenty Times Colder és més aviat una declaració tranquil·la però ferma: després de vint anys, la banda continua sabent què fer amb un riff, una melodia i, sobretot, amb aquella veu que ja forma part de l’ADN del hard rock melòdic europeu.

Des del primer acord del tema homònim, “Twenty Times Colder”, queda clar que no hi ha artifici ni concessions al soroll gratuït. L’obertura és com el primer glop de cafè fort en despertar: intens, precís, sense ornaments innecessaris. Aquesta harmonia entre potència i control és la clau del disc. I sí, sona a HARTMANN de la primera a l’última nota, però ho fa amb una convicció que molts podrien envejar.

La producció de Sascha Paeth —gairebé un comodí de qualitat en aquest tipus de registres— abraça cada instrument com qui encaixa peces d’un mosaic que sap perfectament com ha de quedar. Les guitarres tenen pes, la base rítmica empeny amb fermesa i la veu d’Oliver Hartmann es desplaça amb aquella elegància mesurada que sembla dir: “aquí sóc, i amb això en tinc prou”.

Els temes que segueixen, com “No One But You” o “This Heart”, no busquen espectacularitat, sinó consistència melòdica i un groove que t’atrapa sense avisar. Aquí no hi ha sorpreses estridents, sinó una successió de cançons que se senten com capítols ben escrits d’un llibre que ja coneixes però que no per això deixa d’interessar-te.

Quan el disc baixa la intensitat a “Alone” o “Don’t Cry”, ho fa sense por de mostrar emotivitat. L’expressivitat vocal i l’atmosfera creada no són trucs de sentiment fàcil, sinó una mostra sincera del que la banda pot transmetre fins i tot quan el volum es modera. Aquesta capacitat per generar moments recollits sense perdre caràcter és una marca difícil de polir i, tanmateix, la banda la mostra amb naturalitat.

També hi ha picades d’ullet més audaces, com “Just Fly”, cinquè tall del disc, on es respira un aire diferent, gairebé experimental, però sempre sota el paraigua estilístic de HARTMANN. I el tancament amb “Remember Me” se sent com un epíleg ben pensat: comença íntim, creix en textura i acaba deixant un pòsit de resiliència i calma continguda.

Twenty Times Colder no ve a sacsejar prestatgeries ni a inventar una nova escola, però compleix exactament el que promet: melodies sòlides, un enfocament serè i efectiu i la sensació d’estar davant d’una banda que ha après a dominar el seu propi llenguatge sense caure en repeticions buides. Per a qui encara troba valor en un hard rock melòdic ben fet, HARTMANN lliura un treball que honra la seva trajectòria i reafirma el seu lloc a l’escena sense estridències.