Love Kills!

Power / Heavy Metal
Reigning Phoenix Music
2026

Temes

Virtual Insanity
War Of Hearts
Dark Temptation
Steel And Thunder
Strangers To Love
Beyond Horizons
Love Kills
I Am Evil
The Veil Of Affection
Empress

Formació

Veus: Gabriele Gozzi
Guitarres: Tim Hansen
Guitarres: Justus Sahlman
Baix: Dominik Gusch
Bateria: Markus “Maks” Felber

Crítica

Induction és una banda metalera de la nova onada força mediàtica, de la qual es parla molt, i no només per la qualitat musical de les seves dues obres, Induction (2019) i Born From Fire (2022), sinó també perquè a les seves files milita el guitarrista Tim Hansen, que és ni més ni menys que el fill d’una de les figures més importants de la història del power metal, Kai Hansen (Helloween).

Molts qualifiquen Induction com una banda de power metal simfònic, i sí, potser tenen molt d’aquest subgènere, però en escoltar el seu tercer àlbum, Love Kills!, ens adonem que la banda pretén anar més enllà, recorrent a la diversitat musical per crear un producte força variat que, tot i conservar el sabor del seu predecessor, presenta un ambient més modern, amb temes hard rockers, heavys i, com era d’esperar, cançons que desborden potència i velocitat. En poques paraules, definiria aquest Love Kills! com un àlbum que mostra la destresa dels músics d’Induction, amb una base de heavy metal gloriós que emocionarà tots els seguidors de la banda, ja que ofereix una veritable mostra de diversitat i qualitat.

L’assumpte comença vibrant amb “Virtual Insanity”, un tema que ens connecta directament amb la faceta més moderna d’Induction, amb delicades i enèrgiques notes hard rockeres que trenquen el silenci efímer, acompanyades de sintetitzadors electrònics i melodies que enganxen a la primera escolta. Moviments més tècnics trobem a “War Of Hearts”, que gaudeix de melodies addictives, una bateria apoteòsica i força dinàmica, i un cor explosiu que recorda els simpàtics Dynazty. Tot plegat conforma un mig temps monstruós amb arranjaments simfònics plens de melodia.

Pel que fa a “Dark Temptation”, és una peça amb una contundent base guitarrera i una aclaparadora dosi de metal melòdic tradicional, tot i que els sintetitzadors aporten una desviació més moderna, donant-li un toc més Beast In Black a la cançó. El veritable poder es desferma a “Steel And Thunder”, del més power escoltat fins ara, amb una velocitat caòtica i una atmosfera ferotge que creix a mesura que la veu de Gabriele Gozzi apareix en escena i la converteix en una cançó punyent i melòdica. Per la seva banda, Tim Hansen demostra les seves habilitats amb uns solos de guitarra abrasadors.

La següent, “Strangers To Love”, és un tall que ens retorna aquella melodia més harmònica, sense la càrrega tan rígida i veloç del tema anterior. La substància musical que Induction ofereix aquí està molt adobada pel metal melòdic d’Avantasia, amb un duet vocal femení i masculí que sona al·lucinant. Potser “Beyond Horizons” és del més èpic i bombàstic que trobarem al disc, amb un toc simfònic ben nodrit i cors espectaculars. Una peça exquisida on tots els elements musicals es veuen reforçats per la notable tècnica dels músics d’Induction.

Hi ha diversos factors que fan que “Love Kills” brilli com una gran cançó de hard rock: un és la veu melòdica, fina i a vegades subtil de Gabriele Gozzi; un altre, l’abundància rítmica de melodies embriagadores; i també la subtilesa dels arranjaments, que li aporten una sensació d’accessibilitat cap a terrenys més AOR. Un altre tema que sona a Beast In Black és “I Am Evil”, ja que aquí les guitarres i els sintetitzadors entren en una íntima comunió, mentre els arranjaments vocals de Gabriele Gozzi es barregen amb el groove del rock per crear un metal molt atractiu, on potser l’únic pecat és intentar imitar Yannis Papadopoulos en els crits.

“The Veil Of Affection” és una cançó que s’inclina més cap al vessant poderós del metal, un huracà tècnic destacat pels riffs durs de Tim Hansen i una línia de teclats i sintetitzadors força agradable. Una de les meves preferides; personalment crec que és una cançó amb una gran porció del so dels suecs Dynazty. L’última peça és “Empress”, que avança amb un ritme molt marcat, però el que la fa excepcional són aquelles fines línies de guitarra al llarg de tot el tema, impulsades alternativament per uns cors intuïtius i d’un cert aire més fosc. Una peça de luxe on tot encaixa perfectament: sintetitzadors i l’arranjament vocal de Gabriele, que la fa elevar-se amb fluïdesa per estabilitzar-se amb un èmfasi clarament melòdic.

En resum, personalment crec que Love Kills! és un disc generalment bo, amb una naturalesa més hard rockera i amb certs girs musicals al llarg del seu recorregut, apropant-se al so de bandes com Beast In Black i Dynazty. En definitiva, si t’agrada el heavy metal melòdic amb veus potents, una musicalitat explosiva, composicions creatives i cors ben col·locats, gaudiràs del tercer àlbum d’Induction com mai.