Secret Rule - X (2025)

![]() |

Modern Melodic Metal
Rockshots Records
2025
Temes
The Answer
Walking Down The Street
In The Silence
Echoes Of The Earth
Eternal Symphony
Silent Pain
Collapse
Lost In Paradise
Destiny Reloaded
Just A Sacrifice
The Storm
Formació
Veus: Angela Di Vincenzo
Guitarres: Andy ‘Menario’ Menarini
Baix: Sofia Basili
Bateria: Andrea Miazzeto
Crítica
Aquí tienes la reseña estructurada según las normas editoriales indicadas.
1. Texto corregido en castellano (España)
Aunque a algunos les cuesta aceptar la propuesta musical de la banda italiana Secret Rule, a mí me han atrapado por su rica instrumentación, la hermosa voz de Angela Di Vincenzo y esa sed de innovación musical que los hace sonar ampliamente frescos. Por lo que hemos visto en su discografía, sobre todo en los últimos The Resilient (2022) y The Uninverse (2023), podemos vincularlos con bandas de metal moderno como Metalite y Amaranthe, que no solo propinan auténticas descargas de buen metal melódico/sinfónico, sino que también juegan con sonidos electrónicos y sintetizadores que hacen que todo el conjunto suene plenamente moderno.
Desde su álbum debut Transposed Emotions (2015), empecé a seguir de cerca a estos italianos y lo que más me sorprendió fue el crecimiento tan rápido que han tenido en la escena del metal europeo. Tras dicho álbum, Secret Rule empezó a lanzar discos de forma persistente, hasta el punto de que hoy en día cuentan con once años de carrera y casi la misma cantidad de lanzamientos discográficos. Y, por lo visto, las ideas siguen fluyendo, porque los surgidos en Roma están aquí nuevamente con X, un trabajo sólido, contemporáneo y progresivo que, por su excelsa combinación de elementos musicales, apunta a ser uno de los discos más maduros, ambiciosos y elaborados de la banda.
El álbum comienza con “The Answer”, donde rápidamente vemos que la sombra de Within Temptation se hace presente, aunque también se pueden percibir detalles de Amaranthe, sobre todo en la parte digital. Las guitarras incorporan riffs potentes que no ceden protagonismo a unos teclados súper tecnológicos, y eso es algo que se agradece. El segundo corte, “Walking Down The Street”, confirma a Secret Rule como uno de los abanderados del metal melódico de esta nueva década. Una delicia que mezcla elementos del melodic, symphonic y power metal, donde quedarás encantado con la voz de Angela, en una pieza que te envuelve desde el primer minuto y que, curiosamente, muestra buenas capas sinfónicas y un gran solo de guitarra que cierra el asunto de manera magistral.
Los arreglos modernos de “In The Silence” podrían pertenecer a un tema de los mismísimos Metalite, y lo digo como un cumplido, ya que los suecos tienen mucha calidad. El ritmo es lento y tanto la orquesta como los sintetizadores permiten que Angela haga gala de su espectacular vozarrón, mostrando un registro bastante atractivo. En cuanto a “Echoes Of The Earth”, es una pieza que no se deja eclipsar por las capas de producción electrónica que presentan los sintetizadores; las guitarras tienen sus buenos momentos y marcan el ritmo en un gran tema de metal melódico.
Los teclados hacen resplandecer “Eternal Symphony”, otra pieza que esta vez no presenta excesos electrónicos, sino unas bases bastante contundentes, aunque con un ritmo parsimonioso que va alternando riffs más densos que se funden perfectamente con las orquestaciones. Pasamos a un potente y explosivo tema como es “Silent Pain”, el cual, por su energía, poder y melodías, me recuerda a los cortes más movidos de Metalite. Y la hermosa voz de Angela Di Vincenzo, de alguna manera, amortigua el huracán rítmico que proponen los músicos italianos.
“Collapse” es un bonito tema que contiene ricas proporciones melódicas, pero creo que cojea un poco en el aspecto compositivo, porque los coros y fraseos suenan muy poperos y sencillos. Con “Lost In Paradise” regresamos alegremente a la intensidad de los primeros cortes, con elegantes sonidos melódicos combinados con la voz de Angela Di Vincenzo, que suena aún mejor que en su anterior disco The Uninverse. Realmente se nota el trabajo que ha hecho con su modulación y el cuidado de sus cuerdas vocales. Además, el acompañamiento de la voz masculina del guitarrista Andy es el complemento perfecto.
Otra pieza de menor brillo es “Destiny Reloaded”, pues aunque tiene una sensible atmósfera musical y secciones instrumentales entrecortadas, no alcanza el nivel de los primeros temas del disco. En la décima pieza, “Just A Sacrifice”, podemos percibir un exceso de teclados orquestales y sintetizadores al principio de la canción, que saturan un poco el conjunto, pero no deja de ser impecable cómo Secret Rule combina el heavy/power más digital con tintes modernos e incluso poperos. La canción también cuenta con un acertado y excitante solo de guitarra de Andy Menarini, que hará las delicias del sector más detallista.
El final llega con “The Storm”, un corte más sinfónico y progresivo, con un ritmo medio bañado de arreglos melódicos y agresivos. Mientras Angela va cambiando de matices según lo va requiriendo la canción de forma impecable, por supuesto destacan las partes rítmicas electrónicas al estilo Amaranthe, pero sin llegar a saturar ni tapar la voz de la italiana.
En resumen: con X, los italianos ratifican que son un conjunto en pleno ascenso, capaz de combinar diversos subgéneros como el melodic y el symphonic metal y llevarlos a dimensiones más modernas. El aspecto instrumental, al igual que en discos anteriores, es notable, ya que este trabajo ofrece secciones musicales más ambiciosas y un río desbordante de melodías vibrantes que harán disfrutar al oyente. Y, como ya es costumbre, Angela Di Vincenzo suena mágica y brillante en el apartado vocal. Por todo ello, la puntuación para este álbum es de 8/10.
2. Texto traducido al catalán
Tot i que a alguns els costa acceptar la proposta musical de la banda italiana Secret Rule, a mi m’han atrapat per la seva rica instrumentació, la preciosa veu d’Angela Di Vincenzo i aquesta set d’innovació musical que els fa sonar plenament frescos. Pel que hem vist a la seva discografia, sobretot als darrers The Resilient (2022) i The Uninverse (2023), podem vincular-los amb bandes de metal modern com Metalite i Amaranthe, que no només ofereixen bones descàrregues de metal melòdic/simfònic, sinó que també juguen amb sons electrònics i sintetitzadors que fan que tot el conjunt soni totalment modern.
Des del seu àlbum debut Transposed Emotions (2015), vaig començar a seguir de prop aquests italians i el que més em va sorprendre va ser el creixement tan ràpid que han tingut a l’escena del metal europeu. Després d’aquell disc, Secret Rule va començar a publicar treballs de manera persistent, fins al punt que avui dia compten amb onze anys de trajectòria i gairebé la mateixa quantitat de llançaments discogràfics. I, pel que sembla, les idees continuen fluint, perquè els sorgits a Roma tornen amb X, un treball sòlid, contemporani i progressiu que, per la seva excel·lent combinació d’elements musicals, apunta a ser un dels discos més madurs, ambiciosos i elaborats de la banda.
El disc comença amb “The Answer”, on ràpidament veiem que l’ombra de Within Temptation hi és present, tot i que també es poden percebre detalls d’Amaranthe, sobretot a la part digital. Les guitarres incorporen riffs potents que no cedeixen protagonisme a uns teclats súper tecnològics, cosa que s’agraeix. El segon tall, “Walking Down The Street”, confirma Secret Rule com un dels abanderats del metal melòdic d’aquesta nova dècada. Una delícia que barreja elements del melodic, symphonic i power metal, on quedaràs encisat amb la veu d’Angela, en una peça que t’embolcalla des del primer minut i que mostra bones capes simfòniques i un gran solo de guitarra que tanca el tema de manera magistral.
Els arranjaments moderns de “In The Silence” podrien pertànyer a un tema dels mateixos Metalite, i ho dic com un elogi. El ritme és lent i tant l’orquestra com els sintetitzadors permeten que Angela llueixi la seva espectacular veu, mostrant un registre molt atractiu. Pel que fa a “Echoes Of The Earth”, és una peça que no es deixa eclipsar per les capes de producció electrònica dels sintetitzadors; les guitarres tenen bons moments i marquen el ritme en un gran tema de metal melòdic.
Els teclats fan resplendir “Eternal Symphony”, una altra peça que aquesta vegada no presenta excessos electrònics, sinó unes bases força contundents, amb un ritme parsimoniós que alterna riffs més densos que es fusionen perfectament amb les orquestracions. Passem a un tema potent i explosiu com és “Silent Pain”, que per la seva energia, potència i melodies em recorda els temes més moguts de Metalite. I la preciosa veu d’Angela Di Vincenzo, d’alguna manera, esmorteïx l’huracà rítmic que proposen els músics italians.
“Collapse” és un bonic tema amb riques proporcions melòdiques, però crec que coixeja una mica en l’aspecte compositiu, perquè els cors i frasejos sonen massa popers i senzills. Amb “Lost In Paradise” tornem alegrement a la intensitat dels primers talls, amb elegants sons melòdics combinats amb la veu d’Angela Di Vincenzo, que sona encara millor que al seu anterior disc The Uninverse. Realment es nota la feina que ha fet amb la seva modulació i la cura de les seves cordes vocals. A més, l’acompanyament de la veu masculina del guitarrista Andy és el complement perfecte.
Una altra peça amb menys lluentor és “Destiny Reloaded”, ja que, tot i tenir una atmosfera musical sensible i seccions instrumentals entrecortades, no arriba al nivell dels primers temes del disc. A la desena peça, “Just A Sacrifice”, podem percebre un excés de teclats orquestrals i sintetitzadors a l’inici, que saturen una mica el conjunt, però no deixa de ser impecable com Secret Rule combina el heavy/power més digital amb matisos moderns i fins i tot popers. La cançó també compta amb un encertat i excitant solo de guitarra d’Andy Menarini, que farà les delícies dels més detallistes.
El final arriba amb “The Storm”, un tall més simfònic i progressiu, amb un ritme mitjà banyat d’arranjaments melòdics i agressius. Mentre Angela va canviant de matisos segons ho requereix la cançó de manera impecable, destaquen les parts rítmiques electròniques a l’estil Amaranthe, però sense arribar a saturar ni tapar la veu de la italiana.
En resum: amb X, els italians ratifiquen que són un conjunt en ple ascens, capaç de combinar diversos subgèneres com el melodic i el symphonic metal i portar-los cap a dimensions més modernes. L’aspecte instrumental, igual que en discos anteriors, és notable, ja que aquest treball ofereix seccions musicals més ambicioses i un riu desbordant de melodies vibrants que faran gaudir l’oient. I, com ja és habitual, Angela Di Vincenzo sona màgica i brillant en l’apartat vocal.
Darreres crítiques d'estil similars:










Les més llegides:










Les més llegides de 2026.










Les més llegides de 2026/2025.










Les darreres del mateix país:











Suscríbete aquí!