Sentinels Of New Dawn

Speed Metal
High Roller Records
2025

Temes

The Chronicles
Creed of Fire
Plunder & Steel
Mountains of Black Sleep
Battalion 31
The Curse of Mercurion
Technocrats' Tyranny
Bound to Be King
The Prophet
Sentinel’s Fate

Formació

Veu, sintetizadores i bağlama: Captain Paradox
Guitarra i cors: Kris Invader
Guitarres i cors: Jaspar De Phaser
Baix, cors i SFX: Hippie Banzai
Bateria, cors i SFX: Pete Slammer

Crítica

Les bandes alemanyes de heavy, power i speed metal es caracteritzen per incorporar riffs potents, melodies contundents i ritmes vertiginosos. Aquest és el cas d’Aquilla, un conjunt poc conegut dins l’escena que, tot i ser polonès, compleix perfectament aquestes característiques, ja que la seva influència rau clarament en bandes teutones com Running Wild, Iron Savior, Accept, Rage i el primer Helloween.

Una cosa que segurament cridarà l’atenció és el so tan clàssic que tenen totes les cançons de Sentinels Of New Dawn, ja que transmeten la sensació d’haver estat gravades als anys vuitanta i de ser una mena d’encreuament mític entre Walls Of Jericho (1985) de Helloween i Port Royal (1987) de Running Wild. Els guitarristes Kris Invader i Kaspar De Phaser es mostren molt hiperactius i, tot i no ser Kai Hansen (Gamma Ray) o Peter Jordan (Running Wild), demostren un nivell impressionant, amb riffs d’antany que no deixen de repartir llenya i que, igual que els solos fulminants, tenen una gran repercussió en tot el disc.

Pel que fa a la veu esquinçada de Captain Paradox, amb un timbre agut inspirat en Kai Hansen, no em resulta tan espectacular, però finalment crec que acaba funcionant. El disc s’obre amb “The Chronicles”, que ens posa en context amb sons de guerra i una petita narració que es dilueix amb l’arribada dels solos de guitarra. El veritable poder arriba amb “Creed Of Fire”, un tema carregat de heavy speed metal amb tornades clàssiques i una vertiginosa melodia a doble guitarra molt ben secundada pel baixista Hippie Banzai.

“Plunder & Steel” és un tall força tradicional amb riffs metàl·lics a l’estil Accept. Captain Paradox projecta un to vocal agut típic del gènere, amb estrofes i tornades molt en la línia de les bandes dels vuitanta. Menció especial per a “Mountains Of Black Sleep”, un dels temes més vibrants del disc, amb cors èpics, riffs metàl·lics i solos de guitarra contundents i clàssics.

L’inici fosc de “The Curse Of Mercurion” fa pensar en un canvi de registre, però els guerrers polonesos tornen ràpidament a la càrrega amb riffs galopants i bateria veloç. A “Battalion 31” trobem un mig temps adornat amb cors èpics que recorden HammerFall i Helloween, amb la veu com a gran protagonista, sempre recolzada per unes guitarres incansables.

“Technocrats' Tyranny” aposta clarament pel heavy speed metal teutó, amb un patró molt Running Wild i Iron Savior, on la velocitat i la potència són constants. “Bound To Be King” continua amb el peu a l’accelerador, amb guitarres i baix letals, cors salvatges i solos clàssics plens d’energia.

Després d’aquest ritme intens, l’instrumental “Sentinel's Fate” ofereix un respir amb melodies i harmonies brillants que connecten amb “The Prophet”, un tema final amb un aire molt Gamma Ray. Aquí la banda manté l’esperit guerrer amb riffs punyents, cors addictius i una base rítmica amb canvis contundents que esclaten quan acceleren.

En resum: es tracta d’un disc que reflecteix l’essència del heavy speed metal de la vella escola, amb una producció notable. Com ja passava a Mankind's Odyssey (2022), la força dels riffs és desbordant, però aquí es percep una maduresa musical superior. Vocalment, Captain Paradox mostra modulacions una mica forçades, tot i que funcionals. Els solos de Kris Invader i Kaspar De Phaser són, sens dubte, un dels punts forts.