Knightclub

Folk Metal
Napalm Records
2025

Temes

Knightclub (feat. Dag SDP)
Valhalla (feat. Doro)
Gangnam Style
Name der Rose
Testament
The Tale of Sam
Sam The Brave
Drunken Dragon
Eisenfaust
Avalon
Tanz der Teufel
Lords of Fyre (feat. Lord of the Lost)

Formació

Violí, zanfona: Johanna Von der Vögelweide
Veu, guitarra: Hauptmann (Peter Henrici)
Flautes, gaites, guitarres, veu: Ben Metzen
Guitarra: Hans Platz
Baix: Jarne Hodinsson (Jamaszyk)
Bateria: Rollo H. Schönhaar (Hering)
Dança i performance: Yennefer (Mieze Myu/Diehl)
Dança i performance: Hela (Mieze Musch-Musch)

Crítica

Amb el seu dotzè àlbum d'estudi, Knightclub, Feuerschwanz confirma que el peculiar folkmetal germànic que conreen no és una moda passatgera, sinó una proposta que ha crescut fins a convertir-se en referència ineludible del gènere modern. Llançat el 22 d'agost del 2025 a través de Napalm Records, aquest treball conserva l'humor i l'energia festiva que caracteritzen la banda, a més de desplegar una amplada temàtica i sonora sorprenent. Que no deixarà ningú indiferent.

Des de l'arrencada amb el tema homònim “Knightclub”, convertit ja en himne després de la seva participació en el procés previ a Eurovision, el disc convida a celebrar amb un ritme contagiós, cors que enganxen i una producció que situa Feuerschwanz en igualtat de condicions amb els seus contemporanis més sòlids del metall. El que molts podrien descriure com a “disc metall”, una barreja de festa, guitarras i elements dance, demostra que la banda no té por de jugar amb el gènere sense perdre identitat. El so folk tradicional, amb gaites, violins i flautes, coexisteix amb riffs potents i estructures clàssiques del metall, creant un equilibri que és tant divertit com musicalment sòlid.
L'àlbum és variat i sorprenent. Valhalla és un tall èpic que remet a llegendes nòrdiques, potenciat per la presència de Doro Pesch, la interpretació del qual aporta solemnitat i força a parts iguals en què per a mi és la millor cançó de l'àlbum. No sóc objectiu parlant de Doro, ho reconec, tampoc ho pretenc.

D'altra banda, la versió metall de “Gangnam Style”, tercer tall d'aquest àlbum, no només és una picada d'ullet lúdic, sinó també una mostra de com la banda pot reinterpretar temes populars amb humor i tècnica instrumental, fent-ho seu en cada segon.

Al quart tall de l'àlbum, titulat “Name der Rose”, els teutons se submergeixen en atmosferes més ombrívoles i narratives, aprofitant influències literàries d'Umberto Eco i experimentant amb llatí i ambients monàstics. Un tema amb marcades referències folk que aporten molta profunditat a un tema de gran epicitat. El segueix “Sam the Brave”, setè tall de l'àlbum, és un tema que ofereix un homenatge èpic a l'univers Tolkien amb passatges que segurament s'encendran al públic en directe. Del millor del disc.

No falten a Knightclub els moments que encapsulen l'essència més lúdica de Feuerschwanz. "Drunken Dragon" o "Eisenfaust", vuitè i novè tall del disc respectivament, les quals combinen humor, música folk ben integrada i metall de ritme ràpid, reforçant la sensació que aquest disc no es pren massa seriosament a si mateix: i no obstant, no pots deixar d'escoltar en bucle.

El tancament amb “Lords of Fyre”, en col·laboració amb Lord of the Lost, imprimeix una dosi de foscor i drama que contrasta intel·ligentment amb la lleugeresa inicial, deixant a l'oient amb una sensació de viatge complet de principi a fi.

Knightclub és un disc que celebra l'esperit del metall des de múltiples angles: festa i homenatge, èpica i sàtira, tradició folk i força elèctrica. Feuerschwanz es consolida com un grup capaç d'omplir estadis i dominar llistes a Alemanya; també ens recorda que el metall, en tots els seus vessants, ens pot seguir sorprenent quan es fa amb convicció i sentit de l'humor. El disc és impressionant. D'escolta obligada.
Enviar comentarios