Compaña

Melodic Metal
Maldito Records
2026

Temes

Maldito Sea el Día
Te Vi Nacer
La Ira del Mirlo
Ausencia de Luz
En Otra Vida
Y Así Será
Cosas por Decir
Vuelvo a mi Hogar

Formació

Guitarres: Manuel Seoane
Baix: Jesús Cámara
Bateria: David Landeroin

Veus: Ronnie Romero
Veus: José Andrëa
Veus: Patricia Tapia
Veus: Carlos Escobedo
Veus: Tete Novoa
Veus: Fran Rivas
Veus: Vito Íñiguez

Crítica

Massa temps després d’haver començat l’anàlisi de la primera part, continuem amb la segona, completament lineal i publicada el mateix dia que Santa.

Si a Santa l’univers de DELALMA transcorre quan Lázaro desperta de la seva pròpia mort al més enllà, com a part de la processó de la Santa Compaña i la trobada amb ànimes del passat, en aquesta entrega hi ha una confrontació interior amb el Mirlo, que no és res més que ell mateix: la seva ràbia, la seva culpa i la seva autodestrucció, tot plegat a la recerca de la redempció.

En aquesta ocasió, Lázaro s’ha d’enfrontar al dolor de la seva família, als records del seu passat i a les persones que va deixar enrere, motiu pel qual apareixen nous personatges. Als ja esmentats a la crítica anterior —Lázaro (Ronnie Romero), José Andrëa com el Mirlo, Patricia Tapia com a figura amorosa del passat, Tete Novoa com a amic de Lázaro i Carlos Escobedo com Edgar, el taverner— s’hi uneixen Fran Rivas com a pare de Lázaro i Vito Íñiguez com el Pare Tobías.

Musicalment, el disc arrenca amb un arpegi de guitarra sobri, menor i lúgubre que desemboca en el tema “Maldito Sea el Día”, cantat íntegrament per Ronnie, que fa una feina increïble en totes dues entregues. La lletra descriu el moment en què el protagonista s’adona que la seva vida havia pres un camí irreversible i reconeix que les seves decisions el van conduir fins a la processó dels morts. La cançó està narrada des d’un personatge completament trencat, i Ronnie és capaç de transmetre aquest sentiment d’una manera que posa la pell de gallina fins i tot després de moltes escoltes.

Continuem amb un tema molt més alegre —o, millor dit, menys fosc—: “Te Vi Nacer”, igualment emotiu però amb una atmosfera diferent. És el tema interpretat per Fran Rivas com a pare de Lázaro, observant des de la distància el destí del seu fill. La lletra està plena d’imatges d’infància i de promeses que mai no es van arribar a complir. La veu de Fran és especial i reflecteix perfectament el personatge gràcies a la calidesa del seu timbre. Pell de gallina una vegada més amb la veu infantil narrada, mostrant certes mancances que probablement van motivar part de la caiguda de Lázaro.

“La Ira del Mirlo” és un tall amb tintes musicals arabescos interpretat per José Andrëa amb una veu més esquinçada, sinistra i molt allunyada de la que ens tenia acostumats. Un registre greu, potent i lluny d’aquells aguts sostinguts tan característics. El tema desprèn una cruesa enorme, ja que l’antagonista pren el control amb un discurs agressiu. Ara bé, la tornada és absolutament espectacular gràcies a un contrast musical increïble.

Cal dir que s’està posant molt d’èmfasi en les veus, però no s’ha d’oblidar la feina instrumental present durant tota l’obra: Manuel Seoane ha deixat anar tota la seva ànima compositiva per damunt del virtuosisme; Jesús Cámara aporta un baix impressionant que omple el rerefons amb grandiloqüència; i la bateria, lluny de funcionar com una base plana, actua com un instrument més sota les mans i peus de David Landeroin, que haurà de suar de valent per portar tot això al directe. Un autèntic luxe poder gaudir de nou del millor José Andrëa, tancant el tema amb una pujada d’intensitat on aquell lament esquinçat es converteix en màgia musical.

Nou tema i encara queda espai per a un nou personatge i, per tant, per a un nou intèrpret. El menys conegut Vito Íñiguez dona vida al Pare Tobías, que representa la dimensió més espiritual d’aquesta història. La lletra parla del buit que queda quan algú perd el sentit de la seva vida. El sacerdot actua com a veu moral dins la narrativa.

Musicalment, els acords majors i els sons acústics de guitarra converteixen el tema en una altra obra diferent, que va guanyant força —i distorsió— amb múltiples arranjaments de corda que transformen, com tota l’obra, una escolta aparentment senzilla en una experiència plena de matisos. Fins i tot després de moltes escoltes, si hi pares atenció descobreixes nous detalls i fragments que t’havien passat desapercebuts. Musicalment estem parlant d’una obra mestra de principi a fi en tots dos treballs.

Finalment, el tema desemboca en una possible influència que ja havia comentat alguna vegada: certs passatges em recorden The Police, tot i que pràcticament no els hagi escoltat. Segurament és una influència de Manu. També cal destacar el timbre especial i diferent de Vito, que es dona a conèixer així al gran públic i deixa una impressió molt positiva gràcies al contrast enorme que aporta respecte a la resta de vocalistes.

“En Otra Vida” és una de les meravelles absolutes que deixa aquest treball. La combinació de les veus de Patricia Tapia i Ronnie Romero resulta emocionant fins a les llàgrimes en una balada preciosa i profundament emotiva. Casilda, antiga figura amorosa, reapareix recordant allò que podria haver estat, encara que aquell amor mai no arribés a completar-se. La idea central gira entorn del fet que, potser en una altra vida, les coses haurien estat diferents. Llàgrimes, pell eriçada i majestuositat per a tots els públics.

Arribem a la part final amb “Y Así Será”. El taverner (Carlos Escobedo) torna a intervenir com a narrador del trànsit, explicant que el destí de cada ànima està marcat pel que va fer en vida, acompanyat per les intervencions de Vito, del mateix Manu —quan tindrà un personatge principal?— i d’un pletòric Tete Novoa, que torna a oferir un contrast vocal impressionant. El tema va in crescendo i passa de semblar gairebé una cançó de transició a convertir-se en una peça imprescindible.

“Cosas por Decir” va ser el primer tema publicat com a single i és una autèntica obra mestra capaç d’enganxar fins i tot l’oient més escèptic. La lluita vocal entre Ronnie i José Andrëa només és comparable a la que mantenen Lázaro i el Mirlo dins la història. Qui havia de dir que podríem escoltar un duet d’aquesta magnitud entre dos vocalistes d’aquest nivell? El resultat és senzillament magnífic i només per veure aquest tema en directe ja val la pena recórrer qualsevol distància.

A nivell conceptual, per primera vegada les dues veus del protagonista s’enfronten directament. Lázaro intenta alliberar-se de l’ombra que l’ha acompanyat tota la vida, mentre el Mirlo li recorda que sense ell mai no hauria arribat on va arribar, deixant clar que tots dos formen part de la mateixa identitat. Un 10.

I tanquem aquesta obra conceptual màgica i majestuosa del senyor Seoane —quina ment compositiva i artística— amb “Vuelvo a mi Hogar”. El tancament de l’àlbum planteja un final obert: Lázaro creu trobar un camí de retorn, però la lletra suggereix que la “llar” a la qual torna ja no és el mateix lloc d’on va marxar. I un tema senzill? Un tall de tancament circumstancial? Doncs no. Són més de 10 minuts seguint amb la frase que regeix la història, amb només increïble i culminació musical tremenda per posar un altre fermall d'or.

Ja veurem com continua la història. En qualsevol cas, musicalment Ronnie ens deixa un tancament tranquil després d’un doble treball increïble que traspassa la frontera d’“escoltar un disc”. Això et sacseja per dins a través d’un viatge emocional i musical immens que no mereix res més que reconeixement, admiració i unes ganes enormes de poder-lo veure en directe.