Mägo de Oz - Gaia 3 (2010)
 |
Folk Metal
Warner Music
2010
Temes
Disco 1
El latido de Gaia 04:07
Dies irae 09:26
Für immer 04:42
Vodka 'n' Roll 03:36
El Príncipe de la Dulce Pena (parte IV) 04:23
Mi hogar eres tú 06:03
Fuerza y honor: el Dorado (instrumental) 04:48
El Violín del Diablo 04:55
Siempre (Adiós Dulcinea - parte II) 04:45
Disco 2
Mis demonios (atrévete a vivir) 04:13
Que el viento sople a tu favor 04:16
Sueños dormidos 05:16
Aún amanece gratis 04:52
La Soga del Muerto (Ayahuasca) 03:14
La ira de Gaia 06:48
Atlantia 19:14
Formació
Veus: Jose Andrea
Guitarra: Frank
Guitarra: Carlitos
Veu i coros: Particia Tapia
Baix: Peri
Bateria: Txus di Fellatio
Teclats, piano, acordeo i sintetitzadors: Sergio Cisneros "Kiskilla"
Faluta i coros: Josema Pizarro
Crítica
Nou i últim disc de la trilogia Gaia. Aquest Gaia 3 - la Atlantia, segueix l'estela de l'anterior disc de la saga després de trencar, "per relaxar-se" amb un disc molt més pla com va ser el Ciutat dels Arbres, el qual no em va agradar gens.
Mägo de Oz, han tornat a demostrar que han après molt pel camí, i han tret una digna continuació l'excel · lent Gaia 2 - La voz dormida. Dos discos de gran qualitat, bons arranjaments, i en el fons, el que s'esperava sentir de Mägo de Oz amb un Gaia 3. Guitarres poderoses, amb afinacions greus de nou, grans arranjaments, experiments amb alguns tocs més industrials, un gran disc de metall, adaptat als nous temps, sense perdre tampoc la identitat i senya de la banda, amb melodies molt festives, que conviden a ballar agafant una bona lluç.
El disc tracta sobre la venjança de la terra pel maltractament sofert pels homes, en moltes de les seves formes, als quals acaba per submergir sota l'aigua de l'oceà. I ho fa a través d'una història que ens porta des de les piràmides egípcies, l'imperi maia i Inca, o la mateixa Alemanya nazi.
La introducció va a càrrec de Dani Mateo, a manera de noticiari, que narra una sèrie de tragèdies i desgràcies humanes, per acabar posant en dubte, la importància de l'espècie humana dins del gran ecosistema de la terra, després de la qual cosa, i d'una obertura instrumental, arrenca Dies Irae, un poderós primer tema, veloç, melòdic i que enganxa.
Remarcar per exemple, Für Immer, tercer tema, amb tornada en alemany, Der Dämon Lebt für immer "El diablo vive para siempre", que portarà polèmica en tractar el tema nazi. En el context del disc, el nazisme és una amenaça més per a la terra, però segur que tret de context, alguns mitjans li traguessin punta per tal de criticar l'estil de música, metall, com ja tantes vegades han fet amb acusacions absurdes.
No es pot deixar d'esmentar Vodka & Roll, un tema completament festiu que no et deixa posar els dos peus a terra alhora, com ja han fet en altres tants temes.
Tampoc puc deixar de comentar la importància vocal en el disc de Patricia Tapia, que a part de fer cors, fins i tot és cantant solista en algun tema com El Violín del Diablo, fent una tasca excel · lent.
Corts molt heavys, contundents i magnífics com La Ira de Gaia, Mis Demonios o Fuerza y Honor versus talls més divertits com a soga del muerto o Que el viento sople a tu favor, sense alguna baladita com Siempre o el més lent Todavía amanece gratis.
Finalment, mereix un apart el tema Atlantia amb el que tanquen el disc. Pràcticament 20 minuts amb col · laboracions d'altíssim calibre com Leo Jimenez (Stravaganzza, 037), Tete Novoa (Saratoga) o el mític Silver (Muro, Silver Fist), que compta amb la característica veu de Frank a una aportació vocal i que recorda quant a estructura i qualitat a la cantata del Diable.
En resum, excel · lent disc, treballat, que no avorreix en segones escoltes, ja que és molt ric en matisos, i altament recomanable.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2023.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!