Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

A Girl Called Cerveza

Thrash Metal
Nuclear Blast
2012

Temes

1. Rapid Fire (A Tyrant's Elegy) 05:12
2. A Girl Called Cerveza 04:14
3. Witchhunt 2.0 05:42
4. Masters of Farces 04:08
5. The Metal Lady Boy 04:59
6. Not One Day Dead (But One Day Mad) 04:01
7. Son of a Fridge 05:53
8. Fandom at Random 05:28
9. Metal Magnolia 05:07
10. Running on Fumes 05:30

Formació

Veus: Gerre
Guitarra: Andy Gutjahr
Baix: Frank Thorwarth
Bateria: Olaf Zissel

Els alemanys Tankard presenten el seu nou àlbum, el quinzè, titulat A Girl Called Cervesa.

Juntament amb l'escena nord-americana, la història del Thrash Metall s'escriu també a Europa, primordialment a Alemanya. Als anomenats "3 grans" del Thrash alemany; Kreator, Sodom i Destruction se'ls podria afegir Tankard.

A diferència de les bandes americanes, el Thrash alemany es caracteritza per una influència molt més palpable de la NWOBHM i no tant pel Punk. Encara bandes com Sodom o Kreator van tornar el seu so una mica més fosc, amb veus molt esquinçades i afilades i les seves lletres van començar a parlar sobre satanisme, la qual cosa va suposar una influència per bandes que practicaven Black o Death Metal.

Tankard sempre s'ha diferenciat d'altres bandes per una aposta més "melòdica" i sobretot més divertida. Tant les seves lletres, com portades sempre han portat un punt bastant còmic i divertit. Una música més senzilla i de bastant fàcil assimilació. I per una devoció (com a bons alemanys) a la cervesa (com a record, sent un adolescent, veure aquell mític video; Space Beer).

Carmen Conchita Cervesa ens introdueix en l'àlbum que celebra, ni més ni menys, que el 30 aniversari de la banda. La millor definició per al disc és a dir que és Tankard 100%. El treball es mou dins dels paràmetres ja coneguts pels seguidors de la banda. Temes ràpids, moltes melodies, riffs molt clàssics, la mítica veu de Gerre, els cors de sempre i el cert aire festiu que Tankard posa en els seus temes. No se si intencionadament, però el disc sona una mica passat, com gravat en una altra dècada. Molt clàssic. Les guitarres raspen bastant i la bateria no acaba de sonar nítida. No sabria dir si és una mala producció o és una cosa fet a consciència per sonar exactament així. La veritat és que a mi ja m'està bé així, però el dubte existeix. Els temes destacables són: Són of a Fridge, Witchhunt 2.0, A Girl Called Cervesa, Running on Fumis o la inicial i bastant heavy Rapid Fire (A Tyrant s Elegy). En el tema The Metall Lady Boy trobem la col · laboració de la reina del metall alemany, ni més ni menys que Doro Pesch.

Diu la cançó "que vint anys no és res" així que 30 és una mica més que res. La veritat és que els deu semblar ahir quan debutaven amb aquell fantàstic Zombie Attack (1986) (amb aquella meravella de portada). Però els anys passen i Tankard han resistit i tret àlbums sempre mira de aportar una bona estona de diversió escoltant música.

Un treball que segueix una línia continuista, cosa que en aquest cas no crec que sigui del tot dolent. Tankard és una d'aquestes bandes que el que veus és el que hi ha. Simple, directa i divertida. Renunciar a això seria renegar d'ells mateixos. Cadascú té el seu espai en un món tan massificat.

Bons seguidors de la cervesa i del futbol! El seu equip, l'Eintracht Frankfurt ha tornat a la Bundesliga després d'un "anyet a l'infern". El 2006 li van dedicar l'EP: Schwarz-weiß wie Schnee, amb actuació a l'estadi inclosa. 2012 serà un gran any per als cervesers Tankard.

I Love Cervesa!

Devilsoldier
31/08/2012

Arxiu de
novetats