Unbreath - My Faith Against Me (2012)
 |
Melodic Death Metal
Autoproducido
2012
Temes
1. Reborn 02:02
2. Silent Witness 04:02
3. My Faith Against Me 03:47
4. Beneath the Truth 03:54
5. Prince of Lies 04:34
6. Stolen Emotions 03:34
7. Lost in Shadows 04:29
8. The Third Eye 04:53
9. My Promise 04:04
10. The End Is Near 03:32
11. We Are the Disease 04:22
12. Follow the Path 01:24
Formació
Voz: Neska'RdKore
Guitarra: Álex de Benito
Bajo: Siro Bayón
Batería: Javilo
Crítica
Quan tenim davant nostre un disc de death melòdic, el que realment tens és una caixa de plàstic o fitxer digital que pot contenir de tot... és potser l'estil més versàtil que pugui existir. Pots ficar tot tipus d'influències i detalls, que no passa res, ningú et va a titllar de sacríleg, al contrari, més et van lloar per donar-li un toc progressiu, que tan de moda està ara, tot és progressiu o encara que no el tingui, ho diem, que així ven més. A veure quan vénen a les festes del meu poble una orquestra de pas dobles progressiu, que no m'ho perdré.
Dins d'aquesta ona melodeath, com comentava et pots trobar de tot, com algun deia, jo no vull melodia, era un músic d'una banda extrema, doncs fica-li alguna cosa suau i ja ets death melòdic.
Unbreath és una formació bilbaïna que acaba d'estrenar el seu primer disc, My Faith Against Me. Un disc crec que és una de les novetats més interessants dins del panorama musical nacional. Dic nacional perquè són de Bilbao, perquè bé podrien haver arribat com a revelació d'algun segell centre europeu i estaríem posant-los en un pedestal. És cert que les crítiques que està rebent aquest primer disc no són gens dolentes, és que no és per a menys.
Unbreath el formen Neska'RdKore a les veus, Álex de Benet a les guitarres, Siro Bayón al baix i Javilo a la bateria, músics experimentats, que han passat per bandes com Exquisite Plus, Vhaldemar o Waldheim.
Les comparacions en parlar d'una banda amb veus femenines guturals sempre tendeix a anar al mateix lloc, Arch Enemy, com no. Però ara deixem al marge Neska per un moment, ja no tenim una veu femenina, ja que reivindico aquesta comparació per Unbreath, és una banda que em ve a la ment en escoltar les melodies i textures dels bascos. Així com moltes, més, seria roí quedar-se amb només aquesta influència, tints progressius, altres més foscos, atmosfèrics, melòdics, power... aquest disc té molt d'on mamar. I els temes són prou variats entre si com per catalogar tots en el mateix sac.
Ara sí, Neska... és la An. No! les comparacions d'aquest tipus no beneficien Neska, és una veu femenina dins del panorama extrem, val, però no cal comparar sempre igual, no hi ha una cantant patró a la qual tots han de copiar i Neska no ho fa. La seva veu no és ni millor ni pitjor, és seva. Entre guturals profunds i esquinçats té un timbre personal amb la capacitat de complir àmpliament en les parts netes, que són vitals en Unbreath per aconseguir el seu so. Els contrapunts melòdics i extrems són part essencial i personalment crec que el broda. Però d'aquí a entrar en comparacions...
El disc obre amb una intro, que novetat, havia de deixar-ho anar, les intros ja formen part de la música moderna, de fet quan no estan crec que les trobem a faltar en bandes d'aquest estil. Després de " Reborn " la cosa comença sense dilacions, guitarres fosques i una bateria veloç donen pas a una alarma de bombardeig que sona per donar pas als guturals de Neska, que després del primer vers ja ens descobreix la seva capacitat amb les veus netes. Un tema contundent amb guitarres entretallades en petits breakdowns en els riffs, que et porten a rematar constantment. Un tema senzillament brillant. Guitarres agressives jugant amb riffs i puntejats melòdics canviant de ritme per entrar en les tornades, que es tornen a enganxoses melodies per tornar a reventarnos el cap amb més canvis. Els tints progressius són evidents.
El títol que dóna nom al disc és el segon tema, un tema una mica més fosc en la seva intro, amb unes guitarres més apagades, no tan crues, que dibuixen riffs apocalíptics, sota els guturals de Neska i de nou una base rítmica aclaparadora. És un tema més modern i progressiu, combinant diferents atmosferes induïdes pels teclats acabant en un nou tornada melòdic. " Beneath The Truth "... musicalment em transporta al món d'Arch Enemy... melodies brutals, velocitat, intensitat, veus filtrades agressives, uns guturals més profunds i unes guitarres... exquisides. De nou a la tornada, la melodia torna a fer presència amb un rotllo molt Lacuna Coil... més melòdic. Un tema imparable.
Seguint l'estela de l'anterior tema aquesta "Princess Of Lies " una altra puntada en tota la boca amb versos melòdics i guitarres afliadas. " Stolen Emotions " ens porta a uns sons més moderns, més enganxosos, canvis d'intensitat entre brutalitat i un so més comercial, una mostra més de versatilitat amb detalls power. Progressiu al poder, " " Lost In Shadows " ens porten unes guitarres i ritmes trepidants entre canvis de ritme. Un tema més complex compositivament, amb uns teclats que deixen de ser envoltants, per barrejar, en primera línia, no us perdeu el final del tema... no té preu.
" The Third Eye " torna a portar-nos a un death més extrems, menys floritures ambientals, guitarres tècniques però més directes, fins que de nou el tema dóna el canvi d'essència, melodia i tralla van alternant-se en una altra peça de metall modern. "My Promise " comença amb els teclats com a amos i senyors de les melodies del tema, per donar pas a les bases de guitarra ràpides i afilades. Un tema que de nou torna a tenir una atmosfera molt melòdica, alternant sense fi.
" The End Is Near " és un tema més en l'ona de bandes més core i actuals, amb guitarres dissonants. " We Are The Disease " ens porta de nou moments molt ambientals amb una mica d'èpica i tocs cores, un tema molt intens i ràpid, de nou amb guitarres molt treballades i progressives que dóna pas al tema de sortida, com si d'un joc de ciència-ficció es tractés i tot volés pels aires, imaginant els crèdits de la pel • lícula si tanques els ulls.
La frase de " sembla que són de fora" torna a tenir el seu macabre sentit, són d'aquí són bascos, no són desconeguts, diversos d'ells han rodoleu per bandes que coneixes i han tret un gran disc de les seves entranyes que et va a deixar atònit si no els coneixes. Així que dóna'ls una oportunitat, que el panorama nacional aquesta ple de bandes enormes que mereixen ser reconeguts pel seu treball i Unbreath són un d'ells.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2023.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!