Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

(r)Evolution

Power / Heavy Metal
Nuclear Blast
2014

Temes

1. Hector's Hymn 05:54
2. (r)Evolution 04:25
3. Bushido 04:41
4. Live Life Loud 03:32
5. Ex Inferis 04:41
6. We Won't Back Down 04:19
7. Winter Is Coming 03:49
8. Origins 04:58
9. Tainted Metal 04:37
10. Evil Incarnate 04:36
11. Wildfire 04:04
12. Demonized 03:36

Formació

Veu: Joacim Cans
Guitarra: Oscar Dronjak
Guitarra: Pontus Norgren
Baix: Fredrik Larsson
Bateria: Anders Johansson

Després que la banda sueca llancés al mercat "Infected", disc que va ser criticat àmpliament a causa de la notable diferència d'estil entre aquest i els anteriors treballs de la formació, Hammerfall tornen després d'una aturada relatiu (ja que no ha estat tan llarg com ells van voler donar a entendre al principi) per, aquesta vegada, acabar amb aquesta "revolució" estilística que semblava que havien donat (i valgui la redundància). (r) Evolution ens ofereix (o intenta oferir) allò que els seus creadors ens van prometre fa uns mesos: tornar a les seves arrels amb un disc ple de tornades èpics, doble bombo i melodies powermetaleras com les que tant ens van fer gaudir en els seus primers àlbums.

Deixant de banda la meva opinió personal sobre aquest nou canvi que ha donat el grup, la veritat és que (r) Evolution compleix amb el promès, però a mitges. Si bé és cert que aquest sabor tan enyorat d'aquells "Glory to the Brave" o "Legacy of Kings" segueix present en la seva música, la veritat és que Hammerfall pequen d'inspiració al llarg d'aquest disc, doncs si bé alguns temes despunten clarament per sobre de la resta, aquesta resta queda relegat (i probablement quedarà) a un claríssim segon pla tant en el disc com en la discografia de la banda. Tots sabem de sobres que la inspiració de la banda en els seus últims discos no havia passat pel seu millor moment, ja que lluny queden ja els discos anteriorment esmentats, i així és com la sensació que el que estem escoltant d'ells ara són simples restes de que van ser és més que present entre els fans de la formació. Però crec que l'assumpte va una mica més enllà d'aquesta simple afirmació.

En el terreny del Power Metal, gènere tan descobert i redescobert al llarg de les dues últimes dècades, considero importantíssim saber renovar-se i escollir el camí adequat quan l'objectiu és aconseguir que l'oient quedi atrapat en la teva música i que aquest consideri que aquestes anant una mica més enllà del que s'ha fet fins ara, ja que la repetició de fórmules (ja no només en una mateixa banda) és un fet més que palpable en aquests temps: no són poques les vegades que nous treballs resulten tediosos d'escoltar doncs aquesta sensació d'estar degustant el mateix una vegada i una altra és una cosa inevitable moltíssimes de les vegades en què els amants del gènere ens posem un o altre àlbum. Així com formacions com les de Edguy o Helloween, sense anar més lluny, han redirigit el rumb del seu vaixell cap a nous terrenys musicals (més o menys allunyats del seu origen), considero que Hammerfall, precisament en aquest el seu intent de ressorgir les seves glòries passades , han errat greument a l'hora de posar-se a compondre aquest (r) Evolution: sóc d'aquells als quals els agrada que les formacions adoptin fórmules noves, que juguin amb la música i que no es vegin atrapats i encadenats a allò que els va fer famosos, ja que la inspiració va com va i les inquietuds musicals (de tots) evolucionen progressivament al llarg dels anys. I ull, que "Infected" no em va semblar un disc excel · lent en cap aspecte, però les simples ganes de crear alguna cosa diferent ja mereixen reconeixement.

Després d'aquest discurs una mica catastrofista i que, de primeres, pugui donar a entendre que estem davant un disc desastrós, només em queda dir que no, que per a res (r) Evolution és un disc dolent. Simplement m'esperava (i segurament la majoria dels seus fans esperaven) alguna cosa molt millor de Hammerfall.

"Hector s Hymn", "Bushido", l'animada "Origins" o "Tainted Metall" són temes que, al meu parer, aconsegueixen realment transmetre'ns en certa manera les vibracions més clàssiques de Hammerfall, cançons que gaudeixen moltíssim i que aporten unes melodies que, tot i seguir la fórmula utilitzada per la banda infinitat de vegades, ens fan com powermetaleros que som. Però cançons com "(r) Evolution", "Ex Inferis" o "Evil Incarnate" no tenen emoció i idees que aportin finalment alguna cosa a l'àlbum, ja que el seu ritme repetitiu acaba cansant i més quan els vas sumant escoltes. Que per cert, les dues últimes podrien estar perfectament tretes de "Infected" pel seu ritme constant a mig tempo i les seves tornades més foscos.

En una espècie de punt intermedi trobem temes com "Live Life Loud" o "We Will not Back Down", ja que sense ser dolents temes, em donen la sensació d'estar escoltant el mateix que he escoltat infinitat de vegades anteriorment. I potser aquesta era la intenció del grup (probablement sí), per al meu parer això li resta molts punts a l'àlbum.

La balada "Winter is Coming" (referència destacable a la popular sèrie Game of Thrones que està arrasant mundialment) es queda en un "sí però no". M'ha quedat totes les vegades que l'he escoltat aquesta sensació que li cal un repunt final al tema o alguna cosa semblant, ja que manté el ritme al llarg de la seva minutatge i no aconsegueix emocionar-de la manera que ho hauria de fer. I he deixat per al final a "Wildfire", tema que tanca el disc i que em sembla sense cap dubte el que destaca més per sobre de la resta del disc a causa del seu ritme machacante però deliciós alhora, on veiem els Hammerfall més "violents" del disc.

Menció a part al talent de Joiaquim Cans, que torna a demostrar al llarg de tot el llarga durada el seu poder vocal i la seva facilitat per arribar a tons tremendament aguts, veiem com, a (r) Evolution, les idees se succeeixen però semblen moltes vegades les mateixes una i altra vegada, fet que pot arribar avorrir en certs punts del disc. Hammerfall han sucumbit a les demandes dels seus fans i ens ofereixen un treball amb reminiscències passades de la banda que, si bé llueixen en alguns moments de l'àlbum, donen un resultat final una mica decebedor.

Analitzant les cançons com més bones i menys bones, potser el balanç queda realment positiu, ja que són diverses les que m'han semblat més que correctes i més considerant el treball discogràfic que porta a l'esquena la banda. Però el perquè d'aquesta nota relativament baixa sobre el disc resideix en el fet que crec que bandes d'aquest calibre i dimensió dins el panorama metàl · lic poden oferir molt més als seus seguidors ia no intentar estancar-se en allò que van ser, amb un resultat més que discutible moltes vegades.

Ja tocarà veure d'aquí a un temps com afronta la banda el seu pròxim disc d'estudi però, abans d'això, tocarà veure'ls en sala per veure com sonen aquests temes i veure com és l'estat real de la formació.

Víctor Vallespir
23/09/2014

Arxiu de
novetats