Hamlet - La Ira (2015)
 |
Nu Metal / Metalcore
Maldito Records
2015
Temes
1. Lamento
2. Imperfección
3. Mi Religión
4. Ser o no Ser
5. Salvación
6. Nadie Más
7. Ciudad de Dios
8. Sin Tiempo que Perder
9. Miseria
10. Irreductibles
11. Niega
12. Testificar (Bonus Track)
13. Me Olvidaste (Bonus Track)
Formació
Guitarra: Luis Tárraga
Veu: J. Molly
Bateria: Paco Sánchez
Baix: Álvaro Tenorio
Guitarra: Ken Hc
Crítica
Com seguidor de Hamlet des de pràcticament el començament, concretament des del seu Sanatorio de Muñecos de l'any 1994, espero cada treball de la banda amb ganes i expectatives, tot i que he de reconèixer que aquests últims anys, amb certs dubtes, ja que els seus anteriors dos treballs no em van acabar de convèncer. Així doncs amb aquestes ganes i aquest plus de por vaig agafar aquest "La Ira", que a més tenia el handicap de no comptar en les guitarres amb Alberto Marín. Doncs comencem amb un resum: Sensacional!
La combinació entre guitarres aguerrides, afilades i potents, amb la doble veu de Molly, aquests contrastos violents i aquesta força que desprèn Hamlet entre el metall pesat i la reivindicació social-musical, arriba en el seu màxim exponent aquest 2015 de nou i és motiu de alegria, ja que m'ha fet impacte aquest llançament.
Des del primer moment amb "Lamento" que obre el disc, i ja unes guitarres amb harmònics naturals, primera presentació de Ken HC a les sis cordes, al costat del gran mestre dels directes, Luis Tárraga, obre en ple esclat de pontencia des de la veu esquinçada de Molly, atemporal, a la secció rítmica i potent de la bateria de Paco Sánchez i el baix d'Álvaro Tenorio. Després de la tempesta, arriba la calma, marca de la casa de Hamlet, amb un pont tranquil que ens deixa en una nova onada de contrastos, potència i velocitat de nou. Fantàstics gairebé 4 minuts per obrir la feina!
"Imperfección", una altra marca de la casa amb el baix sonant amb aquest so característic de la banda només en el que serà la base del tema que torna a desembocar en una feresa conjuntada en un mar de trons. Les tornades de la banda, de nou assolibles i enganxosos. Diferents clixés que van catapultar a la banda i que segueixen amb nova frescor i noves idees que agradaran a tots aquells fans de la banda. En cas de no conèixer-la, excel·lent treball per obrir boca i descobrir la seva extensa discografia!
Aquest thrash a mig camí entre tants gèneres es donen cita de nou a Mi Religión". Temes ràpids, directes i concisos, amb la durada justa per reventarte el cap, en el sentit positiu de la frase.
El baix torna a ser protagonista en aquest tema més lent i pesat com és "Ser o no Ser". Aquesta fórmula tan Hamlet en què les guitarres més, tenen inicialment la distorsió justa perquè després puguin explotar amb extrema ferocitat. Molly torna a demostrar la seva peculiar manera d'interpretar a mig camí entre el cant, el rapeo i la interlocució. No en va ha estat considerat un dels millors vocalistes en aquest país, creant un estil personal de cantar que ha creat escola. Els meus respectes per això.
Tant "Salvación" com Nadie Más" són dos temes amb molta violència en la interpretació. Ideals, per desfogar auditivament. Molly mostra en aquest últim de nou, les seves múltiples registres interpretatius, que encaixen a la perfecció en el so creat per la banda amb la seva empremta personal inconfusible.
Temes d'escassa durada com a "Ciudad de Diós", ens sorprenen perquè per res escassegen a les nostres oïdes, sinó que contenen el tempo perfecte per a l'escolta i extracció de tota la ràbia amb què han estat compostos. Una mica més ens deixa ja a la segona part del disc "Sin Tiempo a perder".
"Miseria" és un d'aquests temes de la banda, que combinen a més de tota la potència, gran velocitat amb un colpeig rapidíssim de la caixa, que no m'atreveixo per de catalogar com blast-beat, però que si que eleven un pas per sobre la potència i agressivitat de la banda, permetent accentuar encara més si cap els seus contrastos, amb parts amb riffs més pesats i altres més ràpids.
El disc s'acosta perillosament a la seva fi amb "Irreductibles", en la mateixa ona potent que el seu tema antecessor amb parts més pesades. Si coneixes a Hamlet, pots fer-te una idea del que parlo i sinó, insisteixo, és un bon moment. Actualment les meves orelles s'han educat ja en gèneres més extrems que el metall melòdic i el power i estima altres coses més agressives, però hi va haver un moment enrere en el temps que no. Que la melodia era pràcticament imprescindible per a una escolta agradable i satisfactòria. Doncs bé, fins i tot en aquells temps, Hamlet era una banda molt del meu grat tot i no complir en absolut amb els meus gustos i preferències, i sent pràcticament el contrari, sempre va ser una banda que vaig gaudir moltíssim pel seu to reivindicatiu, i pels seus contrastos. Doncs bé, aquest disc hagués estat llavors per a mi i ho és ara, una recomanació a qualsevol oient de qualsevol estil de metall, bé sigui per iniciar-se en la part més agressiva del gènere, com per als amants d'aquests.
"Niega" tanca el treball i deixa pas a dos bonus amb els que els madrilenys han volgut obsequiar-: "Testificar", gran tema més "melòdic" dins del que banda representa i "Me Olvidaste" un altre imprescindible que no hauria de quedar fora de la publicació.
La veritat és que la por que vaig comentar a l'escoltar a la banda, queda completament superat i esperant amb moltes ganes el intentar veure la banda de nou en directe amb aquesta nova formació i aquest gran treball sota el braç!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2023.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!