Second Flight: Live at the Z7

Progressive Metal
Mascot Label Group
2015

Temes

1. Overture
2. Open Your Eyes
3. Bombs Away
4. Kayla
5. Shoulda Coulda Woulda
6. The Fuy Of My Love
7. A Place In Your World
8. Forever In A Daze
9 One Love Forever
10 Colder Months
11 Peaceful Harbor
12 The Storm
13 Cosmic Symphony
14 Mask Machine
15 Infinite Fire

Formació

Veu: Casey McPherson
Guitarra: Steve Morse
Baix: Dave LaRue
Teclats: Neal Morse
Bateria: Mike Portnoy

Crítica

Nou disc doble en directe dels nord-americans Flying Colors. A hores d'ara sobren les presentacions, però convé recordar que ens trobem davant d'una altra de les noves super-bandes formades per il·lustres músics amb una important trajectòria a les seves esquenes.

Mike Portnoy (Ex Dream Theater, Transatlantic. Adrenaline Mob, The Winery Dogs). Dave LaRue (Ex Dixie Dregs, Joe Satriani ..). Casey McPherson (Alpha Rev). Neal Morse (Ex Spock Beard, Transatlantic) i Steve Morse (Ex Dixie Dregs i Deep Purple).

Fetes ja les presentacions, crec que ningú pot dubtar de la prometedora qualitat d'aquest nou treball., Tot i que, per descomptat, davant una anàlisi exhaustiva cançó per cançó, es troben pujades i baixades compositives, si bé és cert que tot és subjectiu i depèn en gran mesura del raser musical del que l'escolta.

Aquesta nova edició, encara que continuen amb la mateixa essència dels seus discos anteriors, s'aprecia un creixement a nivell compositiu i sobretot d'arranjaments. També ajuda el fet que tot i que es tracta d'un enregistrament en viu, el registre de les pistes ha comptat amb l'ajuda de les últimes tecnologies en àudio digital. Es va utilitzar un nou sistema d'enginyeria desenvolupat en exclusiva per a aquest enregistrament.

Si a aquest desplegament de mitjans li afegim el més important, que no és altra cosa que el meravellós bon fer de tots i cadascun dels membres de la banda, el resultat no pot ser altre que un espectacular doble disc en viu que traspua el millor de cada membre.

En aquest treball es respira bon Rock pels quatre costats i si ens lliurem d'etiquetes i deixem a part la marca "Progressive", podem gaudir d'un grup que fabrica grans cançons sense importar-los el més mínim en quin calaix estilístic se'ls va a incloure.

Tot això ve al cas per si a algú se li ocorre comprar aquest disc amb la intenció d'escoltar alguna cosa en l'ona progressiva metalera habitual en aquests dies. Res més lluny de la realitat. Flying Colors fan cançons. Punt.

Si que és veritat que acostumen a iniciar els temes amb breus intros instrumentals, però ràpidament passen a desenvolupar la composició de manera accessible, per un altre cop passar a nous passatges més elaborats i ornamentats. Es tracta d'una explosiva barreja de progressions musicals instrumentals amb melodies vocals properes al Pop. Una cosa així com si a Dream Theater els alliberarien l'atapeït cotilla de Metall Band.

Així que, deixant de banda etiquetes i labels a què tan acostumats estem en el món del Rock, Flying Colors obren les seves portes a nous horitzons musicals que ens evoca a grups dels setanta com els "Doors" o "Yes".

Realment és d'agrair que de tant en tant apareguin "Super-Bandes" d'aquest tipus, amb autèntiques ganes de fer bons temes i en les que no es rendeix homenatge exclusiu al Dolar.

En conclusió: Bona feina i boníssima banda.