Fran Suárez - Upon the Nightside Throne (2015)
 |
Progressive Metal
World Beyond Records
2015
Temes
1- The Chosen Solitude
2- Dark Cosmic Consciousness
3- Perpetual Woeful Days
4- Upon The Nightside Throne
5- Phantom Goddess
6- Victoria´S Prelude
7- My Beloved Ereshkigal
8- Through The Fields Of Oblivion
9- Unborn
Formació
Guitarres, baixos i sintetizadores: Fran Suárez
Bateries, piano, teclats i sintetizadors: David Ortal
Crítica
Fran Suárez, guitarrista madrileny establert a Úbeda (Jaén) amb una completa trajectòria a l'esquena, edita el seu tercer treball en solitari anomenat "Upon the Nightside Throne".
Abans de parlar del disc, que sent instrumental em resultarà una mica més complicat del que és habitual, anem a repassar una mica de qui estem parlant i de la talla d'aquest musicazo que mereix molt més reconeixement del obtingut fins a la data.
Fran Suárez va ser guitarra dels extints Moonlight Fear, és guitarra també dels excel·lents progressius Ària Inferno, i s'ocupa de més de les sis cordes, de les veus dels black metaleros Neyerth a part de la formació de rock Formigons.
Com veiem un complet currículum i de repertoris variats i per a res senzills.
El disc que ens ocupa, tot i ser instrumental, transmet molt i això en un treball sense veus no és fàcil. No es pot dir que sigui un disc ni èpic, ni alegre. Desprèn tristesa però sobretot foscor i ràbia.
Els temes, per descomptat estan carregats de virtuosisme però sense abusar i difícil també, fent agradable la seva escolta, que és una cosa del que pateixen molts llançaments instrumentals, que no són més que una plataforma de virtuosisme del protagonista: No és el cas, ja que tenen moltíssim protagonisme les bateries, els pianos i fins i tot el baix.
Anem a comentar una mica algun tema que m'hagi cridat l'atenció i comencem pel principi: "The Chosen Solitude".
El tema amb el qual s'obre, arrenca amb una bogeria pianística i quan dic bogeria és perquè el que desprèn no és més que això: Un caos ràpid i ordenat tallat per una guitarra rítmica amb un so fosc que recorda al d'Ària Inferno. La melodia, és seguible i finalitzada amb virtuosisme. La negror deixa el seu lloc a sintetitzadors dels que s'encarrega el propi Fran però també David Ortal, que ha estat un escuder molt valuós a l'hora de confeccionar el treball.
La part central del tema és reconeixible i tararejable, motiu pel qual gairebé es troba a faltar una lletra en la qual donar suport. Vam finalitzar amb tocs del black més característic amb blast beat a la bateria: Tot una amalgama d'estils convergint en la tragèdia com a principal protagonista.
El so de tot el plàstic, recorda a bandes com la pròpia Ària Inferno o bé els més foscos Adagio o els suecs Divine Fire; totes formacions de progressiu en què la foscor són el protagonista principal, com el mateix nom del treball indica: sobre el tron ??de la foscor.
Fran s'ha envoltat de col·laboradors de luxe de la zona com en el segon tema, "Dark Cosmic Consciousness" on Juanra Cobo d'Ària Inferno es marca un sol de guitarra així com Dani Arjonilla d'Anima Adversa que llueix amb un altre més.
El tercer tema "Perpetual Woeful Days" el propi autor el qualifica de "... delirant malson que acaba en un lànguid somni ...". Tema una mica més dens que barreja bogeria pesada i una densa sonoritat electrònica on prima la temàtica principal del disc.
Dels sintetitzadors s'encarrega en aquesta ocasió Felipe Cobo, també d'Aria Inferno.
El tema que dóna nom al disc, "Upon the Nightside Throne" contrasta passatges més densament audibles amb zones de "relax".
Parafrasejant a l'autor sobre el concepte que treballa:
"Reuneix certes característiques de l'ocultisme i el romanticisme clàssic: el vigilant en la foscor, dominador dels seus propis designis, lluny del món però observant pacient mentre no és percebut ni vist. L'individu amb els ulls encriptats al costat dels seus missatges indesxifrables, envoltat de la seva pròpia ombra i allunyat de l'excés de llum estèril a què el sotmet el rusc podrida. Impassible, somrient, tranquil en l'espès negre, discret en el recòndit paratge. "
Gairebé res!
Moments d'esclat virtuós els trobem en fragments com a "Phantom Goddess", on un ha de quedar bocabadat davant l'execució, i en la curta introducció "Victoria 's Prelude" que dóna pas a un altre infinitat de tècnica en "My Beloved Ereshkigal", en els quals, la acurada interpretació i composició s'anteposen una mica a l'escolta relaxada, alterant el pols i el ritme cardíac a qualsevol.
Per comentar només alguna part interessant i remarcable, portem pràcticament tot el llançament, així que anem a acabar d'arrodonir amb una breu anotació sobre "Through The Fields Of Oblivion" on he sabut reconèixer patrons del brutal death o del black, en els quals encara sembli paradoxal, el virtuosisme i l'alta tècnica estan molt presents com he pogut constatar en més d'una ocasió en viu. Una forma contundent de finalitzar el treball no sense abans 1 outro relaxada i tranquil·la, on després de la calma arriba la tempesta ... no, perdó! és al revés! Després de la tempesta arriba la calma amb "Unborn".
En definitiva i com a conclusió, sense ser molt amant dels treballs instrumentals, diversos temes i múltiples fragments m'han semblat del més interessant i molt però que molt recomanables. El treball d'aquest artista de les sis cordes, com a músic global i no només com a intèrpret és senzillament espectacular i recomano altament com a mínim fer una escolta pausada, doncs transmetre sense lletra ni veus no és tasca senzilla i en aquest cas s'aconsegueix a la perfecció .
A manera ja de finalització personal, un excel·lent fons musical per treballar amb un alt grau de concentració, mantenint actiu, despert ia ple rendiment, tot i la ràbia amb malenconia i de la foscor amb tristesa despresa.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2023.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!