Narnia - Narnia (2016)
Symphonic Power Metal
Autoproducido
2016
Temes
1 - Reaching for the top
2 - I still believe
3 - On the highest mountain
4 - Thank you
5 - One way to the promised land
6 - Messengers
7 - Who do you follow?
8 - Moving On
9 - Set the world on fire
Formació
Veu: Christian Liljegren
Guitarra, teclats i cors: CJ Grimmark
Bateria: Andreas Johansson
Teclats: Martin Härenstam
Baix: Andreas Passmark
Crítica
Feia temps que no sabia res de la banda sueca. I tornen per la porta gran, amb un disc potent, madur, carregat de bones melodies i un so molt actual.
El disc "Narnia" produït pel mateix CJ Grimmark s'inicia amb una gardela intens i molt heavy, "Reaching for the top", el que va ser el single de l'àlbum, intro de bateria, riff contundent i veu en tons entre Jorn Lande i Va donar amb una composició propera als primers àlbums de Malmsteen encara que sense tanta parafernàlia solista.
Amb "I still believe" alguna cosa mes neoclasico powermetalero, doble bombo lleuger i melodies perfectament doblades que ens porten a uns ritmes més pesats i una veu una mica operística fins i tot però sense perdre el rotllo power, i per descomptat, una tornada melòdic i enganxós al màxim .
"On the Highest mountain" és un mediotiempo en el qual Christian torna a lluir la seva destresa vocal, el tema manté el temps mitjà, però no deixa enrere la contundència fins al final, només neoclàssic a l'una que canyer.
Més tranquil·la la balada progressiva "Thank you", que li dóna el toc màgic a l'àlbum, ja que el treball de Grimmark a la guitarra és alguna cosa mes que sublim.
Tornem al power amb "One way to the promised land" enèrgica i canyera, va destacar el treball del teclat, que li dóna un aire mes neoclàssic a les melodies durant tota la cançó.
Una mica més hardrockera entra "Messengers", el riff, com en la primera, molt marcat a l'una que melòdic, una mica més enganxosa que la resta de l'àlbum.
Tresillos al màxim molt Running Wild al principi de "who do you follow" amb ritmes entretallats alguna cosa progressius que no fan efecte en la potència del disc, en canvi ho fan potser un dels mes heavys de "Narnia".
Més agressius en "Moving on" més en l'ona heavy alemanya, amb un Christian mes esquinçat del que és habitual, tema que en directe pot funcionar i al fet que aquesta agressivitat pot contagiar al públic i pot fer que tots aixequem els punys amb força.
I tancant l'àlbum "Set de món de on fire" que lluny de ser el tema tou i assequible per acabar, ens tornen al power canyer ultramelódico de sempre, destacant, com en tot l'album, la destresa dels músics i la coordinació absoluta tots els seus músics.
El disc m'ha sorprès gratament, amb personalitat, variat i madur, li han tret més suc a un so modernitzat sense perdre l'essència de power neoclàssic de sempre.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!