Death & Legacy - Silence (2016)
 |
Melodic Metal
Duque Music
2016
Temes
01-Chaos Theory
02-As I Die
03-Last Breath
04-What Never Will Be
05-Whispers
06-Silence
07-Through The Mirror
08-Bloodbath
09-Deliver Us From Evil
10-Last Words
Formació
Bateria: Carlos Casas
Veu: Ely Alvarez
Baix: Hugo Rodríguez
Guitarra: Jesús Camara
Guitarra: Manu Acilu
Crítica
Ja en el meu poder el segon treball d'aquests zamoranos. Ja en el seu moment pot ressenyar el seu primer disc per aquesta web "Burning Death" deixant-me una grata impressió amb excel·lents temes com "In Time"; però em fa la impressió que després d'escoltar el seu primer avançament "What never Will Be" la cosa promet molt més.
El llarga durada consta de deu temes que pas immediatament a fer comentaris. El compacte s'obre amb "Chaos Teory" unes bones harmonies a doble guitarra donen pas a la veu gutural del seu guitarrista Jesús que ens transporta a un excel·lent i molt enganxós tornada on la veu de Ely brilla amb llum pròpia. Atenció a l'estupenda melodia de guitarra en la seva part instrumental per a un tema francament bo.
La següent a caure "As I Die" després d'una base rítmica realment potent ens tornem a trobar amb un altre tornada que enganxa cosa fina. Cal destacar també el sol molt tècnic que acaba per rematar un altre consistent i addictiu tall. No dic que l'anterior disc "Burning Death" no tingués melodia, però em fa l'efecte que en aquest treball s'han concentrat bastant més en aconseguir cançons amb molt de ganxo per a l'oient a tenor del que escoltat. Realment em costa catalogar la seva música, però la englobaria dins del metall melòdic amb tocs death per la veu gutural i algunes melodies de guitarra, però com dic que més dóna l'estil si com és el cas la música és sensacional, si ja em va agradar la seva anterior proposta, aquest "Silence" m'està encantant.
La següent a caure es titula "Last Breath" cantada íntegrament per Ely excepte en alguns moments puntuals on apareix la veu trencada de Jesús. Ens torna a demostrar l'evolució de la banda en una altra composició on gràcies a un excel·lent producció podem escoltar una molt treballada base rítmica on en algunes parts el baix té protagonisme, i les accelerades i punxants melodies de guitarra envolten una altra dinàmica i dramàtica part central.
Arribem al single d'avançament d'aquest nou plàstic "What Never Will Be" realment heavy i canyera amb una base rítmica i melòdica matadora, on torna a brillar amb força una tornada realment inspirat i enganxós, comentar igualment que el sol té un feeling terrible, no m'estranya que sigui el single, m'agrada que al duet de veus femenina / gutural present en tots els talls, en està ocasió s'afegeixi una més heavy la de la seva baixista Hugo i que queda de luxe.
El cinquè tall "Whispers" és un curt instrumental que dóna pas al tall títol del disc "Silence" on tornen les afilades guitarres i per descomptat la melodia en una altra part central lluminosa amb uns bons cors en contrast a la resta del tema on regna la foscor , possiblement el que més em recorda al seu anterior opus.
Arribem a "Through The Mirror" on uns ritmes entretallats dominen la base rítmica en la qual torna a predominar la veu d'Ely i on em torno a delectar amb un altre tornada realment enganxós, al qual l'acompanyen unes melodies de guitarra realment boniques. Ja ho he dit abans però l'evolució d'un disc a un altre és brutal, al meu entendre amb aquest llarga durada poden arribar a molta més gent al ser molt més accessible.
Pel que fa a "Bloodbath és un tall realment curt i molt proper al death melòdic, m'encanta la veu d'Ely en la seva tornada, per anar tancant un dels llançaments nacionals més interessants d'aquest any.
Sona en el meu reproductor "Deliver Us From Evil", terrible el duel guitarrer de l'inici on la veu cantant la porta la base rítmica realment thrash, i on el seu aparent tornada ens porta a una preciosa part instrumental on destaca el seu sol, la més llarga i al meu entendre la més normaleta que no dolenta de tot el rodó.
L'últim tema que arriba a les meves orelles "Last Words" és una bonica balada amb violoncel i acústiques incloses, donant una nota de color mentrestant metall.
Sens dubte realment content em hayo al poder veure la tremenda evolució que han aconseguit aquesta gent amb el seu nou esforç discogràfic i que al meu entendre no té res a envidar a molts grups estrangers que tots coneixem, disposen de tots els elements per arribar lluny: un fenomenal cantant amb carisma, unes cançons realment enganxoses i que aconsegueixen enganxar, i una producció realment cuidada, només per posar un però és una mica curt, un parell de temes més no li haguessin vingut gens malament, però per la resta excel·lent.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2023.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!