Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Terres De Foc

Power Metal
Autoproducido
2016

Temes

1. Sacrifici immortal 05:35
2. Sota setge 05:36
3. Atlàntida 04:32
4. Rebel·lió 05:33
5. La llegenda àuria 04:05
6. Llegat 04:10
7. Terres de foc 03:55
8. Cant de corbs 02:32
9. Reconquesta i sang 04:37
10. A la forca 04:04
11. Llàgrimes de gel 04:57

Formació

Veu, guitarra: Marc Storm
Guitarra: Lluis Quintana
Baix: Alex Martínez
Bateria: Iván Almeida

Quatre anys han passat per poder tenir li plaer de tenir entre les mans el nou treball d'una de les bandes a les que els tinc més estima. De manera que estàs llegint una d'aquestes reviews en les que intento ser el més objectiu possible dins de la subjectivitat que em sortiria en un primer moment. Allà anem.

Des del seu primer treball Contes De La Vall Glaç i els seus inicis, Icestorm han seguit fidels al seu so i la seva filosofia, power metall amb lletres cantades en Català tot i que això els pugui tancar més portes que les que es puguin obrir, que ja de per si són poques, si és el cas potser menys per aquest motiu.

Els que van escoltar el primer disc, recordessin un disc conceptual, molt ben parit, power de llibre però amb un so no gaire bo que sonava a llauna, rància, però llauna. El millor és que sonava a vells clàssics i això fa tirar de memòria i salva la jugada. Però per ser un disc de 2012, sonava una mica mancat de força, per molt que els temes fossin sobrats d'ella.

Quatre anys més tard, la banda entra a l'estudi amb un handicap considerable, Lambert, frontman de la banda deixa la banda i s'obre una recerca que no arriba a bon port, de manera que Marc sumi les veus a la guitarra en l'enregistrament del disc. El resultat? Sorprenent. També a la percussió tenim un canvi, Iván Almeida.

Terres De Foc és un disc que a diferència de l'anterior té un so modern i contundent, ple de la força que es va quedar al tinter en el passat. A més Marc m'ha deixat de pedra amb un registre més que correcte i una bona dosi de força i uns esquinçats molt profunds. Sense deixar la seva essència power de banda, si que han donat un pas més enllà amb composicions més contundents i veus esquinçades que un no esperaria trobar en un disc de Icestorm.

L'arrencada amb "Sacrific Immortal" és com poc prometedor del que podem esperar del disc, un tall veloç pitjor molt clàssic que ens porta als últims mesos de la IIGM on els japonesos van recórrer als Kamikazes per intentar canviar el rumb de la contesa. Riffs molt al que Maiden amb una velocitat power, marca de la casa.

"Sota Setge" ja ho vam poder escoltar en els seus últims directes amb la veu de Lambert, un tema que en el seu moment em va semblar una mica avorrit, però que després escoltar-lo una vegada i una altra, per a la meva llista de temes brutals. Molt contundent i una mica pesat, però ple de ràbia i força. Del millor del disc, sens dubte, recordant el lloc de 1714 en el qual les tropes Borbòniques van mantenir a Barcelona en el que seria l'últim bastió de la Guerra de Successió Espanyola.

El power més clàssic torna de la mà de "Atlàntida", 100% power europeu dels noranta, però amb un so actual, enganxós i molón. El quart tema torna a ser del millor del disc, "Rebel·lió", sense deixar aquesta essència power, però amb força més força és un tall que en directe funcionarà molt bé aixecant al personal.

Arribant a l'equador del disc "La Llegenda Àuria", estrenada el passat 23 d'abril amb motiu de la festivitat de Sant Jordi, és un tall aqutic molt en l'ona de "The Bard 's Song", salvant les lògiques distàncies. Sisena pista i torna la bèstia en forma de guturals / esquinçats i els cors en veus netes, l'oposat al que és habitual en la banda, "Llegat" sorprèn per la feina que ha fet Marc a les veus, però crec que on es troba més com és en la veu més neta i no tan forçada, però això no és més que una impressió personal. "Terres De Foc" torna als orígens, a uns Icestorm més dels noranta amb unes guitarres molt metàl·liques, però que donen molt de joc.

Vuitena pista, "Cant De Corbs" i de nou parada de màquines per a una nova balada, no acústica, però si lenta i pausada. Personalment no m'agraden aquest tipus de talls, però ... només són els meus gustos.

"Reconquesta I Sang" de nou ens porta als nous Icestorm, contundents i agressius, però amb unes guitarres de tota la vida, essència del que és aquest nou treball. "A la Forca" és un tema que al principi no entenia, molt hardcore, una mica sense sentit dins del so de Icestorm. Després de moltes escoltes segueixo sense entendre-ho, no és el seu so, però al marge d'això, és curiós com la banda ha après a moure bé fora del seu so habitual. Sobretot remarcar el cor de nens, aparentment angelical, però que descriu com és ee últim segon quan cauràs cap a l'infern. Molt bon contrapunt.

Finalment "Llàgrimes De Gel" com bonus track recupera un tall del seu primer disc, però enfocat des d'un altre prisma, amb piano i veus femenines, sense paraules, com pot un tall canviar tant i bé.

Si una banda creix en madurar, Icestorm ha crescut molt. No és que sigui un disc millor que el seu predecessor, és molt diferent, més complex i complet, però sobretot molt més potent i ferotge. Un disc que no mereix quedar relegat pel seu idioma.

Sergi Arise "Hell"
07/11/2016

Arxiu de
novetats