Vandroya - Beyond the Human Mind (2017)
Progressive Metal
Inner Wound Recordings
2017
Temes
1. Columns of Illusion
2. The Path to the Endless Fall
3. Maya
4. Time After Time
5. Last Breath
6. I'm Alive
7. You'll Know My Name
8. If I Forgive Myself
9. Beyond the Human Mind
Formació
Veu: Daisa Munhoz
Guitarra: Daniel Manso
Guitarra: Marco Lambert
Baix: Tozzi Junior
Teclats: Kamila Fernandes
Bateria: Otávio Nuñez
CrÃtica
Per cortesia d'Inner Wound records acabo de rebre el segon à lbum d'aquesta banda Brasilera comandada per la vocalista Daisa Munhoz. I la portada és obra de l'molt sol·licitat Felipe Machado Franco (Blind Guardian, Iced Earth, Iron Savior).
No tinc referències del seu primer disc, però sembla ser que el seu estil és un prog / power pel que tinc entès i m'indiquen des de la seva discogrà fica. L'à lbum es compon de nou temes i que com és habitual en la meva manera d'escriure, comento en la seva totalitat en les següents lÃnies.
La primera a sonar es titula "Columns Of Illusion" i es tracta d'una peça instrumental amb un gran ús de l'orquestra i amb carà cter de banda sonora, que serveix com bonica obertura del disc i on podem comprovar la cura ús de la guitarra solista per donar pas al primer tema cantat.
"The Path To The Endless Fall" comença d'una forma realment potent amb una preciosa melodia a doble guitarra que em recorda molt als primers discos de Dark Moor, que s'entrellaça amb la bonica i potent veu de Daisa per regalar-nos un tema amb arpa i molta melodia que arriba al seu punt culminant en un magnÃfic tornada a doble veu. En la seva part instrumental sà que puc notar molt més la seva part prog on destaca una guitarra solista realment inspirada en la seva sol.
La següent a caure "Maya" és rà pida i amb un bon ús de les melodies de guitarra i on he de reconèixer que el seu cantant em té guanyat, molt bona i amb un gran domini de la seva veu, des de les parts més delicades a les potents i arribant molt bé als tons alts, per a un tema prog / power realment bonic i on torna a brillar una tornada amb sentiment i molt enganxós, on torno a destacar la tècnica i mestratge de la seva guitarra solista a la part instrumental.
"Time After Time" té un inici amb aquest òrgan Hammond que dóna un aire dels setanta al conjunt de la cançó. Però només és al començament i en parts concretes, atès que posteriorment el seu desenvolupament s'emmotlla molt més al heavy / power. I on he de dir que m'encanta el gran treball de la bateria que sona com un canó liderant la base rÃtmica al costat un baix mica més mesurat però que també realitza un gran treball, i per suposat un guitarra solista en estat de grà cia.
Arribem al cinquè tema titulat "Last Breath" les acústiques ens fan pensar que segurament serà una balada, i aixà és. Clarament pensada perquè es llueixi la seva gran vocalista Daisa que amb la seva preciosa veu dóna color i mà gia a una bonica peça on un gran sol acaba d'arrodonir un magnÃfic tall.
"I'm Alive" segueix per la senda dels temes canyeros on les rÃtmiques tenen molt a dir per a un tema clarament enclavat al heavy més clà ssic, i en el qual com dic les guitarres s'apoderen de la composició, a més de l'estupenda veu del seu cantant capaç d'arribar a uns aguts tremends. Si a això hi afegim una tornada enganxosa i una gran tasca de la seva guitarra solista obtenim el tema que més m'ha agradat del que escoltat. Amb un regustet a les grans bandes de heavy dels vuitanta en els seus riffs que m'ha encantat.
Pel que fa a "You'll Know My Name" s'inicia amb unes dobles melodies / harmonies a guitarra powermetaleras amb totes les forces, i on fins i tot podem escoltar un clavicordi en la seva melodia principal, unit a la veu realment rockera de la seva cantant que ens porta a una tornada hÃmnic i amb ganxo per al tema més clarament power del que escoltat, però al qual no li falten elements prog sobretot en la seva part instrumental amb aquesta successió de solos de guitarra / teclat, per acabar amb una grandÃssima melodia a doble guitarra tÃpica del power alemany. Completito el tall.
Entrant ja en la recta final del llarga durada podem gaudir de "If I Forgive Myself" on els compassos inicials els dóna un bonic piano que acompanya la versà til veu de Daisa, balada plena de sentiment i que em recorda a les clà ssiques power ballad de els vuitanta, on no falta un altre fantà stic només ple de feeling.
Per tancar un molt bon cd, tenim la cançó més llarga del rodó, una mica més d'onze minuts, i que li dóna tÃtol "Beyond The Human Mind"
On els ritmes entretallats prog de les seves guitarres conviuen amb el piano acompanyant al tema més progressiu del llarga durada, i on els continus canvis de ritme deixaran a més d'un oient descol·locat com em passa a mi que reconec no ser un gran amant d'aquest estil , de manera que aquesta peça es em fa una mica pesada, tot i la gran interpretació de Daisa i d'una tornada que no està gens malament.
De tota manera aquesta part final no entela el conjunt del treball, atès que es tracta d'un molt bon disc de prog / power amb molta varietat, des de balades, a temes més heavy, power, o molt més ficats en el prog com l'últim , i on he pogut descobrir una grandÃssima cantant amb molt de futur per davant, i una banda compacta i que sona realment bé.
Darreres crÃtiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix paÃs:
SuscrÃbete aquÃ!