Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Masquerade: A Circus Drama

Gothic / Symphonic Metal
Autoproducido
2017

Temes

1. Prologue: Masquerade
2. Open Your Eyes
3. The Voice
4. Gipsy Queen (con Luis Robisco)
5. Blue Moon (con Martí Dòria)
6. Go Away
7. Tu Enemigo (Bonus track)
8. Epilogue: A Spark Inside Us

Formació

Veus i lírica: Thanya Santos (Geraldine/Esmeraldine Lenclos/ Pomba Gira & Sophie Belandjo)
Guturals: Xavi Pascual (Mr.Madness Folie)
Guitarra Solista: Felipe Cantarino (Sharka, the mad clown)
Guitarra Rítmica: Jose A. Romero (Mr. Scary, the lion tamer)
Bateria: Arnau Coma (Koga, the knife thrower)
Baix: Joaquim Riera (Aamon, the fakir)
Teclats: Laura Powell (Mrs Powell, the equilibrist)

Saltimbankya és un projecte que neix de les inquietuds musicals de Thanya Sants, intentant omplir un buit dins del metall simfònic de l'escena nacional amb un aire teatresco i amb les mires posades molt altes.

Per a això, es va fer amb les composicions el primer i li va anar donant forma al projecte fins a completar una formació més que interessant, amb músics incipients i reputats, i compartir una boja aventura d'alta volada.

Així van anar presentant alguns temes en format videoclip, d'altíssima qualitat tant dels temes, com els videoclips i van anar generant una expectació que va acabar desembocant en la publicació d'aquest "Masquerade: A Circus Drama".

La veritat és que em va cridar molt l'atenció des del primer moment i després vaig anar coneixent la història, i els seus protagonistes i vaig amb vells coneguts que aporten i molt a aquest projecte que cada vegada té un aspecte més ambiciós i és que després d'escoltar el disc , es nota que les coses estan ben fetes i pensades.

Així vam arrencar amb una introducció al que serà la idea conceptual del disc, que narra les vicissituds de Geraldine, una pallassa de la qual tothom es riu. Dins del Cirque Follie, ens trobem a tot tipus de drames d'actualitat social, encarnats pels seus músics: El domador (Mr. Scary), abús animal a càrrec de Jose A. Romero, el maltractament infantil, (pallasso maligne sharka) a càrrec de Felip Cantarino, maltractament psicològic (fakir Aamón) encarnat per Joaquim Riera, l'autolesió (llançador de ganivets Koga) a la figura d'Arnau Coma, la frustració (equilibrista lesionada Mrs Powell) en la presència de Laura Powell i finalment, no podia faltar la figura de l'abusador (l'amo del circ Mr Madness Folie) en la persona de Xavi Pascual.

Així es fa un repàs en forma d'història tràgica per cada un dels drames de candent actualitat en la societat que vivim. D'aquesta manera arrenca el primer tema, "Open Your Eyes", on es combina unes guitarres potents en aquest mig temps. La veu de Thania m'ha sorprès molt gratament, ja que la coneixia de treballs anteriors i he de dir que senzillament ha fet un salt qualitatiu espectacular passant per una veu melòdica dolça, però demostra un líric amb moltíssima personalitat (em costa dir això perquè no m'agraden les veus líriques (gust personal) però em sembla que la tornada líric és senzillament espectacular amb uns matisos que mai havia escoltat abans en aquesta tècnica de cant) i uns contrastos espectaculars amb un Xavi Pascual, a qui ja coneixíem de Frozen Shield, que és la figura vocal perfecta per aconseguir aquest equilibri entre duresa, malenconia i dolça melodia.

"The Voice" va ser el primer tema que van publicar en format videoclip i que va cridar moltíssim l'atenció per la qualitat atresorada tant del tema com de l'arxiu gràfic. El baix ressalta com a gran protagonista mentre uns teclats adornen esperant la força que aporten les guitarres un cop s'acoblen al grup. Un tema molt especial per presentar el treball cridant molt l'atenció.

Un dels temes més significatius és "Gipsy Queen". Pots veure el vídeo sobre aquestes línies i quedar fascinat per les guitarres flamenques, obra de Luís Robisco, i el contrast total i absolut que es dóna entre l'anglès i el portuguès, idiomes usats en el cant. Simplement, dóna-li play sobre aquestes línies i queda tan fascinat com vaig quedar jo!

El següent tema és la balada dolça del disc. Una altra vegada contrastos vocals, aquest cop amb la col·laboració de Martí Dòria el qual imprimeix amb la seva veu aquesta malenconia masculina que contrasta i que vocalment s'empasta la veu d'Thanya en una tornada tan dolça, com malenconiós. Els teclats, obra de Laura, ofereixen francament l'ambient perfecte per a la melodia vocal i l'atmosfera despresa.

El disc no és de llarga durada, però és més que suficient per presentar una nova banda que ve amb la intenció de trepitjar fort i així arriba "Go Away". Metall simfònic de tall temperats, amb ritmes mitjans (no ens trobem doble bombo disparat) i de molt fàcil entrada. La veritat és que el conjunt del disc m'ha agradat molt i m'ha semblat que ha estat concebut amb exquisidesa i un tracte delicat i mimat.
De nou contrastos amb la veu de Xavi Pascual, que em sembla imprescindible per aportar alguna cosa diferent al conjunt i les guitarres de Felipe i Jose A. que tenen un protagonisme secundari, sent vitals, però trobant-se en un segon pla que li confereixen a l'escolta un moment agradable.

Temps per a una versió "Tu Enemigo" de Pablo López. Perfecta adaptació d'un tema d'actualitat pop que m'ha agradat molt tant musicalment, com en lletres (no coneixia l'original).

Vam finalitzar amb el pròleg, un cop més molt teatrer i molt concepte cançó Disney (sí, m'agrada molt aquest concepte de musical que confereix Disney a les seves pel·lícules) i que serveix de culminació a l'àlbum. Les veus de Thanya tornen a sorprendre molt i com ja he dit, per no agradar-me el líric, m'ha semblat un treball sublim i esplèndid!

Si aquesta és la carta de presentació, tela. La veritat és que tindran una tasca molt interessant, tant per presentar-lo en viu, cosa que per desgràcia encara no els he pogut veure encara m'han arribat referències molt i molt bones i sobretot per a un futur segon treball que necessitarà molta cura per superar a aquest i aconseguir consagrar a la banda com alguna cosa més que una promesa, cosa que sens dubte, s'han guanyat el dret a tenir aquest "títol"!

Víc Salda
18/05/2017

Arxiu de
novetats