Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

La Razón del Tiempo

Heavy Metal
Autoproducido
2017

Temes

1. Resurgir
2. Matar la Oscuridad
3. Mundo Cansado
4. En algún lugar de ninguna parte
5. Alivio
6. Nada Importa
7. Entre el bien y el mal
8. Ve
9. Continuar el Sueño
10. Tiempo

Formació

Veu: Pacho Brea
Baix: Iván Palmeiro
Bateria: Toñín Trueno
Guitarres: Diego San Jorge

Presentar a hores d'ara a Pacho Brea em sembla una mica absurd. Probablement una de les millors veus del power metall i de l'heavy metall cantat en castellà, i sempre a l'ombra d'altres veus amb més repercussió mediàtica, es troba en aquests moments en una revitalització de la seva carrera musical a través dels renascut, i mítics , Ankhara, a més de múltiples projectes sempre orientats a l'espectre musical que ens preocupa.

Pacho Brea és un d'aquells músics del panorama heavy rock cantat en castellà amb una intensa carrera, tant en bandes com els esmentats Ankhara, com en solitari que sempre ha jugat el paper del "etern secundari" eclipsat per altres bandes o solistes que en altres moments sempre han sabut posar millor davant els focus. No obstant això, parlar de Pacho Brea, és parlar d'una de les millors veus del panorama, dotada d'una calidesa i d'una tècnica acadèmica. En aquesta ocasió Pacho Brea i els seus ens porta La raó del temps. Un LP ple de caràcter i emoció que demostra que això no esta fet per atzar. Un disc per escoltar-lo atentament, com tot el que fa, no defrauda.

"Resurgir", és el tema amb què obrim el disc. Una introducció instrumental, crua i intensa, on la guitarra de Diego Sant Jordi estripa tot el seu potencial, acompanyat de la bateria de Toñín Tro. Creant un so propi que serveix de preàmbul al que encara està per arribar. "Matar la oscuridad" és el segon tall de l'àlbum, i tal i com augurava la intro, aquest disc només fa créixer escolta rere escolta. Un doble bombo ràpid i un riff afilat. So heretat de bandes com Gamma Ray i Helloween. Una mica del que a Espanya s'ha abusat en imitar una i altra vegada, resulta en aquest cas elaborat i original, aportant el seu segell d'identitat. El millor del tema és sens dubte, el sol de guitarra i el seu canvi d'estructura costat de la col·laboració de Tete Novoa.

"Mundo cansado" és el tema on la banda decideix apropar-se més a l'hard rock d'riff enèrgic i veu esquinçada. Un tema amb una base rítmica sòlida, de cop intensa. I de tornades senzills, d'aquests que ressonen en el teu cap i són difícils d'oblidar. El segueix el mig temps "En algun lugar de ninguna parte". Cançó on Pacho Brea demostra que en la varietat està el bon gust. I és que en aquest moment del disc, la banda s'atreveix amb un mig temps intens, ple de detalls i profunditat. De base rítmica enèrgica i una harmonia vocal que inevitablement ens recorda els millors temps de la banda Saratoga. Una cançó melòdica, que demostra el potencial que té aquesta formació quan opta per la composició de temes de tall més rockers, allunyats de clixés propis del power i el speed metall. Del millor de l'àlbum.

"Alleugeriment" és el cinquè tall de l'àlbum. Un tema d'riff dens i fosc, que ens recorda a grans clàssics del hard rock, acompanyada, com és fins ara de la melodia vocal de Pacho Brea. Un tema ple de melodia. Molt recomanable. El segueix "Nada importa", tema on la banda torna a trepitjar l'accelerador creant un mur de so i ràbia desbocat. Toñín Tro demostra una vegada més la seva capacitat en la bateria. Una cançó de power metall cantat en castellà de manual, amb el segell d'aquests músics.

A "Entre el bien y el mal" ens trobem una cançó d'estructura tradicional i riffs clàssics, com si d'un viatge en el temps hàgim realitzat, escoltem una cançó que ens recorda a tantes coses escoltades anteriorment. No és del millor de l'àlbum. Una cançó prescindible. El segueix "Ve", un tema que torna a recórrer als riffs densos que semblen construir un matalàs sonor infranquejable sobre el qual la veu de Pacho Brea sap dibuixar una harmonia intensa i enèrgica. Una cançó orientada per al directe.

"Continuar el sueño" és el tema més llarg de l'àlbum. Set minuts i mig d'energia a través d'una cançó plena de melodia. Molt recomanable la cançó a partir del minut quatre, on la banda deslliga la seva energia a través d'una estrofa desfermada. Per concloure aquest àlbum escoltem "Tiempo", un tema de caràcter èpic i de riff enganxós que presenta un dels millors treballs vocals de Pacho Brea al llarg de tot l'àlbum. Una cançó enganxosa que tanca un àlbum amb un accent musical ben marcat.

Pacho Brea ens presenta La raó del temps. Un treball que com he dit en el començament d'aquesta ressenya, no defrauda. Un disc heavy rock cantat en castellà que en moments beu de clixés del power metall, tristament repetits en excés en el metall cantat en castellà, però ben elaborat amb una forta identitat pròpia, una cosa que agraïm. Un bon disc si t'agrada el gènere i l'artista en concret.

ZorroLoko
15/06/2017

Arxiu de
novetats