LGP - 17/05/2014 Music Hall (Barcelona)
El 17 de maig s'obrien les portes de la sala Music Hall a la ciutat comtal per a una ocasió especial. El motiu era gaudir d'un història que, no per diferent, deixa de tenir seves arrels en aquells Sangtraït que van il • luminar a una generació de heavys catalans. Potser per això l'esdeveniment apuntava a una gran entrada, a un retrobament amb velles sensacions arrodonit amb l'aparició en escena de Josep Maria Corominas " Coro ", guitarra solista de Sangtraït.
Però LGP no és únicament l'herència d'aquesta gran banda, sinó que comença amb aquell projecte anomenat Mistic ( de la banda paral • lela Terratrèmol ), i fins i tot amb aquells joves que van formar Rockson a principis dels vuitanta.
D'aquesta manera, LGP presentava el seu segon LP " Sancta Sanctorum ", disc on Quim Mandado s'ha tornat protagonista en les veus i en la composició, i ha permès al guitarrista Joan Cardoner centrar totes les seves energies a donar-li al grup 1 orientació més heavy. Tot això ho culmina Martín Rodríguez, un autèntic prodigi a la bateria amb un estat de forma excel • lent si tenim en compte la seva edat. No cal dir que el disc és molt recomanable.
Després de la Intro habitual, la banda començava la seva actuació presentant fins a quatre temes del seu últim disc. El tema Rockferatu sonar especialment bé, i llavors es va desencadenar la bogeria amb les primeres cançons de Sangtraït : la inesperada El museu del arbres morts i la mítica El Guerrer. Tot seguit la banda va tornar amb els seus temes, amb un públic molt més enganxat. Es remarcable que, davant algun esporàdic moment d' fatiga per part de Quin Manat en les veus, Joan Cardoner va recolzava demostrant la versatilitat i experiència de la banda. Va arribar el moment íntim de la nit amb Dibuixos a la boira seguit per la màgia de les Creus vermelles, on ja es notava certa expectació per veure Josep Maria Coromines. Aquest va aparèixer llavors per tocar la peça mítica Alè de mil cent, i va augmentar considerablement la potència i contundència de la banda i del seu so. El concert entrava a la recta final i LGP aprofitar per tocar el single de " Sancta Sanctorum " Lliures com l' alè del vent, i es va demostrar que tant banda com públic no només s'havien mobilitzat per tocar i escoltar temes de Sangtraït. Un sol de Joan Cardoner encarava la tornada a l'escenari de " Cor " per tocar dos himnes : Els señors de les pedres i El vol de l' home ocell.
Cal tenir en compte que la banda guanya punts amb col • laboracions com les de " Cor " i no seria estrany que no fos l'última. D'altra banda, es fa difícil d'entendre la baixa assistència, gairebé unes dues-centes persones. Això sí, el lliurament del públic va ser increïble i es van corejar tant els temes de Sangtraït com els de LGP. Es va crear una gran connexió entre banda i públic gràcies, en part, a un so excel • lent. En conclusió, un concert per a la història, segurament amb menys quantitat de gent de l'esperada, però emocionant. LGP està en el moment adequat per fer un salt endavant i reclamar el seu veritable lloc, el que es mereixen tant per feina com per història.
Les més llegides:
Suscríbete aquí!