Ghost Trip + Cloverace + Ankor - 28/11/214 Bóveda (Barcelona)
El passat divendres 28 de novembre, Ankor tornava a Barcelona dins de la gira, Get on the Winner Tour, emmarcada en el seu nou EP unint així el seu últim treball Last Song For Venus i la presentació en societat de la seva nova vocalista, Jessica Naomi Williams.
Per obrir boca dues bandes locals, com global de la nit, 3 frontwoman liderant l'espectacle de cadascuna de les seves bandes.
Així va obrir la nit "Ghost Trip" amb alguns problemes de so al principi de l'actuació però que ràpidament van quedar solucionats, encara que els va deslluir el primer parell de temes. La proposta de la banda per a la nit, va barrejar temes propis i diferents versions. Així doncs, Bon Jovi, es va creuar amb Metallica i altres clàssics com Guns'n'Roses intercalant-hi Ghost Trip. Val a dir que la banda va ser molt dinàmica i va aconseguir alguna cosa francament difícil. Obrir un xou de tres bandes, relativament d'hora i aconseguir que la gent es vingués a dalt.
Val a dir que Volta no és la millor sala de Barcelona, però sí que ha millorat respecte a un cert temps enrere pel que fa al so es refereix, permetent gaudir de les bandes sense estar tota l'estona mirant a la taula, com succeïa abans. Torna a ser una sala a tenir en compte per a les actuacions. Llàstima les presses finals per tancar i no permetre que la gent es faci fotografies amb els seus ídols, signar discos i d'aquesta manera també estimular el merchan.
Molt dinàmics a l'escenari sobretot el seu líder Nadia qui va demostrar tenir un control portentós de la seva veu intercalant estrips vocals, dolces melodies i diferents timbres. Molt destacable, ja que a més no va deixar de moure, arengar el personal i aconseguir una resposta més que brillant dels presents. La resta de la banda, va ser solvent i cal destacar una petita batalla de solos entre Víctor i Adra. També molt dinàmic es va mostrar el baix de Nacho qui completava la secció rítmica amb la bateria d'Óscar. Francament encomiable l'actuació de la banda qui deixava calentet l'ambient tot i la dificultat!
Va arribar doncs després del canvi, potser una mica més llarg del que s'esperava el torn per Cloverace. Una altra jove formació més propera en aquest cas al punk rock, però que va arrencar també un bon so a la sala.
Núria Moliner, era l'encarregada de liderar en aquesta ocasió l'actuació i ho feia amb la seva aguda veu alhora que exercia de guitarra rítmica, que ocupava gairebé tant com ella mateixa, és a dir, poc.
Aquesta vegada la gent es va refredar una mica, no sé si potser perquè hi havia ja ganes de veure Ankor, o si perquè Ghost Trip portava el seu propi legió de fans, però en qualsevol cas es va gaudir del concert com a segon bé aperitiu de la nit a el que la gent tenia ganes.
Dinàmic el baix de Rafa, qui es va encarregar també d'animar als presents, sobretot quan Óscar se li va trencar una corda de la seva guitarra el qual va salvar la situació de manera notable. Es va mostrar somrient i se'l va veure gaudir molt al llarg de tota la nit, actiu, amb salts i interacció amb el públic amb els seus gestos i cares. La veritat és que estem veient una nova generació de bandes a les quals no els falta per a res una cosa molt important i que de vegades es troba a faltar: actitud i ganes!
Van tocar íntegrament temes propis i el públic va respondre amb grans aplaudiments. Cal destacar la veu de Núria, la qual la domina alhora que fa de rítmica i insta el públic a venir amunt. Interessant proposta.
I va arribar el moment. Unes cervesetes per amenitzar l'espera i veure que l'aspecte de la sala no havia canviat de manera notable. Es va superar el centenar de persones i tenint en compte que coincidia l'actuació amb Arch Enemy i Kreator, no està gens però que gens malament. Val a dir que la setmana que arrenca a la ciutat comtal és de categoria pel que fa a concerts es refereix amb grans bandes internacionals i que la butxaca de la gent ara mateix ha de triar. També m'agradaria comentar el fet que els preus dels concerts de bandes locals s'estan desplomant per poder competir amb grans esdeveniments com els ja esmentats. Val a dir que el treball d'aquestes bandes no és ni de bon tros pitjor, ni requereix menys esforç així que és lloable l'actitud de Ankor de posar un preu assequible però que tal com està el panorama molta gent podria considerar excessiu, com a reivindicació a la seva bon fer, el seu esforç, dedicació i autoestima. Si a la gent li fa mal pagar 6-8 €, li va a fer mal el mateix pagar 10 encara que potser després consumeixin una cervesa menys. Hauríem conscienciar-nos tots que el que aquestes bandes fan no és gratis i que si no et fa mal pagar 40 € per veure a aquest artista internacional, el normal és que tampoc ho faci pagar 10 a una banda nacional, que també ha de desplaçar ni que sigui uns kms menys i que comporten exactament la mateixa feina darrere. Bé, ja escriuré un article d'opinió al respecte, però està clar que hem de valorar el producte que tenim en aquest país perquè com a mínim és tan bo com el de fora i Ankor és una bona mostra d'això entre altres moltíssimes bandes.
Van arrencar amb la seva introducció a 8 bits dels midis d'alguns dels seus temes que tan familiar em resulta ja i Last Song For Venus es va fer ressò per tota la sala. Durant els propers mesos la banda té el difícil repte de convèncer amb el seu nou line-up ja que Rosa era molta Rosa i gran part de la legió de fans de la banda estaven una mica expectants per veure com resolia la banda el problema de la seva marxa , com vaig poder parlar amb diferent gent a la sala.
Així doncs, Jessi, assumia un repte a la seva ciutat de residència i que va tornar a superar amb èxit. Diferents vicissituds han portat a seguir a la banda per diferents dates d'aquesta gira i valgui dir que el so que es va arrencar ser li menys bo (que no dolent) i al qual li va faltar potser una mica de volum i protagonisme a la veu de l'esmentada , però que va superar amb escreix les expectatives dels fans de la banda. No és ni millor, ni pitjor que Rosa, és diferent i mitjançant aquest canvi és on la banda ha de subjectar per seguir creixent com porten fent els darrers anys. Les comparacions són odioses i per això no s'han de fer.
"Try To Walk meva Shoes" seguia endavant, sent un dels meus temes favorits d'aquest últim treball. Com deia he vist diferents shows d'aquesta gira i valgui dir que és una cosa que m'ha passat amb altres bandes i sempre he tingut la sensació de veure el mateix però en un altre escenari. És el normal i el que correspon. Però valgui dir que estranyament amb Ankor no he tingut aquesta sensació. A Reus em va semblar que Rubio als teclats tenia moltíssim protagonisme com a fet més destacable i aquesta vegada el que més em va sorprendre va ser que Fito va fer molts cors i segones veus amb especial protagonisme. Compartit per descomptat amb la resta de membres: Els sempre destacables guturals de juliol, i les segones veus de David cada vegada més protagonistes.
"Since you made es one", tancava la primera tanda de cançons del seu últim treball per obrir una tanda que recuperava un parell de temes del seu anterior i exitós "My Own Angel". Van ser "Pride" de les meves favorites i "Starting Over", genial tancament al seu treball del 2011.
La banda segueix en la línia de mostrar-se molt dinàmica, amb moviments treballats i estudiats però que per res queden mecànics; al contrari, la naturalitat amb la que executen donaria de pensar en l'espontaneïtat però veient certes "coreografies" arribes a la conclusió que senzillament és un moviment treballat, interioritzat i que són aquestes coses les que donen un plus a l'actuació perquè no es tracta només de música. Es tracta d'un show en viu que et desperti sensacions i en aquest aspecte la banda ha crescut i molt.
Una vegada més, els nois van dedicar al desaparegut Micky un parell de temes, en aquest cas la balada "Moonlight" primer i més endavant després d'unes emotives paraules de Fito "Tenkuu No Budokai".
Un cop més i com em passa després de cada actuació m'agrada dedicar unes paraules a l'espectacle que ofereixen tots i cadascun dels seus membres, així ja que no només es tracta de tocar molt i bé, com el gran bateria que és Jordi, sinó que a més , em fascina la seva aportació a l'espectacle amb el seu continu juguesca amb les baquetes com si estigués en una fira, sense fallar, i amb gran contundència. No oblidem que es tracta de continus canvis de ritmes, complexos dobles bombos i una compenetració més que gran.
El repertori de versions de la banda ha canviat lleugerament ja "Chop Suey" s'ha unit "Second Heartbeat" de Avenged Sevenfold. Jessi defensa els temes amb solvència i afegeix el seu estil propi, bé sigui amb deixis o amb els seus screamings que estarrufen la pell!
La banda va realitzar una pausa per a un petit canvi a l'escenari al que es refereix a cartelleria i saltar de nou amb el que al meu parer és una petita joia musical. "At Last Rest" que obre la recta final el concert.
Els singles "I'll Fight For you" i "The Winner Horse" són els encarregats de posar el punt final a l'assumpte i deixar als assistents sobre-satisfets. És a dir amb les expectatives posades en la bitlla superades, segons vaig poder parlar amb gent del públic i això sempre és interessant ja no només per al creixement de la banda, sinó també per l'escena en general.
La banda en la mesura que va poder agrair personalment als seus fans amb fotografies, comentaris la reacció en el xou, però la sala no va acabar de permetre massa estona de xerrameca. En diferents sales d'aquest país, és més que interessant i incentiva futurs esdeveniments, que en acabar, les bandes puguin baixar i departir les emocions dels assistents, en moltes, això no és possible perquè cal monetitzar en format discoteca o bar musical . Pa per avui, fam per demà.
Les més llegides:
Suscríbete aquí!