Saratoga - 31/10/2013 Sala Bikini (Barcelona)
El passat 31 d'Octubre vam assistir a un concert agredolç ja que per una part anàvem a gaudir d'una de les bandes més grans dels últims 20 anys i per altra banda, havia de ser probablement l'última vegada que ho féssim.
Després de xerrar una mica amb el grup, vam ser testimonis del meet & greet on van interpretar, a part d'una espècie de improvisació del "porrompompero", "Lejos de ti", per a aquells fans més grans que van voler gaudir al màxim dels seus ídols, a prop de els 200, potser fins i tot algun més, que van gaudir en exclusiva.
Això va donar pas, amb una mica de retard però no gaire a l'inici del xou amb "Tras las rejas" en una estupenda sala Bikini decorada a l'estil Halloween que ràpidament va anar agafant forma fins pràcticament completar el seu aforament.
La banda va tocar temes de pràcticament totes les seves èpoques (trobant a faltar potser una mica de l'era Fortu), per acomiadar-se gran sense rebutjar res, tot i que amb protagonisme especial per Némesis, com és lògic, probablement el millor àlbum de la seva última etapa amb l'actual formació per al meu gust.
La banda es va mostrar molt activa contactant molt amb el públic entregat a mort de principi a fi. Així Niko no va deixar de fer cares, divertir-se i xocar les mans dels fans de les primeres files, mentre donava un cop més, un altre recital al baix, amb especial protagonisme en els temes, doncs consta de múltiples tappings fins i tot melodies principals, per això se'l considera un dels millors baixistes del país!
Tete, amb un vestit de camisa negra oberta, que va anar intercalant amb una de tirants i fins i tot al descobert (l'home està fort!), Es va mostrar molt enèrgic, cantant a la perfecció i brodant la seva interpretació; molt somrient en la primera part del xou i recordant-nos que no era un dia trist, al contrari, era un dia per celebrar un concert de Saratoga!
Així van sonant "A morir", "Contigo, sin ti", "Ángel de barro" o "Las Puertas del Cielo", temes ràpids i molt canyers corejats a l'uníson per tota la sala. Aquests van donar pas a un altre bloc més fosc i lent, amb composicions que al meu gust em semblen senzillament increïbles per tot el que transmeten: així "Hasta el día más oscuro", "Luna Llena" o "Sigues estando (en mi vida)" van donar pas a ràbia i dolor sobre l'escenari. Tete va transmetre molta emoció i passió, arribant a erizarme en alguna ocasió. Una "nova" faceta de la banda d'aquesta última etapa, que em sembla realment brillant.
El vocalista va semblar després d'aquests moments mostrar cara llarga i potser una mica trist, el sentiment de la interpretació era tant que es podia confondre a vegades amb un plor harmònic i d'acord. L'execució que escoltem en els estudis per als àlbums, en el directe es veia àmpliament millorada, Tony Hernando feia el seu xou, amb les seves postures, els moviments i les poses, i interactuant el just amb la realitat. És sabut per tots la qualitat d'aquest gran guitarrista, que va tenir la missió de l'execució de les 6 cordes únicament a les mans, i un cop més va sortir victoriós.
Hi va haver torn també per un sol de bateria per part d'Andy C. Un sol que va ser increcendo quant a intensitat i dificultat tècnica fins a absoldre al extasiat públic que no donava crèdit què potser, era l'última ocasió d'aquesta posada en escena conjunta per part de Saratoga.
No hi havia pancartes, cartells ni havia cap senyal escènica que fes menció al fet que qui sonava era Saratoga. Tampoc calia. El públic de totes les edats, des de molt jovenets fins als més veterans, estaven lliurats a aquest últim xou, a falta del de Madrid per clausurar una trajectòria més que excel·lent.
Temes de dos videoclips per posar punt i final a la part del xou prèvia als bisos, "No sufriré jamás por ti" i "El planeta se apaga": Els últims temes tocats en directe a Barcelona de l'era Tete corejats i agraïts per la gent. Això va donar pas a un petit descans ia la innecessària presentació dels membres abans de reprendre el show: Tots sabem qui són!
I van finalitzar l'estel·lar actuació amb tres temes d'antany: Saratoga ha estat una banda que ha patit algun daltabaix del qual ha hagut de sobreposar-se i sempre ho ha fet amb èxit. Potser un dels màxims exponents va ser el que es va donar amb l'àlbum "Vientos de Guerra" i amb dos temes d'aquest gairebé van posar punt i final al xou: Reivindicant sempre "Heavy Metal" i el mateix "Vientos de Guerra" van fer que el respectable cantés a ple pulmó.
Nostàlgia al costat, l'última vegada que es va escoltar un tema de Saratoga a la ciutat comtal en directe va ser amb un clàssic d'entre els clàssics, "Perro Traidor" conegut per propis i estranys va posar, de moment, punt i final a la trajectòria de aquesta banda sobre la ciutat comtal deixant als assistents amb infinites ganes de més. Qui sap? Potser en una altra ocasió!
Agraiments especials a Calle Underground i a la banda per les facilitats oferides per realitzar la crónica i l'entrevista que pots escoltar fent click aquí
Les més llegides:
Suscríbete aquí!