Drakum + Krápula - 15/06/2013 Sala Infierno (Terrassa)
Dissabte 15 de juny, 22:00 i ens donem cita al bar Infierno de Terrassa, localitat pròxima a Barcelona, on tocaran dues formacions d'estils molt diferents. Es donaven cita la història del heavy amb un dels estils més en auge dels últims anys, Krápula i Drakum.
Amb una mica de retard, per donar temps a que arribés més públic a la sala, i amb una afluència bastant bona, no haurien menys de quaranta persones quan Krápula van donar inici a la nit.
Krápula és una formació de rock / heavy metall de tall clàssic, heavy metal de tota la vida formada per Alfons a les veus, Manel a la guitarra, Javi al baix i Nestor a la bateria. Jugaven a casa, part de la formació és de Terrassa i es van assegurar tenir al seu legion d'amics a primera fila donant-los suport.
Pots tenir multiples gustos dins del metall, però en bandes així està la llavor de tot el que ens agrada, tot va néixer als vuitanta i això és el que ens ofereixen Krápula, els vuitanta, amb un so més actual.
El so no va ser res de l'altre món, les veus no s'acabaven de sentir bé, però és un bar, les bandes sonoriozaron tot el concert, així que res a objectar al respecte.
Krápula es van sentir còmodes en tot moment, gaudint del feeling que hi havia entre la banda i el públic. Segona vegada que els veia sobre els escenaris, aquesta vegada molt més a gust. Així dóna gust ...
Moment per Drakum que va abarrotar l'escenari de la sala. No és fàcil ficar als set folkies en un escenari d'aquestes dimensions, però acostumats com estan a solucionar el problema en llocs més reduïts, l'Infierno eren flors i violes.
Mentre esperem amb ànsies el disc de Drakum, almenys els podem veure sovint sobre els escenari des que fa uns mesos tornessin a tocar, mentre compaginen la feina en el seu pròxim treball.
Amb la sala encara més plena que amb Krápula, Drakum es va fer ràpidament amb el públic. La posada en en escena de Drakum és del millor de l'escena emergent catalana, gustos al marge, cadascun dels seus components a part de tocar, es dediquen a enganxar al públic, des Caleb, un rei en aquest aspecte, Feni, Jose , Albert, Marc. tots intenten jugar amb el públic i captar la seva atenció, no pugen únicament a tocar. Javi de nou, en primera final com un bon frontman donant joc amb els altres en les parts instrumentals.
Torches Will Rise Again, Whisky ... i deixant com sempre Around The Oak per al final, amb la col • laboració de Begña de Pa De Ral, que de nou va repetir amb Drakum.
Una anècdota ... no va fallar res ... ni el violí, ni les piles ... per fi!
Una nit entre amics i bon metall, gratis i amb una sala gairebé plena ... Es pot demanar més?
Les més llegides:
Suscríbete aquí!