Ens hem venut l'ànima - Grady Hendrix
La sala va omplir-se de gom a gom, totes les localitats estaven ocupades i bona part dels espectadors van haver de romandre dempeus. Els llums no van minvar, ningú portava cervesa entre les mans i tampoc se sentien crits d’eufòria. I és que no es tractava d’un concert: estàvem a la presentació d’un llibre. Això sí, un llibre Heavy Metal.
Darrere la taula del “temple” de la llibreria Gigamesh ens hi esperava un power trio notable: marcant el ritme de manera contundent i sense baquetes presentava l’acte Karen Madrid, fantàstica periodista especialitzada en fantàstic. Com una baixista salvadora remant les notes greus l’acompanyava la Marta Armengol, traductora del llibre al català i intèrpret que exposava les paraules de l’autor amb una perfecció robòtica i alhora escenogràfica. I finalment l’estrella, en Grady Hendrix, escriptor de terror, un paio de mirada clara, modesta, amable, que encapçalava l’acte com si fos un frontman sense guitarra però executant el seu discurs amb la mateixa passió.
“Ens hem venut l’ànima” va veure la primera llum d’impremta el 2018 als EUA de la mà de Quirk Books i la podem trobar en català (Obscura Editorial) i en castellà (Ediciones Minotauro). L’argument parteix d’una set de venjança. La Kris, antiga guitarrista d’un grup de Heavy, iniciarà un road trip que se li complicarà força. Ella surt a la recerca d’un antic company de banda, en Terry, que vint anys abans els havia deixat tirats d’una manera fosca per esdevenir mundialment famós. En aquest viatge la Kris es creuarà amb diversos personatges bojos i perdedors (en definitiva, reals), i poc a poc anirà descobrint les entranyes d’un submón paranoic que xucla ànimes humanes.
Tal i com va definir la Karen: és terror “palomitero”. Totalment d’acord. És una novel·la pulp: fosca, però sense fer tremolar. Còmoda de llegir, però carregada de suspicàcia. No hi falta de res, horror sobrenatural, personatges creïbles, un punt gore, situacions còmiques, misèria humana. I, sobretot, molta música: escenes d’assaig al garatge, descripcions de gires, discussions típiques entre components... i com a colofó un festival final semblant al Woodstock 99. Cada capítol porta el títol d’una cançó (Warlock, Venom, Amon Amarth o Emperor entre d’altres). Són molt destacables la quantitat i qualitat de detalls sobre metal i les picades d’ullet divertides: com les queixes contra el grunge quan va enfonsar el Heavy dels 80, o la memorable discussió acalorada sobre si el Nu Metal mola o si és una puta merda.
Malgrat tot, a la presentació en Grady va confessar que mai no havia estat un headbanger. Ens va deixar de pedra. Ell havia volgut relacionar el terror amb música i per això havia escollit el gènere. Sobretot per la implicació underground del mateix moviment: “la gent als Estats Units creu que els metalheads són imbècils, i no és així”. Per crear la seva història es va envoltar de bona gent grenyuda que li va obrir les portes ensenyant-li bandes i portant-lo a concerts. Com ja sabeu, en el metal no hi ha camí de tornada: ara en Grady no pot imaginar la seva vida sense escoltar aquesta música.
És encoratjador trobar, a més, personatges femenins que siguin dones metaleres tant músiques com fans, com la Kris. No les mostra estereotipadament empoderades, sinó que les dibuixa realistes: dones que senten que mai les han tractat de manera seriosa dins d’aquest estil hiper masculinitzat. Un encert.
L’autor va explicar-nos que moltes sensacions de la novel·la les havia palpat de primera mà: ell mateix va viure un any dins un cotxe en ruta, va créixer envoltat de dones fortes, i també s’ha topat amb persones raríssimes que creuen les teories de la conspiració. Un bon caldo de cultiu que, mesclat amb la música, ens dona com a resultat una novel·la molt autèntica.
Al final de l’acte i abans que la llarga cua de signatures fes ziga zaga per tota la llibreria, en Grady va tenir unes paraules d’agraïment: “segueixo escrivint horror perquè els lectors d’aquest gènere ho feu possible”. Un clàssic molt de concert... tot i que alguns músics no sempre en son conscients de la importància del públic.
“Ens hem venut l’ànima” és un divertimento ben escrit i ben traduït (he llegit l’edició en català) imprescindible per a fans de l’horror i per a metalheads. Val la pena assaborir-lo... això sí, amb bona tralla de fons.
Ens hem venut l'ànima - Grady Hendrix
“Ens hem venut l’ànima”, Obscura Editorial, 2023 obscura.es/products/ens-hem-venut-lanima
“Vendimos nuestras almas” Minotauro, 2024 planetadelibros.com/libro-vendimos-nuestras-almas/363807
“We sold our souls” Quirk Books, 2018 quirkbooks.com/book/we-sold-our-souls/
Grady Hendrix gradyhendrix.com/
Les més llegides:
Suscríbete aquí!