Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Aprofitem per donar les gràcies a Diari d'un Metalhead, dels que ens permetem el luxe de copiar el text que publica Laura Moral amb ells, amb motiu del 8 de Març, dia de la dona, i de la reflexió que en ell fan sobre la conciliació laboral - familiar, ja no d'un treballador, sinó d'un músic, i en aquest cas d'una banda de metall.
www.diariodeunmetalhead.com/2019/03/8m.html?fbclid=IwAR2hQ5CpjQaTgjzOmh5Te4FFUpYGuU7f_mMzV8aQ2pBvPG0agDERpvwYSJI


 Per Laura Moral:

Comença el meu dia com tots en les últimes 6 setmanes, tenint cura del petit de la casa, fent una passejada al sol i amb els nervis ja aflorant. Repàs mentalment tot el que he de portar al bolo i el que he de deixar preparat a casa. Tot això mentre els meus companys queden ja al matí al local per preparar el material i carregar a la furgoneta per, a la tarda, dirigir-se a la sala. A les 16h hem quedat a la sala per començar a muntar i provar so, així que una estona abans vam sortir cap a Barcelona amb el baix, la roba i una bossa tèrmica plena de cerveses, cortesia de la casa.

Arribem a la sala on trobem a diversos membres de Embersland, grup teloner aquella nit i als promotors. Primer problema, Merda, les piles per a les petaques! Toca anar a per un Red Bull (coses del pare) i tres paquets de piles, per si de cas, i vam començar a entrar el material a la sala. A la poca estona arriben els meus companys i es comença a muntar la bateria, els llums, lona, ​​marxandatge ... Total, un dia més a l'oficina, però un dia que feia molt temps que no vivia. Després de la prova de so, toca una mica de relaxació. Al camerino piquem una mica, Eimel treu la guitarra per escalfar i repassar els seus sols, Àngel desconnecta del món i també comença a escalfar, per la meva banda, mentre espere a una amiga que em maquillarà (vull que tot estigui bé aquesta nit), he de fer les meves tasques de mare lactant, ja m'enteneu. És una cosa incomodo, però necessari. Mentrestant, no atur de demanar fotos i preguntar a la meva mare com està el nen, si ha menjat, quant ha menjat, si està tranquil o l'està liant com totes les tardes ... Són les típiques coses de la mare que es separa per primera vegada de la seva petita més d'una hora. Afortunadament, tot va bé.

Sota a la sala per veure part del xou de Embersland i saludar els amics que s'havien apropat i a vells coneguts que mai falten als nostres concerts. Només vaig poder veure la part final del concert i la veritat és que em van sorprendre gratament, a més, en aquesta ocasió, el so de la sala Volta va ajudar. Tenen bons temes i molt bon directe així que espero poder gaudir-ne en una altra ocasió amb més tranquil·litat.

Quan sento que tocaven l'última i presenten a Daeria, toca avisar els companys. Últims retocs a cordes i vestimentes i baixem. Tot i que la primera part de la bitlla estarà Óscar (TAO) al baix, vam baixar tots junts a l'escenari. Som una família, i en ocasions com aquesta és quan es demostra. Després de l'escenari, abans de sortir. Víctor tota l'estona em somriu, ja són molts anys. Àngel em diu que ja tenia ganes de tenir-me aquí. Eimel em pregunta pels meus nervis i em diu que avui semblo més jove, i Joel i Oscar no paren de somriure. Xoquem les mans i amb la intro de Fènix pugen a l'escenari. Aprofito per gaudir del concert de fora tot el que pugui. És alguna cosa estranya, feia molts mesos que no veia al meu grup en un escenari, des d'aquell sold-out a la nostra segona data a Reus. El públic està entregadíssim i corea la tornada de "Cosmos" a viva veu. Amb "Encara recordo" em vénen imatges del concert de Sant Mateu a Oviedo, és un tema molt especial per a mi. "Laberint", ¡com funciona en directe! Els llums i el so fan que en "Sol" es visqui un moment molt bonic a la sala abans de "Llum de Lluna" que va ser una de les més gaudides pel públic. Jo mirava de reüll a Isra Ramos que estava darrere de l'escenari, volia veure la seva reacció, ja que aquest és el seu gran tema i els meus companys ho estaven defensant bé. Se'l veu molt content amb com la toquem i amb el seu resultat final al disc. Encara que sent sincera, el teníem bastant fàcil.

I arriba el moment, toca pujar a l'escenari, Àngel anuncia el meu retorn i tot el públic coreja el meu nom ... Només puc somriure i donar les gràcies. De veritat, algun dia podré tornar-vos tot l'afecte que m'heu donat durant tant de temps. Si, em refereixo a vosaltres, als que esteu sota de l'escenari. Malgrat haver estat fora de l'escena tant de temps, primer per unes raons i ara per la meva embaràs, no he deixat mai de rebre mostres d'afecte. Tenim els millors fans del món!
Puja Isra Ramos i vam començar amb "Buit", que sort la meva que la primera cançó sigui amb aquesta bèstia interpretativa sobre de l'escenari al costat d'Àngel, que formen un gran tàndem. El meu primer concert amb el nou equip de llums, la veritat és que crea un ambient espectacular. La tossuderia de Victor, per fi va tenir recompensa i la veritat és que donen un joc brutal. Gran encert invertir en aquest espectacle visual. Seguim amb "Tant se val" i resulta curiós la de gent que la canta encara. I s'acaba la nit amb "Pensavientos", "Caputxeta ferotge" i "Reina de cors". Espectacular.

En baixar de l'escenari amb tot el subidón, ens trobem de cara amb que ja estan fent sortir al públic de la sala, així que guardem els instruments i vam sortir a l'hall a saludar, signar i fer-nos fotos com podem, ja que tothom es reunia a la zona del marxandatge.

Acabem de recollir i vam comentar una mica la jugada. Em pregunten tots com m'he sentit. Els amics em comenten que es em veia emocionada i que tenien por que les hormones me la juguessin, però per a res, he estat molt a gust, encara que una mica nerviosa per això de la "primera vegada". No deixo de mirar el mòbil. Estarà Nuno despert? ¿Dormit? Hi haurà despertat a mig veïnat? Toca anar-se'n, el primer és el primer. Em sap greu deixar a Joel i Víctor desmuntant el que quedava, però toca tornar a posar-se el vestit de mare.

Torno a casa, una nit màgica. Toca descansar després d'un llarg dia. Perdó, ¿he dit descansar? ¡Intentar descansar! I sobretot mentalitzar, perquè el següent viatge no serà a 15 minuts de casa. No serà estar 8 hores fora de casa. El següent viatge és Madrid, el dia 9 de març i aquí si que serà dur marxar de casa.

Víc Salda
12/03/2019