Aquest escrit va destinat als pares i mares de les noves generacions, als que ho seran en un futur, i en general a tots aquells que els agradi la música (no ha de ser metall, encara que m'enfocaré per aquí) i no el que alguns anomenen música. Punxar no és tocar, donar-li a un ritme del teclat i posar veu a sobre, no és ser músic ni composar (excepte excepcions talentoses).
Ha caigut a les mans una nova proposta infantil, nacional, i que té com a objectiu promoure el metall entre els més petits amb la intenció d'"educar les orelles" i donar-los contingut propi i no que el rock que escoltin, sigui en el millor cas la música del pare o de la mare, o dels avis; després ja decidiran si els agrada o no, que per això són persones...l'únic que cal fer, és oferir varietat perquè després tinguin criteri. El seu propi! Influenciat? És clar! Contrarestant la mega-influència potent de sortir al carrer i escoltar allò que s'ofereix.
Si només dónes menjar patates fregides i nuggets, com decidiran si els agrada després el bullit? Si et passes 10 anys de la teva vida menjant nuggets i patates, no pretenguis que a ningú li agradi després la fabada, ni res que no tingui a veure amb nuggets i patates....entendre l'exageració del paral·lelisme!
No els cal agradar-los el metall o el rock. Però ho han d'haver escoltat per decidir i on ho faran? A la ràdio? A la tele? Si fins i tot jo, que sóc inculte musicalment fora del metall he escoltat i sé qui són Quevedo o el Jincho (gràcies iròniques, David Broncano), això vol dir que estan fins a la sopa. Si he sentit i m'ha trepat fins al més recòndit racó del meu cervell, l'últim hit (venjatiu) de Shakira, com no ho cantaran els nens i nenes de 8 anys?
I sense ser un gran músic (tot i que tresor 8 anys de teclat i 2 de guitarra clàssica), tinc un criteri mínim per saber què és bo, què és dolent, i que m'agrada i què no. I poden no agradar-me coses bones...però sé distingir un producte fem. Gran part del que triomfa avui dia!
I ja no és només la música... de les lletres millor no en parlem, oi?
Que certament, dins del gènere que m'agrada, hi ha dracs i guerrers per aturar un tren i estereotips de principe rescata princesa i això també pot ser poc “educatiu”, però... què hi ha de les reivindicacions socials d'Infamia (per esmentar alguna, exemple sobre la gent gran, més sola que la una), o Runa Llena sobre el bulling, ... o Mägo d'Oz sobre la llibertat de gènere i sexual... o política com també han fet Dry River? Per esmentar unes poques bandes actuals...
Si tens negre i vols gris, has d'oferir blanc perquè si ofereixes gris surt pràcticament negre! Per això a les nostres filles, els diem que escoltin Shakira, que ballin reggaeton, però fora de casa, amb les seves amigues; no quedaran marginades, però a casa, aquesta música no hi entra. Està prohibida. Encara avui dia si sona a qualsevol costat "Aigua pa las pepas", ens miren com dient que això està malament: Expliquem a més del musical, que la lletra és una oda a la droga... Com serà això un hit mundial? Incomprensible.
En fi, la proposta de Moonsters és semblant a la dels jevisaurus finlandesos (us recordeu de la banda "pare" Thunderstone?) o els seus homòlegs argentins... dotar els petits de les seves pròpies cançons, amb una proposta musical diferent, on no se'ls tracti com a "ximplets" amb melodies infantiloides però que siguin enganxoses, que els enganxi i sigui la seva proposta diferent. Que la facin seva. I després en viu, música. No un disc punxat, no pas playback, música real.
En aquest sentit, a les meves dues filles sempre he dit que les "adoctrinaria" i han anat de concert des de molt petites, amb auriculars, amb la seva protecció auditiva, i us puc assegurar que ho han gaudit i molt! L'altre dia la meva filla gran (7 anys) es va enfadar amb nosaltres perquè li vam dir que ella no vindria al Llegendes del Rock (4 dies a l'any de descans mental sense filles, és sagrat ara com ara!) però em va encantar que volgués venir i sense dubte, algun dia vindrà i espero que ho gaudiu!
I en aquest cas, a més, podem trobar un punt d'unió amb els nostres fills i filles. Quants viatges heu fet els que tingueu, escoltant autèntica tortura auditiva al cotxe? Doncs si no tens fills, i tampoc penses tenir-los... no importa. Perquè Moonsters mola molt igualment, hahaha!
En fi, tenia intenció de rajar de gran part de la música actual i reivindicar el metall, amb una visió educativa i infantil, però no m'ha sortit al final aquesta mena d'article!
El meu missatge? Adoctrinem a la societat infantil, perquè puguin triar en el futur el que els agradi i truqui, tenint la baralla sencera de les cartes musicals i no només les que sonen als grans mitjans!!!
Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Suscríbete aquí!