Actualment estem vivint unes dècades apassionants, mai abans la vida havia donat tants canvis en tan poc temps. Les generacions de finals dels 70 en endavant som digitals, hem crescut de la mà de processadors que ens han anat facilitant la vida a un ritme exponencial i en part ens comença a deshumanitzar.
Prova d'això és que hem atrapat a la ciència ficció. Mentre esperem al 21 d'octubre per veure si Marty McFly apareix en Two Pins amb abillaments no tan horteres i sense aerolliscador, pel·lícules com Alien, Minority Report ... entre moltes altres han estat engolides per una realitat que supera la ficció. Només se'ns resisteix la unitat econòmica universal, el Credit.
No sempre assumim aquests canvis tan bé com es pot esperar d'una raça, suposadament intel·ligent. En lloc d'aprofitar al màxim aquesta evolució ens hem deixat engolir per les seves sorprenents qualitats lúdiques i deixat de banda el nostre costat més humà. L'egoisme i la pedanteria s'han apodaerado de molts dels nostres actes. No és complicat veure com en els bars cada vegada és més corrent veure parelles que estan toqueteando seus smartphones sense dirigir una paraula. Les xarxes socials ens aïllen del que ens envolta amb el paradoxal pretext d'aconseguir un like d '"amics virtuals".
Tot això no és més que una parrafada que em serveix d'introducció per al tema que realment vull abordar. La pedanteria que regna l'escena musical i l'ambient que l'envolta. Sempre ha existit l'efecte fan, un grup treia un disc, es venia i una discogràfica els fitxava i apareixien en totes les portades de revistes de música. Aquests ja tenien aquest dret per ser prepotents i anar de Màsters de l'Univers. Cada vegada crec veure aquest efecte amb caràcter invers en aquesta étapa de societat virtual en què estem vivint.
Una de les coses que solem fer és avaluar una banda per les seves likes de Facebook abans d'escoltar-com si aquesta xifra ens digués quan populars són. I a l'altre costat, la banda que abans de res intenta aconseguir likes i més likes, pagant amb concursos, celebrant cada centena o miler com si d'un pas més en la seva carrera suposés.
En moments en què la qualitat musical és enorme, fa anys que un xaval de vint anys es menja tècnicament a les velles estrelles del rock / metall, i el seu nombre també és molt més gran que abans. Totes les professions que acompanyen el músic són més accessibles. L'estudi, amb un pc i mà esquerra es pot treure un treball decent. El col·lega aquest que té una càmera bona ens fa les fotos i fins el videoclip. La portada es la curra un dissenyador que sap dibuixar en photoshop i ja tenim el nostre disc per quatre duros. Això és positiu i alhora negatiu.
Positiu. És positiu perquè no reduïm la sortida discogràfica als més benestants. Noves propostes musicals veuen la llum quan per altres mitjans no ho farien. Negatiu. La mediocritat. Tendim a conformar-nos amb la mediocritat. Tot sembla valer emparat en "ens ho hem fet nosaltres" i això empobreix la mitjana.
Volem concerts gratis perquè el promotor és un lladre, encara que això signifiqui no valorar a la banda que està sobre l'escenari. La banda al seu torn vol cobrar perquè vol que es valori la seva feina, però demana als que col·laboren amb ells que ho facin per companyerisme perquè no són rics. I així podríem seguretat pujant esglaons. Tots volem treure partit però no assumim la feina de tercers.
I a què ens porta això? A un moment en què la supèrbia i la pedanteria aquesta ascendint per tot arreu. Bandes que sense haver fet encara res es creuen superiors a les altres per nivell, poder econòmic, poder social ... Mitjans que escriuen articles posant a parir a tothom perquè això ens portarà més lectors. Professionals artístics que es creuen superiors per ser grans dissenyadors, fotògrafs, directors, productors ... palla.
Ens oblidem que tot té un valor. Tot treball ha de ser remunerat en la seva justa mesura sense que un bon treball ens faci ser pedants i desbocar nostre ego.
Em sembla bé que un mitjà sigui primer o segon a lectors però això no els dóna llibertat per humiliar als seus lectors ni vendre a tot s'hi val, com hem estat amargs testimonis aquestes últimes setmanes.
Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Suscríbete aquí!