El 10 d'agost de 1993, Edgar Klüsener entrevistava la banda del moment, NIRVANA, que després d'haver publicat el disc “Smells Like Teen Spirit” estaven al capdamunt. Sorprenia que uns tipus com aquests, una banda formada per uns esparracats, estiguessin copant les llistes d'èxits i fos un fenomen imparable. Molts diran que la MTV va tenir la culpa, però és innegable que el Grunge va ser una revelació a finals dels noranta. En aquesta entrevista Chris Novoselic afirmava que abans (suposo que es referia a abans de l'aparició de NIRVANA), el món de la música estava dominat per "aquests vells dinosaures de rock, les bandes de laca per als cabells fent el mateix, emulant a Hanoi Rocks". No sé què s'haurà fet de Chris Novoselic (va tocar amb EYES ADRIFT i SWEET 75 fins al 2006, quan es va unir al grup de punk FLIPPER i ara, pel que sé, es dedica a l'activisme polític als Estats Units), però segur que a dia d'avui diria una mica pitjor sobre la nostra escena musical. Com que ara l'escena està poblada per senyors que, en una feina normal, ja s'haurien jubilat o estarien a les portes de la jubilació. I ens indignàvem quan NIRVANA deien que els AEROSMITH dels noranta o TED NUGENT eren Dinosaures. No sé què pensar ara de bandes com KISS, JUDES PRIEST, AC/DC, IRON MAIDEN, entre moltes altres, que pentinen cabells blancs no, el següent. Penso que els de Seattle riurien de nosaltres (i m'incloc en aquest 'nosaltres'), perquè, al capdavall, som els que acabem comprant els discos i les entrades per a concerts d'aquests rockers de la tercera edat. Encara que segurament, si Kurt Cobain encara fos viu, NIRVANA haurien continuat fins avorrir, com molts dels grups d'avui dia. Encara que això mai no ho sabrem.
Però aquest no és el problema, ladies and gentleman. Si revisem les xarxes i llegim els comentaris dels uns i dels altres, la problemàtica rau en què no es recolza l'escena, que no s'aposta pels grups nous; que hi ha excés de bandes tribut (que acaparen l'escena, tocant els temes d'altra gent); que les promotores no aposten per bandes noves i que sempre porten el mateix.; que el públic no recolza els grups novells, ni aquells que estan començant a fer-se un nom… I podríem fer una llista interminable de comentaris, idees i pulles que bufen en una o altra adreça, depenent del 'post' o del que toca dir en un moment o altre. Em sorprèn molt quan llegeixo aquests comentaris tan 'true' i que els mateixos que clamen al cel perquè no es recolza l'escena, després recordin tots els difunts d'aquesta o aquella promotora perquè al seu festival no estan portant el grup metal·ler de sexagenaris de torn. En què quedem, hem de recolzar els nous grups o veure el mateix de sempre? Em perdo…
Una banda que té un o dos membres originals, és la banda original o algú que tributa a l'original? Una banda que porta seqüències pregravades, està oferint un concert o està fent play back? Una banda que presenta nou disc i fa gira de presentació i no toca cap dels nous temes, està presentant què? El que us deia, m'he perdut… Per això penso que Kurt Cobain deu estar partint-se la caixa allà on sigui, ja que la nostra dècada no és la dels dinosaures musicals, sinó, més aviat, la dels fòssils.
Amb tot, siguem mesurats i coherents, que no és tan difícil i que cadascú vagi, compri o vegi el que li doni la gana; però sense desqualificar festivals que opten per portar coses diferents, ni pels que ofereixen allò que el públic vol veure, ni aquells que presenten bandes tribut, ni…, ni…, ni…
Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Suscríbete aquí!