Romanthica + Machine Gun + Dreams of Agony - 21/11/2015 Bikini (Barcelona)
El passat dissabte 21 de novembre ens vam donar cita a la cèntrica sala Bikini de Barcelona per a un esdeveniment que venia sent preparat i anunciat molt de temps per la banda i això es va notar i molt al llarg de la nit.
Només cal veure la cua que es va formar a les portes per a l'obertura per veure que s'anava a tractar d'una nit especial, i estic molt content per segona vegada aquest mes de novembre de poder veure una banda nacional omplir una sala, generar expectació i no només cobrir-les, sinó sobrepassar-.
Va arrencar Dreams of Agony amb una sala ja amb un aspecte més que magnífic; no oblidem que Bikini es tracta d'una sala de mida ja considerable! Els de Barcelona, ??venien a presentar el seu primer EP: "The other side (of the mirror)", el qual va sortir a l'abril d'aquest mateix any. Amb la seva potent Metall simfònic, van començar la vetllada amb: "Divine Tragedy", amb els típics errors de so d'inici de nit però que no durarien res. El tema ja esmentat, el recomano especialment! La banda va voler regalar-nos un tema totalment nou sota el nom de: "Renascense", amb un so ja immillorable i una banda donant tot de si.
La veritat que si d'alguna cosa poden presumir és de tenir unes composicions i uns músics, que per la curta edat de la banda està genial. S'anava acostant el final del seu xou, en aquest cas va sonar "Siren 's Damnation", embolicada per un so més fosc, però sense deixar de banda el so simfònic. Van anunciar la marxa imminent d'Ignacio (baix) i ja per acabar una molt bona actuació, ens van delectar amb "Pain for Glory", amb la il·lusió de la banda a flor de pell.
Tot seguit i després d'un ràpid canvi de backline, pujava a l'escenari el quartet de Machine Gun, amb una posada en escena excel·lent i caracteritzada per ser majoria fèmina sobre les taules.
Així doncs Bàrbara a la veu, té una desimboltura tant vocal, com de moviment que enganxa encara que no vulguis i més sent acompanyada per altres dues feres com són Tamara a la bateria i Núria al baix. De les sis cordes s'encarrega amb una altra forta posada en escena Artur, qui no per ni un moment de moure i encarar al públic.
El so de la banda va ser bo i camina a mig camí entre el grunge i el metall amb molta atenció a la secció rítmica i de percussió, fins al punt que va pujar un col·laborador de la banda a tocar els bongos.
Bàrbara disposa d'una veu femenina tan dolça com greu i càlida, així que la combinació els dóna un toc únic i un estil propi molt definit i de fàcil identificació. I així ho va viure la gent que no va deixar ni un instant de vibrar al ritme dels seus temes i de la seva activa posada en escena, molt maquillats o més aviat pintats amb tocs negres.
Després del bon xou que es portava i amb una puntualitat modèlica, la gent anhelava ia la sortida de Romanthica. Repetim una vegada més que van cuidar fins al més mínim detall, així que just abans que la banda posés els peus sobre les taules, una aroma d'encens va envair l'escenari per crear l'ambient ideal a la banda, des del moment en què Abel va trepitjar primer al costat de Jordi la fusta.
Van sonar crits de joia i la banda al complet va començar a rugir amb un so més que excel·lent. Davant els 5 integrants, un públic variat aclamava i cantava al ritme de "Despierta", ja val la pena remarcar que la banda ha aconseguit arribar a un espectre ampli que abasta des heavies, gòtics, gent estèticament sense definir i que va aconseguir mobilitzar per a la ocasió a públic vingut del País Basc, França i fins i tot un nodrit grup de sueques que no van deixar de cantar cada un dels temes.
Amb el mim dedicat, la gent entregada i un so espectacular, va ser fàcil arribar a aquesta comunió amb el públic des del primer moment i és que l'elecció del setlist deixava dalt els ànims des del principi amb "Muriel" i "Nada".
David Gohe, de port elegant, manejava a la perfecció cada nota que emetia la seva gola i arengava el públic a ser un amb la banda en la seva interpretació. A les guitarres, Rubén es deixava la pell mentre exercia de rítmica amb contundència i força, mostrant-se molt dinàmic i demostrant gaudir de cada segon de l'actuació. A l'altra banda de l'escenari Sergi alternava arranjaments nets amb contundència i els sols, interpretats amb molt de sentiment. Molta energia i lliurament en el conjunt per enganxar als assistents, bé a saltar i cantar com també a delectar-se amb l'excel·lent interpretació.
"Mostrando tu Dolor" pertanyent a la seva primera demo i que feia temps que no era interpretat en viu o un altre èxit de la banda com és "El Vientre del Huracán" van portar l'ambient a un dels punts alts de la nit. No havia tingut ocasió de veure a Jordi a la bateria. És d'aquests bateries que no només s'executen, sinó que a més ofereix espectacle amb constants moviments de baqueta d'aquests que tant m'agraden i colpejant amb força i estil. Gran fitxatge!
Romanthica va unir en la seva fi de gira temes abandonats ja fins a la data, amb pràcticament la totalitat de Etern i per suposat un enganxi al futur amb dos temes nous del que serà el seu nou treball per mostrar l'evolució i la nova direcció de la banda. El primer possiblement porti per nom "Donde estás" i posseeix gran intensitat tot i ser una mica menys contundent pel que fa a força en les seves guitarres.
Moltes de les parelles assistents van aprofitar per realitzar-se mims i carícies al ritme de la seva banda mentre seguien sonant "Sacrificado" o "Retorn al Sur del Edén" després del qual va donar pas a un breu sol de guitarra de Sergi que va ser ovacionat pel públic.
Després d'aquest impàs va haver una primera sorpresa i va ser la versió de Maná de "Labios Compartidos", tan curiosa com aplaudida amb un sobri però fiable Abel que no va deixar de creuar mirades i gestos de complicitat amb gran part del públic.
Els samplers d'electrònica van encaixar a la perfecció i van donar un so excel·lent mentre sonava "La Cura", presentada per David de forma curiosa o arribant ja al final, "Mejor será olvidar", el meu tema favorit de Romanthica causa de la força i contundència de les seves guitarres i el seu contrast entre agressivitat i dolçor. Va sonar impressionant!
Després de l'explicació que "Al Final" anava a ser l'últim tema, la banda es va retirar mentre el públic no demanava, sinó que exigia una volta en forma de bisos.
Estava clar, tot i faltava l'aclamada "Mercurio" però abans d'això va donar temps encara per a "Arder" i presentar un segon tema que deixava clar que Romanthica ja té fixades les directrius amb què mirar endavant.
Comentar el fet que el concert va ser gravat en vídeo per a la seva futura edició en DVD i que va ser un gran encert, ja que el directe de la banda i la seva conjunció tant entre ells com amb el públic va ser digna de quedar retratada per la història i poder rememorar aquest gran directe.
Després de la lògica aclamació i cant pel públic de la ja esmentada "Mercurio" la banda va saludar i es va donar un bany de masses mentre a l'escenari sonava a manera de outro un tema d'American Horror Story bastant ombrívol en el qual unes monges posen l' tema als bojos perquè estiguin calmats. En aquest cas banda i públic. Acuradíssima fins a la simbologia final!
A mode de conclusió, repetir la meva satisfacció per tornar a veure una banda nacional rebentant una sala, donant un concert de deu com a espectacle global musical i dels seus membres i superant àmpliament les expectatives de qualsevol assistent.
Les més llegides:
Suscríbete aquí!