Manifest “Música n’asturianu SÍ”, en resposta a les intencions de Vox de no programar música en aquesta llengua en els esdeveniments festius de Gijón/Xixón:
Amb el títol “Música n’asturianu SÍ” surt un manifest per donar resposta des del sector musical a les intencions de VOX de no programar música en asturià als esdeveniments festius de Xixón. El manifest denuncia la «vulneració de drets gravíssima», exigeix «responsabilitats polítiques» i que «de cap manera aquesta intenció declarada arribi a fer-se realitat». Per això, la iniciativa busca suports individuals i col·lectius del sector musical que es poden donar emplenant aquest formulari fins al diumenge 2 de juliol, perquè el plantejament és fer públics els suports la setmana del 3 de juliol.
El manifest complet pot llegir-se aquí .
Firma el manifest aquí
Plantejar el veto a artistes segons la llengua que usin és una vulneració de drets gravíssima que no es pot tolerar en una societat democràtica. Suposa un atac non sol contra la música n'asturianu; sinó contra tot el sector musical -al marge de la llengua que emprin-, contra la creació cultural n'asturianu, contra les i els parlants d'aquesta llengua i contra els valors democràtics de societat del segle XXI.
Les persones que es dediquen professionalment a fer música n’asturianu són treballadors d’Asturies. Paguen els seus impostos, les cotitzacions a la Seguretat Social i aposten per viure a Astúries de la seva feina, lluitant contra la inestabilitat i la precarietat laboral. Aquestes i aquests treballadors han de tenir els mateixos drets que qualsevol altre sector professional i no han de ser discriminats de cap manera per part de les administracions públiques.
Hi ha moltes persones que també fan música n’asturianu desinteressadament a través d'entitats sense ànim de lucre. Les agrupacions corals, els grups de ball tradicional o les bandes de gaites fan una feina importantíssima per mantenir viu el patrimoni immaterial asturià i assegurar el futur de la nostra cultura gràcies a difondre-la entre les generacions més joves.
Tota aquesta activitat musical professional i desinteressada reverteix a altres sectors de l'economia asturiana. Botigues d'instruments musicals, luthiers, sector tèxtil artesanal; professionals del so, llums i producció; dissenyadors gràfics; hostaleria o turisme, són alguns dels sectors que, en més o menys mesura, es veuen afavorits per l'activitat de la música n'asturianu.
Les activitats festives en què hi ha presència de música n’asturianu a la ciutat són molt diverses, per a tots els públics i estan molt arrelades a la ciutat. Esdeveniments tan populars com ballar la Dansa Prima a la Restallón, els Cançons de Chigre de la Plaça Major, els Concursos de Tonada Asturiana o el Dia de la Reciella en són alguns exemples. A més, l'asturià sona, amb èxit de públic, en actuacions musicals que van des de les de les agrupacions corals i folklòriques fins a artistes de músiques actuals.
La música en asturià és marca Asturies i també marca Xixón. En aquesta vila van néixer i/o van viure artistes tan importants per a la música asturiana al llarg de diferents èpoques com Obdulia Álvarez "La Busdonga", José González El Presi, Carlos Rubiera, Felpeyu, Hevia o Nacho Vegas. Tots ells van cantar i canten en asturià i entre ells van actuar pels 5 continents, ensenyant al món el que és Astúries i la nostra cultura; perquè la música n’asturianu té el mateix potencial que el flamenc a Andalusia, el fado a Portugal o el blues als Estats Units, encara que en el nostre cas això està sense explotar ia més ara vol prohibir-se dels espais públics.
Sentim orgull per Astúries, per la cultura asturiana i per la llengua asturiana. Un orgull que ens porta a defensar tot el que tingui a veure amb ella i tots els llocs de treball genereu-vos al seu voltant. Seria impensable que als esdeveniments festius de Valladolid no programessin música en castellà, a Ferrol en gallec, a Badalona en català oa Pamplona en euskera. Totes aquestes ciutats estan governades per partits polítics conservadors i no se'ls va acudir mai rebutjar la programació cultural feta en alguna de les llengües d'aquests territoris. Per què a Xixón sí? Per què a les festes d'aquí es pot escoltar anglès, italià o hongarès i no asturien? Per què les i els treballadors culturals asturians no tenen dret a treballar a la seva terra? Per què danyar així la nostra cultura i la nostra economia? Volem dir ben alt que ja va valer de faltar al respecte a la cultura asturiana, de crear problemes on no n'hi ha i que no poden quedar impunes dir i voler fer aquestes barbaritats.
Suscríbete aquí!