Fool Brains + Hobo + Ankor - 15/11/214 Sala Toman (Reus)
El passat dissabte 15 de Novembre vam tenir el plaer d'assistir al concert, a la sala Toman de Reus (Tarragona), de la nova gira que Ankor ens ha preparat "Get On The Winner Tour" en el qual, a diferència d'altres gires anteriors de la banda, vam conèixer a la bonica Jessica, nova vocalista del grup, dalt de l'escenari. Sens dubte, era una nit de misteri que es va resoldre en el MILLOR concert de Ankor al que jo hagi assistit.
Telonejant-los vam tenir dues jovenÃssimes bandes locals: Fool brains i Hobo. Amb una mica de retard, la banda de punk-rock català , Fool brains van ser els encarregats de començar a la nit. En el seu repertori ens van deixar tant cançons de collita pròpia, prà cticament totes en català , com versions "Let it be" de The Beatles, "Creep" de Radiohead i "Californication" dels Red Hot.
Però la més destacable i emotiva, sens dubte, la dedicada a un amic mort en què el vocalista a més de cantar ens va mostrar les seves habilitats amb una electroacústica.
Sens dubte van sorprendre molt amb el bon so que van treure tots els membres de la banda, encara que es va poder observar que són adolescents per la rebequeria que van mostrar, algun d'ells com a mÃnim, després de retallar temes del seu setlist.
En segon lloc va arribar el torn de Hobo, una banda de Heavy Metal clà ssic en el qual des del primer moment es va poder veure que tenien alguna cosa a dir almenys per la seva forma de vestir: Reivindicar el metall de sempre! Jaquestes i armilles de cuir i fins i tot canvi d'indumentà ria per sortir amb una jaqueta tipus Running Wild ... això també forma part de l'espectacle!
Van demostrar ser una banda amb molt de carisma que és una cosa que avui en dia trobem a faltar de bandes amb una trajectòria significativa, ja que sense cap dubte es deixen la pell a l'escenari.
Potser el que més va sorprendre va ser el bateria que amb tan sols 15 anys va mostrar un gran talent i domini d'aquesta, marcant-se fins a un solo! Molt moviment, molta interacció i molt heavy metal. Destacar la guitarra d'Ian i els esquinçats vocals del seu vocalista, frontman i showman, Frankie qui passava del esquinçat greu al crit agut amb una tècnica exquisista i envejable.
Es van veure joves, amb ganes i amb algunes mancances com algun sol de més, però atenció a mesura que vagin guanyant taules, perquè actitud precisament, no els falta i de qualitat no anaven gens malament!!
Per fi va arribar el plat fort de la nit, molt esperat per a mi, i encara que a la sala no hi havia tota la gent que m'hagués agradat quan va sonar la introducció a 8 bits, van saltar Ankor a l'escenari amb la cançó que dóna nom al seu últim treball de llarga durada "Last song for Venus" amb la que van mostrar el gran so que ens donarien al llarg del concert en el qual Jessica va mostrar una qualitat sensacional en tot moment.
Amb "Try To Walk My Shoes" i "Since You Made Us As One" continuava la nit en què Rubio, teclista, va tenir especial protagonisme ja que va sonar a més volum que de costum, la qual cosa va enriquir i va fer encara més compacte si és possible el so al qual ens tenen acostumats.
També ens van deixar temes del seu segon treball, en la que van aportar matisos nous com va ser en "Pride" i "Starting Over" amb guturals per part de Julio, baixista de la banda, en la primera d'aquestes. Cal destacar al llarg del xou, la importà ncia que ha cobrat David en les veus masculines netes i en els cors, sent ja una mica caracterÃstic i imprescidible.
Amb "Moonlight" va arribar el primer moment emotiu de la nit pel que significa aquesta cançó per als membres i en la qual Jessy va saber transmetre a tot el públic la sensibilitat necessà ria amb la seva veu i expressió corporal. Un cop acabada, van tornar a pujar les revolucions amb el passatger fosc, "The Dark Passenger" en el qual van tornar a les afinacions greus de les guitarres.
El segon moment emotiu va arribar de la mà amb "Tenkuu no Budokai" en el qual una vegada més Fito va presentar amb unes precioses paraules dedicades a una de les persones més especials que hi pugui haver hagut en la seva vida, per la qual emocionants que van ser i que a mi sempre em fan saltar alguna llagrimeta.
Va arribar el moment de la primera versió, que per a l'ocasió va ser "Second Heartbeat" de Avenged Sevenfold, i és que no tinc paraules per descriure el que va passar ja que ens van donar una lliçó de qualitat en tots els aspectes, potser el més destable el recital de Screaming que ens va deixar Jessica, combinant amb la seva melòdica i dolça veu.
Tornant a My Own Angel, una de les pantalles de l'escenari va deixar de funcionar, però el xou va continuar com si res amb "Completly Frozen", en el qual no van començar com de costum. Aquesta vegada Rubio i Jessy van començar en versió balada capella-piano, per passar més endavant a metall, del que sens dubte va ser un dels moments més destacables de la nit.
Amb un canvi de llums i escenografia arribava el torn per "Al Last Rest" en el qual Fito, el guitarra-follet maligne va sortir amb les seves banyes un cop passada la introducció que tenen preparada per al directe del que és un dels seus millors temes , almenys per al meu gust, per seguir amb la clà ssica de "Chop Suey" de System of a Dawn en la qual el públic es va deixar la pell com en tots els temes que van anar sonant, formant una olla.
Ja a la recta final, ens van deixar amb dos temes més, potser els més corea dos per al públic "I'll Fight For You" i el que s'ha convertit en el seu himne "Winner Horse" en el qual no podia faltar a la cita Winnie que es va llançar a braços del públic jugant-se la pell!
L'únic que puc dir és des d'aquà a animar a tota la gent perquè assisteixi als seus concerts, ja que no sóc capaç d'expressar el que van creixent dia a dia a l'escenari, en posada en escena i potser el més destacable: la incorporació de Jessica Naomi Williams a la banda que encara si és possible els fa més grans, donant ella mateixa un gran espectacle a l'escenari per la dinà mica que és i el desafiant que pot arribar a ser amb el públic. Si em deixessin posar nota a aquest directe com si fos una revisió de CD, no tinc cap dubte la nota, un 10 per ells, per què s'ho mereixen!
Les més llegides:
SuscrÃbete aquÃ!