Noctämbuls + Inmoonere + Daeria - 29/09/2018 - Sala Japan (Reus)
Es presentava una nit interessant a la sala Japan de Reus, a la qual no havíem assistit mai, i de la que teníem com a referència, un bon so, i que acostuma a presentar un gran ambient, per veure a Noctàmbuls, Inmoonere i la presentació en viu de Daeria.
La veritat és que la vetllada es presentava llarga i accidentada, ja que vam haver de rellevar a portar un "nadó a bord", però l'organització, un cop va tenir lligats els caps corresponents, no ens van donar més que facilitats i molt d'amor, per poder portar a terme la nostra tasca de la manera més òptima. Així que una abraçada molt forta a l'organització de Viking Produccions Bcn i l'enhorabona pel sold out que es va produir.
Va arrencar amb una mica de retard la banda del Penedès amb la versió de la mítica banda de l'Empordà, Sangtraït, "Les creus vermelles". Una picada d'ullet al passat, ja que no oblidem que la formació es va originar com a banda de versions fins que va decidir fer el salt als seus propis temes, amb la publicació del LP amb homònim nom.
Pep Fillat a les veus, demostrava un domini fantàstic de la seva gola i una similitud de timbre excepcional amb Quim Mandado. D'aquesta manera, van aconseguir obrir la nit amb la gent cantant des del minut zero, i lliurada totalment.
Van ser combinant temes, al petit escenari del seu treball com "Inmortals", "Dansa de la mort" (amb qui col·labora en el disc Elisa C. Martín), o "Terra de Llibertat" mentre intentaven fer el més dinàmica possible la posada en escena, per les dimensions de l'escenari on s'amuntegaven en un costat la guitarra de Rubén Bailón i les veus i harmònica de Xiscu Ros, mentre a l'altra banda el baix de Txarli i l'altra guitarra d'Arnau Carbonell es sincronitzaven a la perfecció. Després d'ells, no gaire més còmode donava cops sincrònicament amb força, Rafa Ballesta.
La banda ha publicat diversos videoclips, pel que vaig poder reconèixer diversos temes com "Em Crida" o "Trencar Cadenes" però no van deixar la nit sense abans fer cantar a tots els assistents la corejada balada dels empurdaneses, "El vol de l ' home Ocell ", que va venir precedida per un sol d'harmònica, que va aixecar de nou al públic.
Van tancar la seva actuació amb "Trenca Cadenes", però el públic va aconseguir que l'organització, abans el clam popular els deixessin lliurar un tema més: "Dona", de nou de Sangtraït.
Un concert del qual em vaig endur un gran sabor de boca i el descobriment d'una banda realment interessant, que sense cap dubte agafa el testimoni de la popular i llegendària, que tants anys fa ja que va deixar els escenaris.
Feia temps que no tenia el plaer de presenciar en viu un grup que sempre m'ha sorprès gratament i que fins i tot mou petites masses, com ja vaig poder comprovar en la visita de Blaze Bayley de fa uns anys: Inmoonere.
Nou vents a la formació reusenca, que mantenia a la seva bateria Pedro (un crac), les guitarres de Mario i de Jose Ramon, el baix de David Valero, però amb nou teclista i nou vocalista, hi havia ganes de veure què tal sonaven, així com amb noves composicions, ja que el seu disc "Un dia perfecte per morir", data ja de l'any 2013.
Van saltar a l'escenari doncs, amb el tema inèdit "Deixa't fer", al qual va seguir un altre de nou, presentat com per als amants de les motos: "Gas".
Jordi Martínez, és la nova veu principal i frontman de la banda, amb una gran presència escènica. Un mocador vermell cobreix la seva cabellera, amb un tall de barba a l'estil Lemmy. La seva veu, no és continuista, ja que és més esquinçada, més agressiva i potser amb menys aguts, però s'adapta perfectament a la banda i no desentona en absolut amb els temes d'abans com "Fes-me terra".
Van seguir amb un ampli nou repertori que incloïa temes com "Desbocats" o "Només tens el rellotge" mentre el so de les noves tecles de Javier de la Torre es feia molt presents fins i tot amb algun so més modern. Les guitarres de Mario van sonar feres al costat de les de Jose Ramon, qui a més, va aprofitar el seu escàs espai per no deixar de ballar, en les ocasions que disposava.
Novament tema d'abans, que va donar nom al seu únic llarga durada fins al moment per tancar amb el nou tema "Cecs a la tempesta", presentat i descrit com el final d'una llarguíssima nit de festa dura.
Jugaven a casa i es va notar, ja que molts acèrrims van corejar els seus temes i als seus membres, que van gaudir de valent entre els seus, abans de deixar pas a la nova cita de la nit.
Va arribar el moment de canvi de redactor, va arribar el meu torn d'entrar a la sala deixant al meu bebita fora, disposada a gaudir i esprémer tots els acords donats per Daeria.
Donava començament la seva bolo amb el seu tema "Fénix", en el que sens dubte van mostrar que havien ressorgit amb més força que mai de les cendres dels antics Doria, demostrant qui manava allà; sens dubte un cúmul d'emocions em van venir al escoltar-los, ja que són persones a les que tinc una gran estima i pensava que em seria molt difícil escriure sobre el viscut, perquè em considero una persona molt crítica amb el que veig, i no podria mentir , però aquí estaven, donant cera i de la bona.
En segon lloc, arribava "Luz de Luna" que compta en el disc amb la col·laboració femenina d'Eve de Flames at Sunrise, i ... ¿per què buscar una noia per ajudar en el directe? Si total, arriba Àngel amb aquesta veu tan especial i li és igual el agut que hagi de pujar, ... ho clava!
Van colpejar més fort que mai amb "Aún recuerdo", tema que estava en el segon treball de llarga durada, en què van mostrar la notòria qualitat de la banda, per donar lloc a "Cosmos" en què vam poder gaudir de la contundència del so , que, tot i que en algun moment es va formar una mica de bola, especialment a l'inici del directe, el van salvar a la perfecció, corregint el so de forma notòria.
"Laberinto", és un tema que em va generar gran expectació quan el vaig escoltar pel sol de guitarra que té, i em feia pensar ¿I això en directe? ¿Sonarà? Doncs sí, va arribar Eimel per deixar amb la boca oberta al personal, i al meu especialment, amb el tapping que es va marcar. Per descomptat que va donar espectacle quan arribava el seu moment.
Amb una guitarra molt cantarina, començava "Solo" en què té gran pes la contundència de la bateria d'un altre gran, Joel Marco, que va estar al màxim durant tot el concert. Aquest, potser, és un dels temes més bonics del disc, per la foscor que desprèn al costat de la delicadesa de les veus que vam poder escoltar. Aquest va donar pas a "Vacío" tema que consideren la "balada" del disc, encara sense ser-ho. Si en el plàstic, la veu de Isra Ramos és notòria fent cors, en viu Víctor Vázquez no només segueix encarregant-se de algun sol, sinó que a més copa protagonisme vocal amb els cors, omplint i refermant els temes amb el seu timbre de so més metàl·lic.
Els següents temes que van sonar eren coneguts pel públic: "Qué más da" i "Pensavientos", aquest últim inclòs en el recent disc que ha tret la banda, Fènix, en què han contemplat arranjaments que el fan més vistós, i llueixen en viu al costat d'unes llums que fan del concert un show, per petita que sigui la sala.
S'acostava el final del concert, ja que sonava ja "Reina de Corazones", primer single del primer treball d'aquesta nova formació. El públic va estar entregat i coreándolo, la qual cosa va ser mostra que va ser una pena perquè no va donar temps a que la gent se sabés els altres temes, ja que el disc estava calentet, ¡calentet!
Va ser una pena que no poguéssim veure a Laura Moral a l'escenari ja que el seu embaràs no li permet tocar, sent David Lleonart (guitarra de Blaze Out) qui va pujar a defensar els temes a les 4 cordes. Encara que si vam poder veure una Laura preciosa (perquè és així, et senti genial l'embaràs, xata!) Entre el públic donant suport a la seva banda que fins va pujar a l'escenari per fer-se una foto amb els seus compis.
Per posar el punt final, arribava un clàssic "Caperucita Feroz", encara que no seria l'últim a sonar ja que el públic va demanar un altre tema, i per consens va tornar a sonar la Reina amb el que van posar punt i final amb una sala mostrant un aspecte molt bonic després de marcar-se aquest "sold out" que tan especial és per als músics (i promotors!).
Així que una gran arrencada de gira, amb el qual Daeria s'ha començat a foguejar, agafant ritme de directes i acompanyats de dues bandes que van fer les delícies del personal, que sens dubte va gaudir d'aquest sold out, que tanta calor va atorgar a l'ambient.
Les més llegides:
Suscríbete aquí!