Smash Into Pieces + Deals Death + Amaranthe - 23/03/2014 Salamandra (Bcn)
El passat dia 23 alguns vam decidir prescindir del clàssic futbolero "Madrid - Barça" i desplaçar-nos a l'Hospitalet de Llobregat, concretament a Salamandra 1, per gaudir d'una nit de metall suec, al costat de Smash into pieces, Deals Death i Amaranthe, en seu pas per les nostres terres.
Encara que l'entrada a la sala estava prevista per a les set no va ser fins pràcticament les huit quan es van obrir les portes de Salamandra, el que ens va portar a pràcticament entrar i començar.
Els encarregats d'obrir la nit van ser "Smash Into Pieces", que van disposar de trenta minuts per presentar el seu treball debut "Unbreakable".
Abans de seguir parlant d'ells he de dir que el so general de la nit va deixar bastant a desitjar. Amb "Smash Into Pieces", d'entrada només s'escoltaven bateria i baix, deixant-nos amb les ganes d'escoltar amb claredat les guitarres. Així i tot, "Smash Into Pieces" no van deixar indiferent a ningú, amb un metall, més enfocat cap a un rock o un metall tirant a suau, però amb riffs bastant potents, que van posar en marxa per mostrar cançons com " Heroes ", encarregada d'obrir la nit, " Crash" o "Unbreakable", cançó que dóna nom a l'àlbum, entre d'altres.
M'agradaria destacar el treball en les veus per part de Chris. Té una veu d'aquelles que recordes, al meu parer amb algun deixeu que em va fer pensar en "Daivid Draiman", cantant de Disturbed. Connectar bé amb el públic i van ajudar a escalfar motors, nomenant de tant en tant als cap de cartell de la nit, Amaranthe, i donant pas a la següent banda de la nit, "Deals Death", després d'un breu però intens concert.
"Deals Death" va suposar un canvi d'estil de 360 º. La seva Death Melòdic al més pur estil Children of Bodom, ens va deixar potents i ràpids Riffs i guturals de la mà de cinc suecs melenuts.
Una altra vegada ens vam quedar amb les ganes d'escoltar amb claredat les guitarres. Una llàstima, la veritat, perquè s'intuïen puntejos realment interessants. Així i tot no van deixar al públic indiferent, sinó que van aconseguir fer moure caps i pèls amb potents headbangings per part, especialment, de les primeres files i ens van fer vibrar a tots, amb cançons com "Point Zero Solution", "Facing the Echoes", "Collapse" o "Fortified".
Crec que val la pena escoltar-los, si podeu tireu-li un ull al seu últim treball, "Point Zero Solution", el qual ens presentaven aquesta nit.
Finalment va arribar l'esperat moment de Amaranthe en la seva primera vegada com a caps de cartell ( cal dir que l'any passat eren co- caps de cartell amb Stratovarius).
Van començar amb "Future on hold" empalmat amb "1.000.000 Lightyears". Un inici potent per a un concert més aviat breu, que va durar poc més d'una hora.
Vam poder gaudir d'un sol de bateria cap a la meitat del concert, i va ser poc després quan es va viure el moment més potent, quan van tocar "Mechanical Illusion", "Hunger" single del seu primer treball, i "Electroheart" que van portar a que tota la sala es mogués a l'uníson.
El moment més emotiu, "Amaranthine". Tota la sala, sense excepció, va cantar al costat de Elize l'inici de la cançó. A continuació van tocar "Call out my name", cançó que van usar com a primer final de la nit. Dic primer final, perquè després van tornar per a tocar "Invincible" i "The Nexus", primer single del seu últim treball, per acabar amb una bona nit de Metall.
He de dir que de les tres vegades que he pogut veure a Amaranthe és, sinó la millor, per poc. Aquesta vegada han estat molt més encertats que durant el seu pas per Barcelona l'última gira, on tots ens vam quedar una mica decebuts, per una part per unes veus malaltes i per un altre un Olof poc encertat en els sols, imagino que tot això pel fet que era pràcticament el final de la gira i l'esgotament va fer efecte. En canvi aquesta vegada els hem pogut veure en plena forma, gaudint de l'escenari, lliurant-se al públic i respectant els seus espais a l'escenari.
Potser em va faltar una mica més de presentació en les cançons, molts empalmaments per al meu gust. Alguns potser diran que no els era tan estrictament necessari presentar les seves cançons perquè si vas a veure'ls ja saps que cançons toquen a escoltar-les, però al meu parer, és una cosa que mai està de més.
El resum de la nit és que va ser bona, que les tres bandes sueques ens van deixar molt satisfets i ens van fer passar una gran vetllada, que per desgràcia va ser una mica desmillorada per dues raons. La primera i més destacada van ser els problemes de so. Que podríem dir que van ser aliens a ells i va ser més aviat per raons de la sala que una altra cosa. I la segona, unes actuacions mica breus en general, un parell de cançons més per a cada banda no hagués fet malament, especialment dels cap de cartell.
Ara només ens cal esperar que, potser presentant algun nou treball (Amaranthe ja ha anunciat nou àlbum per a novembre), haurem de tenir paciència i esperar que el seu retorn sigui més d'hora que tard.
Les més llegides:
Suscríbete aquí!