Döria + Rekop + Høbo - 15/04/2016 - Sala Bóveda (Bcn)
Divendres passat 15 d'Abril, era la data escollida per la banda catalana Doria per donar el tret de sortida als directes que serviran per presentar el seu tercer treball de llarga durada "Mom3ntum", que ha de marcar un punt d'inflexió per a la banda .
Però tot i ser la presentació oficial "a casa", el concert va prendre després dels últims esdeveniments un caire molt diferent, ja que més que una presentació del nou treball, es va transformar en el concert comiat de Pep i d'en Lluís, així com la presentació oficial dels seus substituts, Joel i Josep "Pipu".
La nit va arrencar a Volta amb una coneguda de l'escena tarragonina com és Hobo, que van presentar alguns temes del seu debut anomenat Bitter Pleasures que encara no havia vist la llum, després de la presentació de la banda en societat amb el seu EP "It 's Time for the Comeback".
Puntuals, la banda va sortir a descarregar el seu heavy metal més pur amb un gran gol frontman com showman Frank Melero, que no va dubtar a arengar en tot moment als encara pocs assistents, a saltar, cantar i vibrar amb el seu true metall.
So que recorden des Megadeth fins a bandes més clàssiques encara i una veu a mig camí entre l'esquinçat mitjà amb brutals aguts, aquests salouencs (si, es diu així!) Tenen una posada en escena arroladora, des del baix de Tonga drogs, a les dues guitarres, la rítmica de Jan Paelinck i l'espectacular per la seva vistositat a càrrec d'Ian Leonel Taglialavore.
L'anterior vegada que els vaig veure en viu, em van sorprendre amb un bateria molt jove i de gran qualitat, però no vaig saber veure en aquesta ocasió si Adri era la mateixa jove promesa que havia crescut o no, en qualsevol cas, va sonar brillant.
Després d'alguns canvis de vestuari i molt dramatisme escènic a càrrec de Frank, fet que s'agraeix molt quan un no coneix els temes que interpreta la banda, ja que fa del directe una cosa molt més entretingut arrencant diversos somriures, va arribar el moment de donar la vegada a Rekop.
Döria és una banda que té prou presència i tirada a casa com per, ja no dic tocar sense teloners, però almenys si podrien haver prescindit d'una banda per tenir un xou més llarg, més dinàmic i sense presses. Però no va ser així i Rekop va prendre l'escenari mirant al rellotge.
Aquesta banda barcelonina, fundada el 2012, practica un heavy amb tints hardrockeros en què la posada en escena amb cares maquillades és el primer que crida l'atenció.
Van presentar temes del seu EP "Clownophobia" i alguns que formessin part del seu primer llarga durada en el qual estan treballant. Les guitarres de Darío i Luis van sonar compactes i vam veure moltes posis i lliurament en el baix de Pol bé compassat amb la bateria d'Aleix. Però la veu cantant i mai millor dit recau sobre Michelle, una jove de veu dolça que contrasta amb el so de la banda oferint un so bastant propi. Els seguirem atentament.
I llavors sí i ja amb un aforament més que acceptable, és a dir la sala amb aspecte de força plena però sense aclaparaments, va pujar a les taules un per un els músics que van conformar fins a aquest dia Döria.
"Cambió el juego", obre aquest nou treball i va fer el mateix en el directe. La gent tenia ganes i aquesta vegada no va ser tan freda, tot i que potser encara estava freda la gola de Martí que va realitzar una actuació in-crescendo al llarg de tota la nit fins a finalitzar a un nivell molt alt.
Com la cosa anava d'iniciar, van seguir amb l'inici del seu anterior treball "Golpea Otra vez", "Aún recuerdo". La sala va canviar el seu aspecte i les llums que no havien fet aparició fins al moment es van encendre i van deixar pas a un major espectacle que els reis de la nit van saber aprofitar.
Potser el normal seria desgranar el nou disc i encara que si bé van fer aparició molts temes com el que continués, "Brújulas Trucadas", la veritat és que la major part de la gent, o almenys jo personalment, posava molt d'èmfasi en mirar l'actuació de Pep i de Lluís en el que era el seu adéu. El que vaig veure, em va agradar tant com a pena em provocava i és que van gaudir com nens amb el directe, lliurant més si cap que normalment amb una intensitat majúscula.
Valgui la pena esmentar el següent tema, ja que era la primera vegada que la banda, als meus ulls com a mínim, interpretava un tema en català i no és altre que "Sota la Neu", acte-versionándose i que va tenir una gran acollida, sent cantat a pulmó fins i tot per fans de fora de la banda, que van venir expressament a veure el xou. La veritat és que la traducció del tema és perfecta i he de dir que encaixa com anell al dit.
"Vendido" va baixar una mica les revolucions abans de donar pas a un tema que no pot faltar com és "Desdibujando Sueños" en què Víctor va donar via lliure a les peticions del públic i es va passejar per la barra alhora que va mostrar el seu somriure i el seu fiable lliurament als fans que el victorejaven en els seus moments de sol.
Encara que qui em deixa bocabadat en els seus lliuraments solistes amb les sis cordes, és Juan, que va estar molt actiu en tot moment com a "Niebla" i posar amb molta complicitat amb Martí, Víctor i amb Lluís, excepte quan li arribava el seu moment per escombrar d'un d'escombra amb els seus sweap pickings i velocitat endimoniada tota ombra d'interpretació senzilla o plana.
"Por si sirve de algo" és un dels temes estrella de la banda i no podia faltar. Somriures de Lluís en tot moment, que sota enlaire, va saltar i cantar com si li anés la vida en això i el públic va respondre amb cants multitudinaris d'una lletra gens senzilla.
La veritat és que com frontman i conductor del xou, Martí va fer a la gent seva no només entre temes, sinó també aregando al respectable a cantar i amb moltes postures i gestos que fan el xou més atractiu. Res pitjor que veure a l'escenari a un cantant estàtic i Martí en absolut perd un segon quiet, ni tan sols per agafar aire que no li va faltar en tota la nit ... grans pulmons al servei de la seva tècnica que va portar a cotes agudes en múltiples crits. Com ens agraden als heavies aquestes pujades impossibles!
"Zapatos de cristal" va deixar pas al que per a mi és la gran estrella d'aquest nou llançament que és "Qué más da". Un tema que fa pujar uns quants graons a la banda i en viu no és diferent. Bons cors de Joan i molt remarcables els que realitza Víctor de tall agut; també Pep s'encarrega d'això alhora que, pura solvència, marca el ritme a seguir.
I finalment va arribar el moment final amb un dels temes estrella de la banda. Amb "Pensavientos" es posava punt i final a una part important de la història de la banda i és que després de la interpretació d'aquest hit, va arribar el moment d'acomiadar-se per a Pep i per a Lluís.
Van pujar els nous membres a prendre el relleu ia escriure una nova pàgina en la història de la banda i no eren altres que els coneguts de l'escena local Josep "Pipu" al baix, a qui se li ha vist en múltiples ocasions defensant els temes de ombres i qui ara tindrà l'oportunitat de fer el mateix amb Döria. i una bèstia marró de la bateria com és Joel Marco, a qui hem vist "destruir" en diverses ocasions al llarg de l'última dècada amb Masterly la bateria i és que la solvència i la tècnica d'aquest prestigiós músic i il·lustrador està fora de tot dubte.
Van interpretar com és lògic per posar fi, "Caperucita Feroz" i no va ser més que una anècdota i una presentació en tota regla del que ens espera a partir d'ara. Seguirem atents a l'esdevenir de la banda amb aquesta nova formació que segur aportarà els seus grans de sorra per seguir creixent.
Finalment en el comiat i l'obligada foto finish, no només va pujar la ja actual banda, sinó es van unir per descomptat Pep i Lluís i va ser un excel·lent moment perquè la gent reconegués la feina que va realitzar en el passat la figura de Laura Moral, la que fos per dos discos guitarra de la banda, va ser molt aplaudida i va merèixer l'ovació de comiat que no havia tingut ocasió de tenir fins a la data. A més Pep va dedicar unes paraules de comiat al públic, qui de manera molt emotiva va respondre amb crits i crits de joia, i sobretot i molt important recordant que cal donar suport a la música en directe i concretament de l'escena més local i underground, que almenys en aquest país, té una qualitat innegable.
Estranya i agredolça nit la viscuda divendres passat, en el que va ser una presentació-comiat i que sens dubte, es va fer curta.
Les més llegides:
Suscríbete aquí!