Final Contest Howling Fest - 20/06/2015 Foment VilanovÃ(Vilanova i la Geltrú)
El passat Dissabte 20 de juny es va dur a terme el primer esdeveniment del concurs que dóna accés a dues bandes al "Howling Fest". Les bandes inscrites havien de triar si es presentaven a l'esdeveniment de Barcelona o de Vilanova i la Geltrú. Un cop inscrites havien d'aconseguir el mà xim de likes a Facebook i els que aconseguissin més entrarien en el concert / concurs de la zona escollida. Especificar que les bandes podien apuntar-se a qualsevol dels dos independentment de la seva procedència.
Aixà doncs en el concert de Vilanova i la Geltrú van entrar Theory Of Endless Dream, Rekop, Anomalize i Astray Valley.
El concurs Geltrú va començar amb Theory Of Endless Dream d'Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) que tan sols tenen un any de vida. Grà cies a ells l'escenari va créixer, literalment, grà cies a uns calaixos que van deixar de forma fixa, i del que totes les bandes van poder fer usdefruit, fet molt d'agrair donat la grandà ria del mateix. Es defineixen com a metall alternatiu i és que agafen recursos de moltÃssims subestils del metall al llarg de les seves cançons. El nivell compositiu de les mateixes és molt bo, fetes amb criteri i sense estridències. Lara, la cantant, amb molta presència i dinà mica a l'escenari passava des cant modern a "scream" creant canvis molt interessants, encara que en certs moments donava la sensació d'inseguretat a nivell vocal. El directe va ser entelat per la desafinació que hi havia entre les cordes, que era considerable i permanent la major part del concert i que segurament dificultaven la tasca, abans esmentada, de la cantant. El grup en general va fer un bon show, que va començar amb tints juvenils i divertits però que al llarg del mateix ens van mostrar unes cançons molt elaborades, una actuació i una força que deixen clar que van molt seriosament.
El segon grup va ser Rekop, grup del que ja havia sentit l'EP i del qual em va sorprendre perquè en directe sonen encara millor. Es troben dins d'un estil Hard Rock amb petites pinzellades cap al metall. L'inici del xou va ser una mica errà tic, problema causat a nivell organitzatiu a causa del "line check", ja que el públic no sap quan el grup està provant o està començant. Un cop passat aquest punt van començar un concert impecable. So contundent i posada en escena impactant a l'una que ben construïda, res semblava a l'atzar, portant-nos a un directe potent. Les guitarres sonaven eixordadores, sense necessitat de portar el "gain" al mà xim. La secció rÃtmica es va mostrar compacta i sense fissures, tal com reclama l'estil. La veu em va resultar remarcable i extremadament estable, sobretot en descobrir que Michelle estava malalta, i se la veia gaudir dels seus propis temes, no hi ha millor manera de vendre una banda. Grup que apunta maneres i que es veu que tenen tots els aspectes del directe treballats: escenografia, interacció amb el públic, disseny de so i temes. Un grup a seguir seriosament.
El tercer grup era Anomalize, de Valls. Van trigar 17 minuts a muntar el seu equip i fer el "line check", provocant que per "timing" el seu concert hagués de ser, en principi, retallat. El concert va començar i apuntaven a bon grup però el so de la guitarra era extremadament cridaner, amb molts aguts, pocs mitjans i zero greus ... Feia difÃcil estar pendent de la resta de banda. El gutural del cantant va ser del millor, però no es pot valorar una banda amb les condicions que es van donar. Menció a part va ser que l'organització els va avisar que anessin acabant i la resposta va ser tocar tres temes més. Aixà doncs perjudicant les altres bandes que venien posteriorment i amb una penalització per excedir el seu temps (calculat entre muntatge i concert).
L'últim grup que entrava en concurs va ser Astray Valley fent un metalcore melòdic. El canvi entre bandes va ser molt rà pid, com hauria de ser sempre i algun dia valoraré en la secció d'opinió. Poder exageradÃssim des del primer acord (en realitat va ser un arpegi dissonant tÃpic de l'estil que practiquen). So contundent molt ben dissenyat i sense fissures amb una interpretació de tots els músics impressionant. La cantant animo al públic des del primer instant baixant de l'escenari, fins i tot a vegades confonent entre els "moshers". Interessant comentar el fet que la cantant s'havia adonat de qui s'havien animat a fer "mosh" prèviament i yéndolos a buscar personalment entre el públic en els moments en què les cançons baixaven la intensitat. Secció de cordes molt tècnics i precisos, especialment esmentar a Joan Moreno, amb una tècnica brutal i extremadament neta. Clau, la cantant, cap ús d'un fried scream (amb el perill que comporta aquesta tècnica mal usada) tècnicament molt compacte i ben executat que no va decréixer en cap moment del concert. Gran concert en què no et podies distreure o avorrir doncs tota l'estona hi havia alguna cosa que mirar, fora la cantant "mosheando", els guitarres harmonitzant, el baixista baixant de l'escenari a "headbanshear" amb el públic ... Va ser un no parar fins al final on el públic reclamava més però van haver de deixar pas al següent grup (evitant aixà sortir-se del timing establert i la seva consegüent pèrdua de punts).
Silent Magnòlia, guanyadors del del concurs pre "Howling Fest" de l'any anterior, van ser els encarregats de tancar la nit mentre el jurat es tancava a valorar i el "Resurrection Fest Street Team" es disposava a comptar els vots del públic. Grup assentat en la mateixa Vilanova i La Geltrú. Només començar a tocar estava clar que havien estat justos guanyadors de l'anterior edició. Amb un so impecable (ells sà que van fer proves de so) que des del minut un atrapo al públic. Menció especial a l'ús de les seqüències per crear efectes i tensions impossibles que donaven un resultat impressionant i usades amb moltÃssim gust.
Els guanyadors de la secció de Vilanova i la Geltrú van ser Astray Valley i donant-accés al cartell del Howling Fest d'aquest any.
Les més llegides:
