Menzia - 16/04/2016 - Boca Nord (Barcelona)
El passat dissabte 16 d'abril vam poder assistir a la sala Boca Nord a la presentació del nou treball de la banda catalana MeNZiA, el tercer en el seu haver i per al qual havien triat un emplaçament no del tot còmode però que els permetia convertir l'esdeveniment en una autèntica festa al seu gust.
Era una nit de moltes i bones propostes pel que fa a directes de metall es referia i la banda a més va apostar per fer una presentació on no hi hagués floritures ni prèvies, és a dir, presentació sense bandes teloneres. Qui hi assisteix, a per totes amb la banda. Arriscat potser, però d'altra banda deixava clar que la banda creu en el que fa, li donava l'oportunitat de plantejar-ho com una festa global amb actuació en viu i en què a més, per un preu força assequible com són 10 €, la gent s'anava amb el CD físic a casa. Interessant!
Es va fregar càlcul, el centenar de persones, que per a les propostes de la nit, ho considero una bona xifra i la banda, després de prendre unes cerveses o refrescs amb molts dels assistents, va pujar a les taules amb un cert retard que podien permetre sense més. Una projecció grotesca a la pantalla que regnava després de l'escenari, després de la baixada de les llums va donar pas a la introducció i al que ens porta realment a escriure aquestes línies: "Head or Tails?" Era l'encarregada de donar el tret de sortida.
Val a dir que la sala és una alternativa bastant vàlida a la ciutat comtal, amb un bon so, un escenari que encara que baix, és gran i encara que les llums són una mica pobres, dóna per fer un bon xou. Tant és així que Gat, va aparèixer de dins d'una gàbia com una fera no sé ben bé si domada a actuar com una autèntica front-woman.
Com deia, el so de la sala és bo, però en els dos o tres primers temes, les guitarres de Didac, a causa del seu fil emmalaltir de potència deixant el so una miqueta buit i portant les regnes tant el baix d'Ernest com els teclats de la Montse. Així no van poder lluir tampoc del seu primer treball ni "My Worst Nightmare" ni tan sols el single que tan bona acollida, i amb raó, ha tingut com és "Not Like You". Solucionats els problemes (amb una sempre fiable jag de tota la vida) van seguir endavant amb "Trencaclosques Mind" del seu anterior treball "Way To Nowhere".
La veritat és que la banda es notava acollida, entre amics i per tant se la veia molt còmoda. Entre algun membre del públic va donar la sensació fins i tot que no era un concert "normal" sinó que era més aviat una presentació amb uns amiguets i una interacció diguéssim que en una descàrrega "normal" davant desconeguts, hauria de canviar i segur que ho fa!
La distribució del so va ser més que correcta i seguir endavant presentant aquest nou Unveil, que la veritat, i aviat ho reflectiré en la crítica, m'ha agradat molt més que el seu predecessor. En viu es desenvolupa bé, de manera àgil i conté temes per anar pujant i baixant el tempo a gust de la banda. Rugé es diverteix, com sempre, després de la bateria encara que va tenir bastants problemes que no va aconseguir ajustar fins l'últim tema, ja que aquesta se li anava movent de manera exagerada i va haver de acomodar-la en diverses ocasions com a "Escaping the Cage".
La banda cuida molt la posada en escena tant en la indumentària que porten tots ells, des Montse, que va lluir en ocasions fins unes dents fosforecentes fins a la més cridanera Gat, que de manera provocativa atreu l'atenció de tots alhora que cada dia més , demostra una veu que controla en la seva part aguda així com omplint-la de cos i calidesa per a alguns "crits" que emanen tècnica.
Molt divertida la presentació i aconseguir la participació del publico en "Wrong Way", tema que van fer cantar com "Ron Mel" i protagonisme per als teclats també en "Labyrinth".
Didac, un cop solucionats els seus problemes, va donar via lliure a diferents poses que sempre agraden, a desmelenar seu acabat de tallar cabells i a oferir un lliurament sòbria però segura com a única guitarra i gran font de potència en el so de la banda.
Balada preciosa amb "Card Castle" que va donar l'oportunitat a Gat de tornar a lluir-se al costat del piano de Montse mentre el públic onejava unes tires fluorescents que s'havien repartit. Això sí, el públic barceloní és majorment fred i de vegades un silenci gairebé sepulcral es deixava caure encara Gat va aconseguir fer-lo desaparèixer.
El baix d'Ernest no només actua de forma excel·lent com a base rítmica al costat de Rugé sinó que a més és capaç tant de donar uns excel·lent cors nets com lliurar-nos uns guturals més que encertats com va demostrar en la part final de l'actuació a "Anemophobia" que com bé va explicar la vocalista es tracta d'un irrefrenable por als corrents d'aire. Curiós i original!
El videoclip del seu anterior disc, sol·licitat per més d'un seguidor, va ser ben acollit, cantat i fins i tot ballat per la gent, però va arribar la gran sorpresa després de "Storm". I és que amb un nou abillament i cua lateral, Gat va aparèixer caracteritzada entre cometes de Britney Spears per deixar-nos versionada en pla heavy "One More Time". Sempre agrada veure versions "menys clàssiques" amb els seus corresponents adaptacions.
Temps per deixar enrere la seva Way To Nowhere amb "Necrosi" i ja arribava al final després de la ja esmentada de les corrents d'aire, "Antagonist 's Point Of View": Un tema veloç, pràcticament de pur power en els quals els teclats de Montse prenen les regnes del riff (pot ser que es desajusten una mica) i on la banda deixa una amalgama de recursos més que interessants. D'allò més destacable també del seu nou disc i que deixava el pavelló ben alt per al seu pròxim directe ara al mes de maig.
La veritat és que va ser una bonica presentació, entre moltíssims amics i falta veure com es desenvoluparà la banda davant un públic menys proper, però la nit, personalment va ser molt divertida i és que aquests nois no es queden amb deixar unes cançons, sinó que adornen amb detalls, sorpreses, indumentària i no deixen moltes coses a l'atzar perquè l'observador, encara que no els conegui passi una molt bona estona i surti satisfet. Com vaig sortir jo!
Les més llegides:
Suscríbete aquí!