Lasagabuster + Romanthica + Ankor - 04/04/2014 Bóveda (Bcn)
El passat divendres 4 de abril ens plantem a la Sala Bóveda a gaudir d'un bolo del que teníem moltes ganes amb bandes locals d'alt nivell com són Lasagabuster, Romanthica i la presentació del seu tercer treball a Barcelona de Ankor: Last Song For Venus.
Per diferents vicissituds del destí era la tercera vegada que anàvem a veure Romanthica en un mes i poc i la segona a Ankor, als que ja havíem vist presentar el seu llançament davant de la seva gent.
Amb molt més retard de l'esperat i del desitjable, es van obrir les portes del recinte barceloní, fet que va motivar que totes les bandes haguessin de retallar, en ordre de prioritat, diversos temes del seu repertori sent Lasagabuster els principals perjudicats, seguits Romanthica i fins Ankor, es va veure en aquesta tessitura.
Malgrat tot, va començar el xou amb la sala a la qual no va deixar d'afluir gent, una quarentena estaria ja dins, amb Lasagabuster a qui no coneixia de res. Jessica, amb un aspecte dolç i fràgil es posava davant el micro davant l'arrencada enèrgic de la resta de la banda amb les dues guitarres de so molt pesat de Sergio i Nacho, la eixordadora bateria de Víctor i el baix tancant la base rítmica per part de Monfrino. Per dir-ho d' una manera fina, "em van caure els ous a terra" en començar la part vocal, amb uns valents guturals després de la introducció amb "As the World dissapears".
Combinant parts vocals amb dolça melodia femenina amb reforç en mode de cors, per part d'ambdues guitarres, valgui dir que el que ells cataloguen de post-hardcore o bé rock alternative, en directe es transforma en una bola de foc que avassalla com un tro, triant també, un repertori amb majoria de guturals, que de veu neta, amb temes com "The Sun Caught us Discovering the Blood on our Hands".
Les guitarres es basen en continus riffs, i no es nodreixen d'excessives cinquenes de farciment, amb una base rítmica que és essencial per entendre la música d'aquests joves nois.
Van sonar alguns temes del seu recent treball "Binary Chaos" i van aprofitar per presentar un tema nou. El so amb que els va obsequiar Bóveda no va ser del tot dolent, tot i que les guitarres van sonar massa fluixes, malgrat la qual cosa, va fer que sonessin cent vegades més contundents que en el seu treball d'estudi.
Excel·lent tasca per encendre i avivar la flama del que era ja una nodrida sala que amb seguretat sobrepassava ia les tres xifres, o si més no, les havia de fregar.
Va començar el torn per Romanthica que van emprar molt de temps en el canvi de backline, canviant pràcticament fins a la microfonia de la bateria. Hi havia molta expectació pels barcelonins que havien aconseguit ajuntar a un gran nombre de fans, amics, seguidors i simpatitzants, jugant en la seva condició de locals.
Valgui la pena dir, que l'inici de concert, va ser bastant caòtic. La veu de David Gohe sonava bé però era l'única. Així el baix al costat del bombo de la bateria distorsionaven el so, mostrant Bud que tenia el pegat del bombo completament trencat. Les guitarres de Sergi i Ruben no es podien apreciar gairebé i els samplers, que tanta importància tenen en el so de la banda, o bé romanien amagats entre la bola de so o bé prenien un protagonisme excessiu.
Malgrat aquest contratemps, van aplacar el temporal com van poder i van aconseguir acabar fent gaudir als assistents i fins i tot gaudir ells mateixos tot i el disgust inicial, com reflectien les seves pròpies cares.
La banda va presentar el seu últim treball "Eterno" que tan bones crítiques està tenint i va tocar temes que passen ja a ser clàssics en el seu repertori com "Despierta", "El Vientre del Huracán" o bé el nou single objecte de nou videoclip "Muriel".
Un cop solucionats els problemes de so, la banda va gaudir i va aconseguir donar un bon espectacle, tant per als que ja els coneixem com per aprofitar l'ocasió d'obtenir nous fans. Així doncs, Sergi va mostrar un bon elenc de salts i poses, Ruben animava a la gent amb contínues cares i postures que convidaven a fer rugir els seus temes i Abel, al seu costat, tancava la secció de cordes metàl · liques de la banda. Bud, des del darrere feia costat i qual metrònom anava marcant amb una ferocitat brutal cada ritme amb els peus i baquetes.
Com no podia ser d'altra manera, quan alguna cosa pot sortir malament, surt malament i aquesta nit fins als samplers van deixar de funcionar abans de l'inici de "Sacrificado". Un cop arreglat de nou l'ensurt, i ja per entrar a la fase final d'un concert que es va fer molt, molt curt, es va poder veure la banda realment còmoda, però ja no hi havia temps per a molt més i es van acomiadar amb el seu reeixit single "Mercurio" que tantes pells ha posat de gallina ja!
Un altre canvi de backline i finalment es presentaven Ankor de nou a Barcelona després de molts mesos. Van començar amb el mateix repertori que ja van fer a la sala prenen i això indica una divertida introducció en forma de videojocs clàssics que finalitza adaptant als midis de consoles, "Last Song For Venus", tema amb el qual arrenquen.
No va estar exempt Ankor de problemes de so inicialment, queixant Jordi a la bateria de problemes greus amb els seus xivatos. Però van aconseguir arreglar i va finalitzar la nit amb un so que no recordava jo per aquesta sala. Això si, costa arrencar suor, sang i llàgrimes!
Rosa va començar fort, ja que la interpretació del tema no és trivial i la banda va treure les seves taules. Els qui no veiessin Ankor des de la seva última visita a Barcelona, segur que van poder constatar el crecimimento exponencial que ha registrat la banda en els seus directes des de llavors.
La banda va ser interpretant gairebé tots els temes que conformen aquest llançament i seguir així amb "Try to Walk meva Shoes" i "Since You Made Us As One" que van anar intercalant amb reeixits temes d'antany de la seva "My Own Angel" com va ser aquest "Pride". No sé si per bé o per mal, però tenint molt recent el concert de la sala prenen, puc dir que aquesta vegada si que va arrencar potent el riff inicial de guitarra i que fa que tan del meu gust sigui aquest tema. Un cop més, imagino que per temes d'afinació, Fito i David van canviar les seves guitarres per tornar a gaudir de les usades en la gira anterior cosa que també van fer amb "Starting Over".
Molt més còmode i i arreglats els problemes de so, cinta aïllant al bombo inclosa, van seguir endavant amb un tema lent i bonic com "Moonlight" que va donar pas després de baixar les revolucions de la sala al seu últim videoclip "The Dark Passenger", cosa que va corejar tota la sala.
No sé si va ser la meva percepció i aquesta és errònia, però semblava que la sala s'havia buidat una mica en comparació amb el bolo de Romanthica o bé si el que va succeir és que la gent es va lliurar al màxim i es va agrupar en les primeres files, que eren intransitables. Val a dir que tots i cadascun dels membres que van quedar a la sala acabar vibrant amb el clima d'èxtasi que a poc a poc anava creant els tarragonins!
"When December Goes" va deixar pas al primer tema dedicat a la figura de Miki, desaparegut i molt estimat amic de la banda, que tan present tenen sempre i que fa que els que fa temps que els seguim, el coneguem una miqueta tot i no haver tingut el plaer de conèixer-lo en vida. Una bella forma de mantenir viu el record i la imatge d'un ésser molt estimat per ells. Així van sonar les notes de "Tenkuu No Budokai", que acaba sent corejat en castellà. Els mateixos membres de la banda van explicar que se'ls va posar la pell de gallina a l'escoltar tota la sala cantar en castellà la tornada tan sentit.
Moment ja de desfasament total, amb un Fito pletòric presentant el següent tema, com una coneguda versió i que Ankor, contràriament al que reivindiquen moltes bandes, no fan metall, fan "el que els dóna la puta gana" i així ho van posar en pràctica demostrant amb una versió de Lady Gaga, amb un Julio al baix i desgranant guturals amb molt protagonisme, abillat amb una perruca blava i unes ulleres molt posh, així com el teclista Rubio qui aquesta vegada va haver de sacrificar el seu moment de glòria a causa de retallades en el setlist.
Nou bloc de "My Own Angel" amb "Completely Frozen" i "Remaining", dos dels videoclips gravats a Suècia abans de sortir de l'escenari i tornar per muntar una autèntica festa, un vendaval musical amb "At Last Rest". El llarguíssim tema, que per cert m'encanta, atorga moments de protagonisme a cada membre, així David, que al llarg de tot el xou té cada vegada més punts d'importància vocal, Julio amb els seus guturals i Fito recolzant també amb la seva característica veu macabra, van fer explotar i ressalten la melòdica i dolça veu de Rosa que va estar incommensurable tota la nit, millorant fins i tot la seva actuació a Reus.
Va finalitzar el que ja estava sent una festa, i no només un concert amb la versió de System of a Dawn "Chop Suey", en què Rosa ja gairebé no intervé, per donar pas al seu primer single i avanç d'aquest LP "I 'll Fight For You" i acabar el malbaratament de música, diversió i gaudi amb el que és ja tema emblema de la banda "The Winner Horse" amb un Winni a l'escenari omplint-ho tot de confetti i posant un colofó a l'actuació dels tarragonins.
Així doncs la nit va ser de més a molt més i crec que tothom va sortir satisfet aquella nit, a excepció dels problemes de so amb què ens acostuma a obsequiar la Bóveda. Però en qualsevol cas, bon descobriment el de Lasagabuster, genial actuació de Romanthica que cada dia creix més i més i ens va deixar encara tot i haver-los vist tres vegades en molt poc temps amb ganes que arribi ja el següent i amb uns Ankor que han fet un pas de gegant en el seu directe després de la publicació del seu últim treball, altament recomanable, "Last Song For Venus". No et perdis a aquestes bandes quan passin per la teva ciutat!
Les més llegides:
Suscríbete aquí!