Barraques de Reus 2015 - Alquimia
Tenia moltes ganes de tornar a veure a Alberto Rionda i els seus en directe després de la grata sorpresa que em vaig endur fa poc menys d'un any a Barcelona, amb aquesta barreja d'experiència i joventut que formen Alquímia. Arribem aviat i ens vam anar a veure els col·legues de l'Associació de heavy metal "La Rosa metàl.lica" a la seva barraca, on uns temes de donar, Maiden, Riot i mes heavy metal i metal extrem i unes cervesetes amenitzaven l'espera. ..
Espera que acabava una mica més tard de les 2:30 ia les primeres files ja s'anaven estrenyent els heavys preparats per alçar les seves banyes i cabelleres al vent, vent nul en aquesta calorosa nit de Juny.
Sona "Mutus Liber" (la intro del primer i únic àlbum d'Alquímia) que dóna el tret de sortida a Alberto Rionda, Ruben Lanuza, Chez Garcia i l'excel·lent baterista Leo Duarte. Els primers acords de "El llop i l'Arca", ia posteriori, un Israel Ramos enèrgic i sempre somrient convidaven a la gent a corejar aquest tema. El volum estava considerablement baix i el so era una mica pobre, ja que la guitarra de Rionda amb prou feines s'escoltava, fins i tot l'Albert es va adonar i semblava que se solucionava, tot i així, seguia sentint-molt poc, igual que en el següent tema "La Dama Oscura", que encara sonava fluix ... encara que una mica millor que la primera.
Amb el tema d'Avalanch "El ángel caído" que si començava a sonar decentment, va agitar al respectable, un tema que sempre ve de gust, si senyor ...
Isra va saludar la gent amb aquest ímpetu que el caracteritza per presentar "La divina providencia" i "Aliento", per donar pas a Albert que ens anava a mostrar els seus dots de guitarrista amb la intro del balada anomenat "Claro de Luna" a la que llueix Isra amb la seva melòdica i acurada veu.
Una altra de Avalanch, en la qual em vaig emocionar profundament, aquest cop amb un tema del segon LP "Llanto de un héroe", "Pelayo", bons records s'ajuntaven en el record de molts veterans de l'escena, inclòs servidor, va sonar mes potent que la resta, ja que els tècnics semblava que s'esforçaven mes, però així i se sentia fluix per ser un concert de metall. Alentir el tempo amb "Bressol d'auró" i amb "font daurada" van tornar a accelerar i ha fer cantar al públic de Barraques amb aquella tornada ... "brots de metall en el meu cor, neixen amb el vent i el sol ... "i per mes inri, un altre tornada molt conegut per tots els que érem allà, l'arxiconeguda" Xana "amb la qual, fan una aturada per donar pas a Chez amb el seu teclat, cançó que aviat reconeixem, potent i bestial sona" Torquemada " . Fan una parada perquè el respectable reclami un tema mes, amb el que semblava que ja anaven a acabar, "L'estatge de l'alquimista", quant van acabar seguim corejant el nom de "Alquiiiiiimia, Alquiiiiiimia ..." i per descomptat, ens regalar un últim tema, dels durs de la seva plàstic, amb els aguts de Isra al que Eric Adams, amb "Sacrificio" posen punt i final a un gran concert ...
... Conciertazo que podia haver estat encara millor si el so hagués estat mes aconseguit, ja que la guitarra la vam gaudir a mitges, la veu se sentia el just, el baix era seminulo, de la qual se salva la bateria, que si s'apreciava , encara que sense la potència que mereixia. Professionals al màxim, comunicatius i dinàmics, un 10 per a la banda i un 0 per als tècnics.
Les més llegides:
Suscríbete aquí!